La Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimarts una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per incorporar un nou vial vinculat al desenvolupament del projecte residencial estratègic de Son Puigdorfila, on es preveu construir més de 600 habitatges, més de la meitat dels quals tindran alguna classe de protecció. L’actuació preveu l’obertura del carrer del Pensament per garantir l’accessibilitat del futur àmbit residencial i connectar-lo amb la xarxa viària existent, segons ha informat el Consistori en un comunicat.

El GOB ha presentat al·legacions contra el projecte de noves instal·lacions nàutiques del Club Nàutic de Can Picafort i demana a Ports-IB que no l'aprovi en la configuració que té actualment. L'entitat ecologista considera que la proposta, amb 79 amarraments, 5 pantalans i prop de 70 ancoratges sobre el fons marí, no ofereix prou garanties ambientals.

Tenir 14.000 metres quadrats de sòl rústic comú ja no bastarà, per si sol, per poder-hi aixecar una casa de més de 100 metres quadrats. Si el projecte de llei agrària aprovat pel Consell de Govern acaba superant la tramitació parlamentària, construir un nou habitatge a foravila de grans dimensions (la majoria dels que es fan ho són) quedarà vinculat a una obligació agrària que s’haurà de mantenir durant 15 anys.

A 82 anys, el pobler Joan Pons Gost es mira els calls de les mans i repassa les seves cinc dècades fent de picapedrer. “Vaig aprendre l’ofici el 1957, a 13 anys. Havia perdut mon pare de ben petit i, per ajudar a l’economia familiar, vaig començar de manobre en diferents reformes que es feien dins el mateix municipi de sa Pobla. Amb un carret, m’enviaven per amunt i per avall a cercar material. Després ja m’ensenyaren a fer ciment i a posar blocs”.

Pollença tramita actualment 360 expedients per legalitzar cases i elements constructius en sòl rústic. Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) en té 235 entre mans, tot i que n’ha descartat 26 per incomplir els requisits. No hi ha cap xifra global, perquè els consells, tot i tenir l’obligació de vetllar pel sòl rústic, s’han desentès del procés i no el supervisen. “Ho fan directament els ajuntaments”, han respost a l’ARA Balears fonts dels governs insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa. Però, si dos municipis importants sumen més de 500 expedients, queda clar que l’amnistia en rústic que va aprovar el Govern de Marga Prohens ha tingut una acollida molt important. La mesura ha servit per retratar l’agonia del sòl rústic, i “el fracàs complet com a societat”, en paraules del gerent d’Urbanisme de Pollença, Tomeu Antich, a l’hora de fer complir la llei i la disciplina en el territori rural, fonamental per a la biodiversitat, l’agricultura, la generació de paisatge i la preservació de la cultura.

Se succeeixen els governs, els regidors, els plans, les jornades i les presentacions. Ise succeeixen les bones paraules, les intencions i, des de fa un temps, una certa autocrítica. “Estam al límit”. Ara, fins i tot el PP admet que les Illes estan a punt del col·lapse.

La construcció continua en augment a Mallorca, segons les dades aportades pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, que ja ha visat 1.296 nous habitatges a l'illa durant la primera meitat de l'any, un 28,7% en comparació al 2025. Són les xifres més altes dels darrers cinc anys i s'espera que continuïn creixent.

El ple de l’Ajuntament de Palma ha aprovat modificar el Pla General del 2023 amb l’objectiu d’aprofitar millor el sòl urbà consolidat i facilitar la construcció de més habitatges a la ciutat. La iniciativa, impulsada per Vox i aprovada amb els vots favorables d’aquest grup i del PP, permetrà harmonitzar alçades d’edificis i modificar índexs urbanístics que consideren “obsolets”. La proposta s’ha aprovat aquest dimarts durant la segona sessió del debat de l’estat de la ciutat i també insta l’equip de govern a transformar de manera urgent la Gerència d’Urbanisme en un organisme autònom.

"Finalment destruirem la piscina. Esper que en quedin contents". Amb aquesta frase contundent dirigida als independentistes, Ágatha Ruiz de la Prada resumeix el desenllaç d'un dels conflictes urbanístics més llargs i mediàtics de Mallorca. Segons el seu relat, la piscina, construïda en domini públic maritimoterrestre, era "perfectament legal" perquè s'havia construït abans de la Llei de costes i disposava de tots els permisos; la realitat és que el cas va derivar en una batalla política i judicial que s'ha estès durant més de dues dècades.

Mallorca té 55.256 habitatges construïts en sòl rústic, 15.817 dels quals podrien ser contraris a la normativa urbanística vigent, segons les dades del projecte Cases que no existeixen, presentat aquest dilluns al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. La investigació, liderada per l’urbanista Miquel Rosselló Xamena, posa xifres a un fenomen sovint invisible en el debat públic: la proliferació d’habitatges en sòl rústic.

4.500 habitatges destinats als residents només a Palma i una xifra similar a la resta de les Balears. Aquestes són les previsions de l’Ajuntament de Palma i del Govern per fer front a l’emergència habitacional que pateixen els ciutadans. Aquestes mesures deriven principalment de la legislació impulsada per Prohens, basada en la promoció de projectes residencials estratègics. Es tracta d’una xifra que el sector considera raonable, però amb una matisació clau: la majoria d’aquests habitatges no es construiran abans de cinc anys.

Els mitjans de comunicació acompleixen una funció social de primer ordre i, a més a més, d’un alt valor democràtic pel fet que contribueixen a la formació de l’opinió pública. A partir d’aquesta premissa, per sentit de la responsabilitat i moguts pels sentiments d’estima, respecte i servei a la terra i als ciutadans de Mallorca, un grup de col·laboradors dels tres diaris en paper editats a l’illa (ARA Balears, ‘Diario de Mallorca’ i ‘Última Hora’) ens hem concertat per publicar aquest article. La finalitat és reclamar a tots els partits polítics, a les instàncies que tenen la capacitat de modificar l’estat de coses vigent –singularment, les institucions d’autogovern i els ajuntaments–, com també, en general, al conjunt dels poders econòmics i socials, susceptibles de condicionar i influir en la presa de decisions, un canvi radical, progressiu i temperat, però ferm, del model econòmic actual.

L’Associació de Constructors de les Balears ha alertat aquest dijous que els preus dels materials de construcció –ja en augment– es dispararan en les pròximes setmanes a causa del conflicte a l’Iran. En roda de premsa, el president de l’associació, Climent Olives, i la directora gerent, Sandra Verger, han advertit que aquesta situació podria tenir conseqüències sobre les promocions d’habitatge públic (HPO) previstes per al Pla de xoc del Govern a través de l’Ibavi.

L'organització ecologista Terraferida ha denunciat aquest dimarts el procés d'urbanització rural que sofreix Mallorca, on s'han urbanitzat 15 quilòmetres quadrats entre el 2015 i el 2025, una superfície equivalent a tot l'arxipèlag de Cabrera.

L’artificialització del territori de les Balears ha augmentat un 65% en menys de 30 anys (1990-2018).Aquesta és una de les conclusions més contundents que es desprenen de l’anàlisi de les dades del sistema europeu que segueix l’evolució dels usos del sòl, el Corine Land Cover, realitzat per la geògrafa Marta Pieras. Segons l'especialista, les xifres retraten “una situació de consum de territori desbocat, que reflecteix un model molt preocupant". Entre 1990 i 2018, la superfície ocupada per zones urbanes, infraestructures i àrees vinculades a l’activitat turística ha crescut de manera sostinguda, mentre que els cultius i el paisatge s’esvaeixen a marxes forçades, segons la mateixa anàlisi.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous, amb els vots a favor de tots els grups polítics i l'abstenció de MÉS, una rebaixa d'un 20,5% de la tarifa del tractament de residus de construcció i materials de demolició (RCD) per al 2026, el doble de la quantitat marcada com a objectiu de l'equip de govern de reduir aquesta taxa d'incineració un 10%.

El desenvolupament de les Àrees de Transició previstes a Manacor podrien fer créixer el municipi amb més de 24.000 habitants, més dels 50.000 que ja té, i afectar notablement nuclis petits, com ara Son Macià, que multiplicaria la seva població actual per tres. Una bomba (de moment) desactivada per l'Ajuntament de Manacor, però que preocupa els col·lectius ecologistes i que el Govern balear manté damunt la taula.

Parcs solars al sòl rústic sense altra restricció que els espais protegits, centres comercials o altres empreses que podran establir-se amb una simple declaració responsable, sense esperar la llicència. Aquestes són algunes de les novetats que inclou el Decret llei per accelerar projectes que va aprovar a principis de setembre el Govern de Marga Prohens i que ja es troba en vigor.