"Finalment destruirem la piscina. Esper que en quedin contents". Amb aquesta frase contundent dirigida als independentistes, Ágatha Ruiz de la Prada resumeix el desenllaç d'un dels conflictes urbanístics més llargs i mediàtics de Mallorca. Segons el seu relat, la piscina, construïda en domini públic maritimoterrestre, era "perfectament legal" perquè s'havia construït abans de la Llei de costes i disposava de tots els permisos; la realitat és que el cas va derivar en una batalla política i judicial que s'ha estès durant més de dues dècades.

Mallorca té 55.256 habitatges construïts en sòl rústic, 15.817 dels quals podrien ser contraris a la normativa urbanística vigent, segons les dades del projecte Cases que no existeixen, presentat aquest dilluns al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. La investigació, liderada per l’urbanista Miquel Rosselló Xamena, posa xifres a un fenomen sovint invisible en el debat públic: la proliferació d’habitatges en sòl rústic.

4.500 habitatges destinats als residents només a Palma i una xifra similar a la resta de les Balears. Aquestes són les previsions de l’Ajuntament de Palma i del Govern per fer front a l’emergència habitacional que pateixen els ciutadans. Aquestes mesures deriven principalment de la legislació impulsada per Prohens, basada en la promoció de projectes residencials estratègics. Es tracta d’una xifra que el sector considera raonable, però amb una matisació clau: la majoria d’aquests habitatges no es construiran abans de cinc anys.

Els mitjans de comunicació acompleixen una funció social de primer ordre i, a més a més, d’un alt valor democràtic pel fet que contribueixen a la formació de l’opinió pública. A partir d’aquesta premissa, per sentit de la responsabilitat i moguts pels sentiments d’estima, respecte i servei a la terra i als ciutadans de Mallorca, un grup de col·laboradors dels tres diaris en paper editats a l’illa (ARA Balears, ‘Diario de Mallorca’ i ‘Última Hora’) ens hem concertat per publicar aquest article. La finalitat és reclamar a tots els partits polítics, a les instàncies que tenen la capacitat de modificar l’estat de coses vigent –singularment, les institucions d’autogovern i els ajuntaments–, com també, en general, al conjunt dels poders econòmics i socials, susceptibles de condicionar i influir en la presa de decisions, un canvi radical, progressiu i temperat, però ferm, del model econòmic actual.

L’Associació de Constructors de les Balears ha alertat aquest dijous que els preus dels materials de construcció –ja en augment– es dispararan en les pròximes setmanes a causa del conflicte a l’Iran. En roda de premsa, el president de l’associació, Climent Olives, i la directora gerent, Sandra Verger, han advertit que aquesta situació podria tenir conseqüències sobre les promocions d’habitatge públic (HPO) previstes per al Pla de xoc del Govern a través de l’Ibavi.

L'organització ecologista Terraferida ha denunciat aquest dimarts el procés d'urbanització rural que sofreix Mallorca, on s'han urbanitzat 15 quilòmetres quadrats entre el 2015 i el 2025, una superfície equivalent a tot l'arxipèlag de Cabrera.

L’artificialització del territori de les Balears ha augmentat un 65% en menys de 30 anys (1990-2018).Aquesta és una de les conclusions més contundents que es desprenen de l’anàlisi de les dades del sistema europeu que segueix l’evolució dels usos del sòl, el Corine Land Cover, realitzat per la geògrafa Marta Pieras. Segons l'especialista, les xifres retraten “una situació de consum de territori desbocat, que reflecteix un model molt preocupant". Entre 1990 i 2018, la superfície ocupada per zones urbanes, infraestructures i àrees vinculades a l’activitat turística ha crescut de manera sostinguda, mentre que els cultius i el paisatge s’esvaeixen a marxes forçades, segons la mateixa anàlisi.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous, amb els vots a favor de tots els grups polítics i l'abstenció de MÉS, una rebaixa d'un 20,5% de la tarifa del tractament de residus de construcció i materials de demolició (RCD) per al 2026, el doble de la quantitat marcada com a objectiu de l'equip de govern de reduir aquesta taxa d'incineració un 10%.

El desenvolupament de les Àrees de Transició previstes a Manacor podrien fer créixer el municipi amb més de 24.000 habitants, més dels 50.000 que ja té, i afectar notablement nuclis petits, com ara Son Macià, que multiplicaria la seva població actual per tres. Una bomba (de moment) desactivada per l'Ajuntament de Manacor, però que preocupa els col·lectius ecologistes i que el Govern balear manté damunt la taula.

Parcs solars al sòl rústic sense altra restricció que els espais protegits, centres comercials o altres empreses que podran establir-se amb una simple declaració responsable, sense esperar la llicència. Aquestes són algunes de les novetats que inclou el Decret llei per accelerar projectes que va aprovar a principis de setembre el Govern de Marga Prohens i que ja es troba en vigor.

MÉS per Palma ha reclamat al batle de Palma, Jaime Martínez, que especifiqui els barris de la ciutat que quedaran afectats per la Llei d'obtenció de sòl del Govern, la qual consideren una "pilotada urbanística" i un "regal" per als grans promotors immobiliaris. "No es pot permetre que Palma sigui un tauler del Monopoly on l'especulació sigui la reina i les famílies hagin de sobreviure". La ciutat és per "viure", no per "enriquir els promotors", han sentenciat.

Aquesta és la darrera setmana en què es recolliran signatures contra la nova llei del sòl 4/2025, la normativa del PP i Vox que permetrà fer pisos al sòl rústic de Palma. Aquesta mobilització ciutadana té com a objectiu exigir a l'Ajuntament de Palma que aturi aquest projecte que suposaria la macrourbanització de Ciutat.

La desregulació urbanística provocada per la Llei de simplificació administrativa –es va aprovar al Parlament el desembre passat amb els vots del PP i Vox– permetrà construir fins a 1.500 xalets a zones considerades amb risc d’incendi a Mallorca. Aquestes construccions fins ara no es podien fer, perquè un decret llei del Pacte prohibia expressament ubicar cases dins els boscos. Però el Decret llei de simplificació de maig del 2024 i la llei de desembre han obert la porta a construir xalets tot i que es tracti de zones amb risc d’incendi.

A pocs metres de la costa de Manacor, entre punta Reina i l’Estany d'en Mas, un projecte urbanístic adormit des de fa quasi 50 anys reprèn ara el protagonisme administratiu i mediàtic. I és que el Consistori manacorí ha fet aquesta setmana la darrera passa per permetre la construcció de 77 habitatges unifamiliars en parcel·les de 800 metres quadrats, en uns terrenys que ja es consideraven urbanitzables des de la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM) del 2004. Un número d’habitatges que cal sumar als 200 de la Sunrise Bay Residence, la promoció a punt d’acabar i que estarà llesta el segon terç del 2026.

MÉS per Palma ha denunciat aquest dilluns que la nova llei urbanística que han aprovat el PP i Vox durà el "col·lapse urbanístic" de la ciutat i hi destruirà més de 144 hectàrees de sòl rústic, a més de provocar un increment de població de 36.701 persones a barriades sense serveis bàsics. La portaveu de la formació ecosobiranista, Neus Truyol, ha alertat que la normativa està "al servei de l'especulació i en contra del benestar dels palmesans", ha informat l'agència Efe.

Un edifici de pisos, en sòl rústic, i sense esperar la llicència municipal. Aquesta seqüència que semblava impossible ara ja ho és gràcies a la Llei d'obtenció del sòl aprovada pel PP i Vox aquesta setmana. La figura del silenci administratiu, que s'empra en diferents tràmits com en els recursos que interposen els ciutadans, ara farà possible que, passats sis mesos, fins i tot una promoció sencera pugui començar les obres sense que l'Ajuntament corresponent s'hi hagi pronunciat.

La Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) s'ha posicionat a favor de la legalització d'edificacions a la serra de Tramuntana que estiguin fora d'ordenació, i on l'Administració ja no té dret a restablir la legalitat urbanística per la prescripció de la infracció. Aquesta és una esmena introduïda en el Projecte de llei que introdueix la figura dels projectes residencials estratègics, i que en aquests moments es troba en tramitació parlamentària.

El preu de l'habitatge tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya continua creixent i al primer trimestre va registrar la pujada més gran dels últims 18 anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge (IPV, per les sigles en castellà), publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El govern espanyol fa un pas més en el macroplà anunciat al gener per mobilitzar habitatges de lloguer assequible. El projecte estratègic (PERTE) per a la construcció industrial d'habitatges, una de les dotze mesures desgranades fa quatre mesos, estarà dotat amb 1.300 milions d'euros, tal com ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous. Els diners es canalitzaran al llarg de deu anys a través de diferents instruments financers, en què destacaran línies de préstec de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) amb condicions favorables. Cal tenir en compte que aquest projecte estratègic es recolza en els fons europeus en forma de préstec del Pla de Recuperació que Espanya ja ha començat a rebre. "Serà una eina clau per situar Espanya a l'avantguarda de la industrialització del sector de l'edificació", ha dit Sánchez.