<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Elizabeth Strout]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/elizabeth-strout/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Elizabeth Strout]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[De Maine a Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/maine-barcelona_129_5288025.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/64184575-b561-43fb-b9ca-2e77c031bffb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Que una llibreria celebri el mig segle sempre és motiu de celebració. Per això aquest dimecres la Documenta era plena de gom a gom. Però sense menystenir aquest motiu, puc assegurar que n’hi havia un altre que va convèncer molta gent d’acostar-s’hi, malgrat que la tarda plujosa convidava poc a sortir de casa.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Soler]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/maine-barcelona_129_5288025.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 17 Feb 2025 17:00:18 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/64184575-b561-43fb-b9ca-2e77c031bffb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Retrat d'arxiu de l'escriptora Elizabeth Strout]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/64184575-b561-43fb-b9ca-2e77c031bffb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Quants matrimonis viuen tota la vida arrossegant fantasmes?"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/elizabeth-strout-matrimonis-viuen-tota-vida-arrossegant-fantasmes_128_5283406.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c5c29e7c-f9b0-4975-8daa-ddd569bbfbfd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Des que va publicar <em>Olive Kitteridge </em>el 2008 –amb la qual va guanyar el Pulitzer i, més tard, el premi Llibreter–, la nord-americana <a href="https://llegim.ara.cat/entrevistes/elizabeth-strout-olive-kitteridge-premi-pulitzer-entrevista_128_3841264.html" >Elizabeth Strout </a>(Portland, Maine, 1956) ha persistit en l'exploració del mateix univers de ficció, poblat per personatges estabornits per la culpa i carregats de contratemps familiars, però també convençuts que en el dia de demà hi ha d'haver d'una mica d'esperança. A<em> Explica-m'ho tot</em>, publicada en català, com les set novel·les anteriors, a Edicions de 1984<em> –</em>traduïda en aquesta ocasió per Núria Busquet i Molist–, Strout fa confluir les tres grans famílies de la seva narrativa sòbria i irremissiblement encuriosida per l'ésser humà: els germans Burgess, l'escriptora Lucy Barton i Olive Kitteridge, que ara té noranta anys. Tot i viure en una comunitat de jubilats, es resisteix a deixar aquest món.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/elizabeth-strout-matrimonis-viuen-tota-vida-arrossegant-fantasmes_128_5283406.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Feb 2025 06:15:12 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c5c29e7c-f9b0-4975-8daa-ddd569bbfbfd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Elizabeth Strout, aquesta setmana a Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c5c29e7c-f9b0-4975-8daa-ddd569bbfbfd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Escriptora. Publica 'Explica-m'ho tot']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Elizabeth Strout: “Si vols dir la veritat no pots protegir els personatges”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/elizabeth-strout-veritat-protegir-personatges_1_3866179.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Abans d’instal·lar-se a Nova York, Elizabeth Strout (Portland, 1956) feia de cambrera i escrivia contes i novel·les que mai no van arribar a veure la llum. Va acabar estudiant dret i va exercir d’advocada, però la seva vocació era tan forta que va acabar deixant la feina al cap de “mig any terrible” i es va centrar en l’escriptura. No va debutar fins al 1998, quan tenia 42 anys, amb<em> Amy and Isabelle</em>. Una dècada més tard va aconseguir el premi Pulitzer amb <em> Olive Kitteridge</em>. La traducció catalana, publicada el 2010 per Edicions de 1984, va guanyar també el Llibreter. Ara arriba<em> Em dic Lucy Barton</em>, que arrenca amb la convalescència de la protagonista en un hospital a causa de la inesperada infecció que pateix després d’haver sigut operada d’apendicitis. La Lucy rep una visita de la seva mare, i a partir d’aquí l’autora exposa la complexa relació familiar: al contrast entre la vida de camp i la de ciutat s’hi afegeixen les històries de matrimonis fracassats, de germans amb problemes i la vocació d’escriptora de la protagonista.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/elizabeth-strout-veritat-protegir-personatges_1_3866179.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 16 Sep 2016 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Em dic Lucy Barton, de la premi Pulitzer Elizabeth Strout, arrenca amb la convalescència de la protagonista en un hospital a causa de la inesperada infecció que pateix després d’haver sigut operada d’apendicitis]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
