“Com ho feien els avis, però modernitzat”, resumeix Jordi Sendra per explicar l’empresa familiar Cal Sendra, dedicada a l’alimentació i gestionada amb els seus tres germans -Joan Lluís, Xavi i Cori-, amb una plantilla de noranta persones, cinc botigues i un centenar de punts de venda associats. Fa més de vint anys, Jordi Sendra va tenir la inquietud de voler conservar receptes de tota la vida, cuinades sense pressa i elaborades amb productes de temporada. Enmig d’un món atrafegat i de temps accelerats, li amoïnava que “la cuina casolana es perdés” perquè, quan la gent plega de treballar i arriba a casa, “no estan per més feina”.

Temps enrere –però tampoc no tant– els únics serveis que anaven a les cases de la gent eren els metges i els enterramorts. Ara són justament els que un no espera que vinguin a domicili: com que la població ha crescut tant, també ho han fet el nombre dels malalts i els difunts, i l’atenció a domicili s’ha restringit de manera inversament proporcional. Servidor pot contar, com a batalleta, que encara va viure els temps que el metge de capçalera feia la volta diària de visites a malalts (a les cases dels mateixos malalts, s’entén). Tu eres un infant, agafaves la grip de cada hivern –una grip reglamentària, socialment reconeguda i consensuada, no un d’aquests virus sobrevinguts amb què ara ens trobam– i el que feia ta mare era posar-te la prova, mesurar-te la temperatura i, en constatar que ultrapassaves la barrera dels 37 graus (i mig), fer-te allitar i avisar el metge per telèfon: l’avís era degudament anotat i es traduïa en la –sempre benvinguda– visita del facultatiu a ca teva, a la teva pròpia habitació, al costat del teu llit de gripós. A ca nostra hi venia don Damià Salvà (els metges tenien tractament de don, que hauríem de reivindicar i àdhuc recuperar), un home més aviat rodó i no gaire alt, amb ulleres també rodones i xerrar de cap de nas, que vestia un abric i un capell de color beix, a conjunt, ben elegants. Semblava tret d’una pel·lícula, o d’una estampa de costums vagament anglosaxona. Duia un maletí que a mi em semblava prodigiós, que don Damià obria i del qual extreia, amb extrema meticulositat, una petita làmina metàl·lica amb la qual t’aixafava la llengua per mirar-te la laringe (de vegades feia llum dins la boca amb una petita llanterna), i després la joia de la corona: un fonendoscopi preciós, amb el qual t’auscultava l’aparell respiratori (‘t’escoltava els pits’, com se’n solia dir), et feia tossir un parell o tres de vegades amb la campana del fonendoscopi aferrada al pit o a l’esquena, i finalment dictaminava:

La restauració està vivint un terratrèmol a causa de la sisena onada de la pandèmia. I enmig d’aquest moviment, les reserves estan caient de manera abrupta. El cim de l’onada arriba en un dels pitjors moments en els quals podia fer acte de presència, ja que les festes de Nadal són cabdals per al sector de la restauració. Aquesta desacceleració, traduïda en cancel·lacions i escassetat de noves reserves, pot suposar llastar fins a un 20% la facturació anual dels restauradors.

S i fa uns anys l’estampa d’una persona passejant un cafè en un envàs de cartró o demanant el sopar a domicili era només cosa de les pel·lícules nord-americanes, avui ja és una imatge habitual a casa nostra. El portal d’estadístiques alemany Statista valora el mercat global del menjar per emportar-se en 115.000 milions d’euros i n’estima un increment anual del 7,5% durant els pròxims cinc anys. A Espanya les vendes del sector van passar de 921 milions l’any 2015 a 1.377 el 2019, un 49% més segons dades de la consultora The NPD Group. Amb la crisi sanitària generada pel covid, s’estima que entre el març i el juny de l’any passat els repartiments a domicili van créixer un 50% i que les altes de nous restaurants en aplicacions de delivery van augmentar un 200%. 

Si fa uns anys l’estampa d’una persona passejant un cafè en un envàs de cartró o demanant el sopar a domicili era només cosa de les pel·lícules nord-americanes, avui ja és una imatge habitual a casa nostra. El portal d’estadístiques alemany Statista valora el mercat global del menjar per emportar-se en 115.000 milions d’euros i n’estima un increment anual del 7,5% durant els pròxims cinc anys. A Espanya les vendes del sector van passar de 921 milions l’any 2015 a 1.377 el 2019, un 49% més segons dades de la consultora The NPD Group. Amb la crisi sanitària generada pel covid, s’estima que entre el març i el juny de l’any passat els repartiments a domicili van créixer un 50% i que les altes de nous restaurants en aplicacions de delivery van augmentar un 200%.