"Mama, quan tindré una habitació per a mi sola?", pregunta la Jasmina, de vuit anys. Des del desembre passat, ella, juntament amb la Samia, la seva mare; el Redouan, el pare, i la Tamara, la seva germana, de tan sols tres mesos, viuen en una habitació d’un pis compartit dels serveis socials de Barcelona. Van patir un desnonament. Aquesta família marroquina subsisteix, a més, amb una ajuda de 300 euros, mentre el Redouan, que està fent uns cursos, espera aconseguir feina per aportar més diners a casa. Però a quina llar? Un habitatge on conviuen amb dues famílies més en la mateixa situació: tots en llista d’espera per aconseguir un habitatge que no arriba. La Jasmina, a qui li costa concentrar-se a classe, encara recorda el desconcert del dia del desallotjament. "Per què venen aquests homes? Per què criden?", preguntava als seus pares, que només li van saber respondre: "Ens canviem de casa, momentàniament".

Per enèsima vegada Espanya ha denegat a un adolescent immigrant protecció al no donar per vàlida la seva documentació oficial que l’acredita com a menor d’edat, malgrat la multitud de jurisprudència que fixa que, davant d’un passaport oficial o un dubte de falsedat, sempre preval el tracte especial de menor. Finalment, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU ha intervingut a favor d’aquest noi gambià de 14 anys, que va arribar tot sol a l’estiu a les illes Canàries i ara es troba al carrer.

És difícil explicar què vol dir estar “greument desnodrit”, però quan tens als braços una criatura que és víctima del tipus més letal de desnutrició aguda, ho entens i no ho oblides mai. L’any passat vaig conèixer a l’Afganistan la Wahida, una nena de tres mesos que estava tan desnodrida que amb prou feines notava que la tenia als braços. El seu patiment m’ha deixat una empremta indeleble al cor.

Els infants, per raons jurídiques i de capacitat de discerniment, no voten. Ara bé, des que es va aprovar la Convenció dels Drets de la Infància que reconeix el seu dret a la participació, hi ha hagut intents d’escoltar les seves opinions, molt necessàries. I és que els infants no són només persones adultes a esdevenir, sinó ciutadans de ple dret que han de ser considerats.

El hall del Teatre Poliorama de Barcelona és un sac de crits, rialles, nervis i també algun gemec. Fa una mitja hora que la canalla i els seus acompanyants van entrant a veure-hi Bye bye monstre, l’obra que la companyia Dagoll Dagom ha reestrenat per les festes nadalenques i que aquest matí de dissabte acull la visita de famílies en risc d’exclusió social, una iniciativa que es repetirà en tres funcions més. Anna Rosa Cisquella, directora de la companyia, explica que es tracta d’un espectacle amb un missatge “crític, optimista i divertit”, concebut arran de la pandèmia, però amb un lema que va més enllà d’aquesta terrible circumstància: “Els infants poden patir molts tipus de monstres, físics o mentals, i sentir-se sols sovint. I a l’obra la família decideix combatre unida els monstres vermells que volen entrar a casa seva. I ho fan cantant i ballant, que és el que moltes famílies feien en les èpoques més dures del covid, quan no podien sortir al carrer”, afegeix Cisquella, que ha col·laborat en la dramatúrgia amb Marc Artigau, autor del text, i David Pintó.

Aquest ha estat un estiu diferent per al Casal dels Infants. Al mes de juliol fèiem públic, en presentar un llibre, el que s’havia anat documentant els darrers anys: som més grans del que crèiem. El nostre origen al barri del Raval es remunta a 1978 i no a 1983, data que teníem en la història. Vàrem néixer en la Transició, gràcies a l’impuls del teixit veïnal que recollia la tradició del barri d’atendre els infants que feien vida al carrer i al suport de joves d’altres indrets de la ciutat.

Durant el confinament van canviar molts hàbits i rutines que van afectar d'una manera o altra els infants i joves, i no tots aquests canvis van ser per bé. Així, els comportaments alimentaris de les persones joves van canviar durant el període de confinament obligat pel covid-19 i van empitjorar en el cas de pertànyer a grups socioeconòmics més desafavorits. Són les conclusions principals d’un estudi publicat en accés obert a la revista especialitzada Nutrients, liderat per les investigadores Alícia Aguilar Martínez, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Marina Bosque Prous, de la UOC i UManresa, en el marc del projecte DESKcohort del grup de recerca interuniversitari GRESP sobre epidemiologia i salut pública.

No disposem de dades encara per saber com el confinament ha afectat els infants víctimes de maltractament, però els experts auguren que la situació haurà empitjorat. Save the Children va publicar el juny de l’any passat un primer informe –Més mal em fa a mi– en què advertia: “Serà complicat tenir dades i saber exactament quants infants han patit maltractament durant el confinament provocat pel coronavirus. No obstant, des del primer minut, milers d’infants, adolescents i dones han estat preses pel pànic d’haver de conviure 24 hores, els set dies de la setmana, amb el seu agressor. Una altra conseqüència oculta de la crisi sanitària provocada pel covid-19”.

Aquesta setmana el Congrés de Diputats ha fet un gran pas en la defensa dels drets dels i les menors amb l’aprovació del projecte de llei orgànica de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència. Es tracta d'una llei per la Maria, la Carmen, en Pere, la Glòria, en Manel, la Fàtima, l’Íngrid, la Rosa... i un llarg etcètera de menors que han estat víctimes de violència i que, en lloc de trobar respostes reparadores, han topat amb la desprotecció. Una llei que intenta omplir la infinitat de forats que ha tingut i té el sistema davant d'una de les xacres socials més doloroses i ignorades.

Iqbal Masih, el jove activista pakistanès víctima d'explotació infantil i assassinat tràgicament l'any 1995 per denunciar la precarietat, l’abús i la insalubritat que centenars de milers de menors d'aquell país estaven patint, va ser el testimoni que va permetre visibilitzar l'horror que s'amaga en l'esclavitud contemporània i que es manifesta en les més diverses formes d'execrables delictes que atempten contra la dignitat dels nens, les nenes i les adolescents i frustren per sempre la seva innocència i les seves il·lusions de futur.

Les comunitats educatives locals han continuat treballant durant la crisi derivada del covid-19 perquè el confinament no esdevingués aïllament per a milers d’infants i famílies i que la pandèmia no fos un parèntesi per a l’educació. Per compensar les pèrdues del tancament de les escoles, sobretot s'han impulsat dues iniciatives clau: el disseny i programació d'un estiu enriquit per als infants i joves més vulnerables, i l'aposta per dispositius de suport educatiu perquè cap alumne es quedés enrere. 

Per a moltes criatures, l’estiu esdevé una oportunitat per fer noves coneixences, divertir-se amb activitats de lleure i estar en contacte amb la natura. Aquesta, però, és una experiència de la qual no poden gaudir molts infants provinents de famílies sense recursos, una situació cada cop més agreujada per les conseqüències socioeconòmiques del covid-19. 

L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància, i la pandèmia de covid-19 ha agreujat les condicions de vida d’infants i famílies en situació de vulnerabilitat. Amb l’objectiu d’analitzar aquesta realitat, la Fundació Pere Tarrés va organitzar la jornada Habitatge, salut i infància, que va servir per presentar l’informe Habitatge, infància i salut, de l’Observatori de Promoció de la Infància de la Fundació Pere Tarrés, els resultats del qual estableixen una correlació entre la inseguretat residencial i la salut emocional i física dels infants. L’informe, elaborat per Rosalina Alcalde, cap de metodologia i estudis del departament de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, ha analitzat les condicions en què viuen 176 famílies de 24 centres de la xarxa de centres socioeducatius de la Fundació. “La crisi social del covid-19 té un efecte devastador en les famílies de classe obrera i treballadora –alerta Alcalde–. L'empobriment i l'absència de xarxa familiar de suport és una combinació explosiva per a aquestes famílies, moltes d'elles estrangeres. Les xarxes de suport són claus en contextos d’aquest tipus”.

Un any després que es declarés la pandèmia, UNICEF alerta que hi ha hagut retrocessos en pràcticament tots els indicadors clau sobre la infància. Les últimes dades de l'entitat revelen una nova normalitat devastadora i distorsionada per als infants del món. 

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) de la Taula del Tercer Sector -que agrupa més de 900 entitats socials que atenen, acompanyen i ofereixen suport al col·lectiu- alerta que no s’estan garantint els drets de la infància i l’adolescència en situació de vulnerabilitat i que, per tant, no s’està complint amb la convenció de l’ONU sobre els Drets de l’Infant. Ho assegura a partir de les conclusions de l’estudi de la infància i l’adolescència Anàlisi de l’estat de la garantia de drets a Catalunya , que posa el focus en la situació d’aquest col·lectiu abans del canvi dràstic del covid-19, però que també recull la valoració que fan les entitats dels efectes de la pandèmia, que ha comportat un empitjorament de les seves condicions de vida.