Una dona de 57 anys ha estat investigada per la Guàrdia Civil després de, presumptament, haver robat un pernil ibèric de gla valorat en 420 euros d'un supermercat de Sineu. Els fets, que varen quedat enregistrats per les càmeres de seguretat i es poden veure al vídeo que acompanya aquesta notícia, han generat sorpresa tant pel mètode emprat com pel desenllaç del cas.

Manuel López, que va aprendre a tallar pernil amb 14 anys a la parada familiar de l’entrada de la Boqueria de Barcelona, acaba d’inaugurar dos restaurants dedicats al pernil i el porc ibèrics. Qui hauria dit que el fill de la parada concorreguda oberta al mercat de la Rambla de Barcelona el 1975 obriria dos restaurants de cop. Es diuen Reserva Ibérica, com les dues botigues que té a Barcelona, a l’aeroport de Bilbao i també a Hong Kong, el Japó i Viena. De fet, el restaurant situat al carrer Aragó està just al costat de la botiga, paret per paret. “Em va sortir l’oportunitat d’adquirir el local, i me’l vaig quedar per fer el restaurant”, explica López, que es considera afinador de pernils, semblant a l’ofici de venda de formatges. “En compro a tres de les quatre denominacions d’origen (DO) i no els poso a la venda fins que considero que estan en el punt òptim”, afirma.

Al parc natural de la serra d'Aracena i els pics d'Aroche hi ha la finca Cabezo del Gato, on campen quinze porcs ibèrics amunt i avall per les cinquanta mil hectàrees d’una devesa que al març continua entapissada de glans. La temporada de montanera ha estat bona, molt bona. Que una montanera hagi estat bona vol dir que els quatre tipus d’arbres que fan glans (alzina, alzina surera, roure i roure de fulla petita) han florit en abundància, així que els porcs ibèrics han tingut el terra ple per triar i remenar des de la tardor fins al març. Els quinze porcs pertanyen a la marca Cinco Jotas (del grup Osborne), la marca que va servir el pernil ibèric que es va menjar durant l’última gala dels Oscars a Los Angeles, la que va veure triomfar la pel·lícula ‘Oppenheimer’. Concretament hi van servir deu pernils, que eren del 2020, i cada un feia aproximadament vuit quilos.

Guijuelo és una població de Salamanca, d'una mica més de cinc mil habitants, que recorda Sant Sadurní d’Anoia per la quantitat d’empreses dedicades a la mateixa activitat, una al costat de l’altra ben a prop. Els rètols diria que no són tan grans i contundents com a Sant Sadurní, però hi són.

Guijuelo i Jabugo són dues poblacions mítiques i reals alhora. La primera està situada al costat de Salamanca; la segona, de Huelva. No són a prop una de l’altra, però comparteixen moltes característiques: totes dues tenen inscrits els millors assecadors i cellers de pernil ibèric. D’aquí que siguin mítiques. “N’hi ha que es pensen que pernil de Jabugo és una classe de pernil, i el que vol dir és que està fet a la nostra població”, em diuen els veïns de Jabugo, esquitxat de cases blanques. Encara hi ha més característiques compartides: són dues poblacions petites, en què gran part dels habitants treballen per als elaboradors dels ibèrics i altres empreses d’embotits. “Diuen que quan hi passeges, se sent l’olor de l’ibèric”, m’havien advertit abans d’emprendre el viatge, però en les hores que hi vaig passejar, tant a Guijuelo com a Jabugo, no la vaig sentir als carrers ni tampoc a les montaneras, les pastures de glans, els boscos plens d’aglans on campen en llibertat els porcs ibèrics, que són negres, no tenen pèl i són gairebé animals mansos. Diguem-ho d’una altra manera, són molt curiosos i tafaners quan et veuen passejar per les montaneras, i per això s’acosten, però mai no els podràs tocar.

De Chupa Chups, de Donuts o, fins i tot, de pernil ibèric. Els nous gustos dels torrons no deixen de sorprendre'ns. A continuació feim un repàs de les combinacions més curioses d'aquest dolç de Nadal que ja han posat a la venda algunes de les marques més populars.

L'empresari Enrique Tomás (Badalona, 1966), propietari de la cadena de botigues i restaurants especialitzats en pernil que porta el seu nom, atén l'Emprenem a les oficines de la seva empresa.

El cuiner del restaurant Via Veneto de Barcelona, David Andrés, revela com fer a casa una pizza que no necessita farina, perquè la base la prepara amb ous. El resultat és una preparació que alguns cuiners també anomenen truita oberta, i que és tan senzilla de preparar com de menjar-la.

Les maduixes, el mató i el pernil són tres dels ingredients que el cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, ens proposa de combinar per preparar un plat que es converteix en un fals salmorejo, el qual no ha entrat encara en el Corpus de la cuina catalana (amb tomàquet o sense), malgrat que el considerat cosí germà, el gaspatxo, sí que ho ha aconseguit des de l'edició del 2023.

Si us han regalat un pernil i no sabeu per on començar, us expliquem quines opcions teniu i com s'ha de tallar i conservar.

A Catalunya hi ha més porcs que persones. Són 7,8 milions d’animals censats, però cada any se’n sacrifiquen 23 milions: ja és el doble que fa vint anys. Un creixement que, òbviament, no és per a consum intern: més de la meitat de la producció catalana és per exportar. El principal comprador és la Xina, amb un 23%, seguida de França (15%) i d’Itàlia (8%), segons dades del govern català.

El pa amb tomàquet amb pernil és el salvavides a què s’agafen molts àpats improvisats a casa –qui no ha dit mai l’expressió “no ens compliquem la vida: fem un pa amb tomàquet i pernil”– i alhora és l’entrant de prestigi dels millors restaurants, que aposten per una marca concreta de renom. Així doncs, el pa amb tomàquet és el company de ball ideal perquè el pernil de qualitat hi lliga molt bé. Però hi ha cuiners que opinen que lliga amb molts plats més: els pèsols, l'ou ferrat, la truita de patates, els espàrrecs, els cigrons, el peix i fins i tot un tipus concret de pizza, feta amb una base de mozzarella i ruca. Parlem amb uns quants xefs sobre totes les possibilitats del pernil.

El cuiner del restaurant El Racó, de Sant Climent de Llobregat, proposa cuinar a casa un plat que a ell li recorda l’esmorzar que feia els diumenges, perquè en menjaven abans del servei dels migdies.