L’alegre, dicharachero i arreglat Joaquín Luna escrivia un article, l’altre dia, sobre les “alegres, dicharacheras i arreglades” noies que ell veu que “queden les nits de desembre per sopar i capitidisminuir marits, nòvios i simpatitzants cubans d’ultramar”. Explica que les femelles hem “posat en valor” les amanides “abans anomenades farratge”, coronades per formatge de cabra, i explica també que no “assalten” (el verb és seu) el “chuletón”. Que són més de plats lleugers com la truita de carxofes. Acaba dient, més o menys, que encara queden restauradors que es queixen, en veu baixa, del fet que vint-i-quatre culleres comparteixin un pastís de formatge.

Els episodis de sequera, els estius tòrrids, les temperatures que baten rècords històrics i la manca de pluja són fenòmens cada cop més comuns a les Illes Balears, i el canvi climàtic els ha accentuat i els ha fet molt presents en el nostre dia a dia. Per això, ara, fins i tot a l’hora de dissenyar un jardí s’ha de tenir en compte aquesta nova realitat climàtica, no només per consciència mediambiental, sinó també perquè les plantes que no s’hi adaptin ho tindran difícil per sobreviure. Les maneres sostenibles d’entendre la jardineria són una pràctica cada cop més estesa, encara que ja fa uns anys que es posaren en el mapa de les tendències del sector.

Cor cruixent, cor negre, cor amarg i àcid i terrós... Cor de la llengua rasposa i els llavis foscos. Cor embolcallat entre fulles granades, cor de la mossegada desitjada... així continuaria, com en una lletania, per recitar les benaurances de la carxofa, la verdura que preferesc sobre totes les altres.

La dita assegura que tants caps, tants barrets. I amb les carxofes, tants plats com cuiners. És així per la seva versatilitat. Permeten preparar plats senzills i sofisticats, lliguen amb peixos i carns i poden aromatitzar arrossos. A més, els cuiners sostenen que totes les seves parts es poden aprofitar, així que fins i tot les fulles exteriors, que s’acostumen a llençar per la seva duresa, s’han de desar perquè se'n poden fer cremes. Us n'expliquem propietats nutricionals, receptes i consells per aprofitar el dia marcat en el calendari i sobretot per assaborir-ne la temporada.

La cuinera Iolanda Bustos, del restaurant La Calèndula, de Regencós, proposa menjar les carxofes amb una recepta ben singular, que inclou també remolatxa i una crema d'all blanc.

L’Hotel Alma de Barcelona va preparar ahir un menú que avança com seran les XXVIII Festes de la Verdura de Tudela i la Ribera Navarra, que tindran lloc a la població de Tudela i voltants del 19 d’abril al 3 de maig. El cuiner Leandro Gil, que està al capdavant del restaurant Biblioteca de l’Hotel Alma de Pamplona (amb una estrella Michelin), va cuinar a Barcelona un menú de primavera. “El luxe en gastronomia és menjar una verdura acabada de collir, i això és el que vam fer en el camí de Pamplona a Barcelona, visitar els camps dels nostres productors perquè les verdures arribessin fresques”, explica el cuiner Leandro Gil.

Les carxofes són probablement una de les verdures més mitificades. Se li han atribuït propietats laxants i diürètiques i també se les ha considerat les aliades de les dietes d’aprimament. I és que tot plegat és cert en conjunt, com indiquen les composicions nutricionals, però alhora el que també indiquen és que són molt semblants a altres verdures, que aporten el mateix per a l’organisme, com explica la nutricionista Anna Costa.

Malgrat que la carxofa està patint de "forma circumstancial" els efectes de la menor activitat de la restauració, "les bondats i virtuts d'aquest aliment" han propiciat que el seu consum creixi des dels 2,5 quilos als 3 quilos per càpita en els últims dotze mesos. Així ho ha assegurat a l'agència Efe el president del Consorci Carxofa d'Espanya, Antonio Galindo, que relaciona l'augment de vendes en aquest període al fet que la pandèmia ha accelerat la recerca d'"aliments realment saludables" per part d'un consumidor que també té com a referent la dieta mediterrània.

El cuiner del restaurant El Racó, de Sant Climent de Llobregat, proposa cuinar a casa un plat que a ell li recorda l’esmorzar que feia els diumenges, perquè en menjaven abans del servei dels migdies.