La serra de Tramuntana, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco el 2011, estrena un espai virtual a la plataforma Google Arts & Culture per projectar la seva identitat cultural i històrica en l'àmbit internacional. Segons ha informat el Consell de Mallorca, el Consorci Serra de Tramuntana ha posat a disposició del públic un conjunt de reportatges i fotografies que permeten endinsar-se en els valors culturals i etnològics del territori.

Internet és una benedicció, una nova Alexandria –assequible i global– a l’abast de tothom. Un dels grandíssims avenços de la humanitat i font inesgotable de saviesa i funcionalitat. 

El març del 2023, el grup de ciberdelinqüents RansomHouse va atacar l'Hospital Clínic de Barcelona a través d'un programari de segrest (ransomware) que va paralitzar una part de l’activitat assistencial, especialment urgències vitals com ictus i infarts, que es van haver de derivar a altres centres. Va ser un ciberatac molt sonat que va durar dies, però n'hi ha hagut molts més els darrers anys. Els hospitals Moisès Broggi, Dos de Maig i General de l'Hospitalet de Llobregat o a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre d'altres, són només alguns exemples.

En un escenari on la competència per dominar el futur de la intel·ligència artificial (IA) s'intensifica dia a dia, Google i Microsoft han celebrat aquesta setmana els seus respectius congressos per a desenvolupadors, Google I/O 2025 i Microsoft Build 2025, amb un protagonisme absolut de la IA. Els dos gegants digitals han mostrat les seves cartes en una partida en què estan en joc milers de milions d'euros i el lideratge tecnològic global.

Des de la seva popularització a finals de la dècada dels 90, internet s’ha establert com el principal mitjà de comunicació digital. Amb la irrupció des de fa uns anys de la intel·ligència artificial, però, internet ha patit un canvi de paradigma que ofereix als usuaris un ampli ventall de noves funcionalitats: des de noves maneres de cercar informació fins a compres personalitzades. No obstant això, aquestes noves eines comporten una sèrie de riscos que cal tenir en compte per poder navegar de forma segura.

Feu servir les ressenyes de Google abans d’anar a un restaurant? Tripadvisor influeix en les vostres decisions? Si la resposta és sí, probablement us interessarà saber que n’hi ha de falses i que a Google s’han arremangat per caçar-les i eliminar-les.

Pilar Manchón (Sevilla, 1972) és filòloga i informàtica, i actualment és la directora d'estratègia d'investigació en intel·ligència artificial de Google des del 2019. Va aterrar a Silicon Valley fa dotze anys i, des d'aleshores, la seva carrera en el món de la lingüística computacional no ha fet més que créixer. Va venir a Barcelona al març de la mà de la Mobile World Capital com a conferenciant al Talent Arena, el congrés paral·lel al Mobile que es va celebrar a Montjuïc. La carrera de Manchón no ha estat lineal, i en una conversa amb l'Empreses explica com va arribar fins on és ara i què pot aportar el món de la IA en el llenguatge.

Des que Donald Trump ha fet la seva aposta caòtica pels aranzels ha passat una cosa molt estranya. Un efecte rebot ha inundat la nostra conversa pública amb una defensa acrítica de les bondats de la globalització i el comerç lliure fins al punt que ara sents portaveus d'esquerres que semblen Margaret Thatcher ressuscitada. Però que Trump vulgui fer servir el poder polític per intervenir sobre el mercat i reindustrialitzar la nació no vol dir que intervenir sobre el mercat i reindustrialitzar la nació sigui un projecte condemnable, ans al contrari. La gran majoria de les veus que sentim aquests dies parlen com si no hi hagués alternativa al sistema actual, com si el comerç global funcionés de forma neutral, independent de les relacions de poder i les lleis que permeten unes coses o altres; en definitiva, com si no haguéssim après res del que va portar a la Gran Recessió. El gir imperialista dels Estats Units és la manera com Trump està canalitzant el desig dels electors de la democràcia americana que volen que el seu Parlament torni a tenir poder sobre els mercats que han empobrit una gran majoria. Encara que sospitem de l'honestedat del trumpisme i no en compartim els mètodes, no té cap sentit que des d'Europa sortim a defensar un retorn a la globalització i el lliure mercat dels darrers anys com si aquí no hagués passat res.

David Bellos reconeix que si morís avui mateix, les idees del seu llibre encara estarien protegides setanta anys més, durant els quals l'editorial i els seus hereus continuaran explotant un assaig que critica, precisament, la deriva especulativa dels drets d'autor. A Copyright, la industria que mueve el mundo (Península, 2025), aquest professor de francès i literatura comparada de la Universitat de Princeton analitza amb l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual Alexandre Montagu com aquest concepte s'ha acabat convertint en una eina que beneficia unes poques grans multinacionals i frena la creativitat que prometia defensar.

Has provat ChatGPT: li has preguntat què en sap de tu, si Catalunya serà mai independent, si les màquines acabaran dominant el món i fins i tot has generat algunes imatges. I és entretingut, però ja està, penses. No et dediques al màrqueting, no tens una web per omplir de continguts generats automàticament ni tampoc ets un delinqüent que planeja una estafa massiva. I et preguntes si la moda aquesta de la intel·ligència artificial serveix de res per a la vida real. Doncs sí, pot ser útil. Té moltes possibilitats, moltes més de les que soc capaç d'aprofitar, però t'explicaré per a què la faig servir jo en el meu dia a dia, en què m'ajuda.

L’estiu passat, el buscador de Google va ser qualificat de monopoli per la justícia nord-americana. Segons el jutge, l’empresa, que en els seus inicis tenia com a lema “Don’t be evil” [No siguis malvat], va mirar d’assegurar la seva posició dominant. Per exemple, va pagar sumes estratosfèriques a fabricants, com Apple, perquè els seus navegadors utilitzin per defecte el buscador de Google. Això permet cobrar tarifes elevades a empreses anunciants, que volen aparèixer en el buscador que acapara el 94% de les consultes. La Comissió Europea ha mirat de frenar-ho obligant els navegadors a oferir l’elecció de buscador –les opcions inclouen Bing, Yahoo!, Ask, Baidu o Quora, entre d’altres– la primera vegada que s’hi accedeix. Però l’impacte de la mesura ha estat limitat, i la majoria de les cerques continuen fent-se amb Google. I és que, de fet, els sectors tecnològics tenen més probabilitats de generar monopolis: requereixen una inversió inicial molt elevada, però després són fàcilment escalables.

El departament de Justícia dels Estats Units està preparant una petició per forçar que la matriu de Google vengui el seu navegador Chrome per posar fi al monopoli que té sobre el mercat de les cerques a internet. El mes d'agost passat la justícia nord-americana ja va determinar que la companyia tenia un monopoli il·legal sobre aquest sector i ara estava pendent veure quines mesures s'implementarien per corregir la situació. Entre aquestes mesures, vendre Chrome.

La Comissió de Turisme, Comerç, Cultura i Esports del Parlament ha aprovat aquest dijous una Proposició No de Llei (PNL) de MÉS per Mallorca que reclama que Google faci servir els topònims de les Balears en la seva versió oficial en català. Aquesta iniciativa s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els partits excepte de Vox.

Criar és, entre altres coses, anar prenent decisions perquè els fills tirin endavant de la millor manera: decidir que s’anirà per aquest camí o per aquell altre a la recerca de l’aprenentatge, del creixement, de la salut, i acompanyar-los-hi. En aquest viatge sense full de ruta i amb tantes destinacions com famílies, no sempre queda clar què és una pràctica contrastada i què és una creença més o menys respectable, però sense evidència científica, més pròxima a l’esoterisme o a l’espiritualitat. En converses amb amics, al blog d’un suposat expert o al perfil d’un influenciador, no és estrany sentir que les vacunes són una enganyifa o que l’arbre de te fulmina els polls. Hi circulen afirmacions i consells sovint contradictoris i un munt de pseudoteràpies, des de l’homeopatia fins a les pedres suposadament miraculoses. Una frase recurrent: "A mi em funciona". Es pot destriar el gra de la palla navegant en aquest oceà?

Davant l'elecció entre la veritat i el poder, Hamlet de Shakespeare planteja la seva famosa pregunta existencial: “Ser o no ser?” La recerca d'una resposta posarà herois i dolents igual davant la perspectiva de la mort o la desesperació. Igual que la tragèdia de Shakespeare, les batalles per la infraestructura que tots fem servir per fer cerques a internet també estan plenes d'intriga i abús de poder. El malvat és Google, que no només és un motor de cerca, una empresa i una marca, sinó també un verb. Avui "buscar és googlejar", va dir un testimoni en el recent cas d'antimonopoli contra Google presentat pel govern dels Estats Units i 38 procuradors estatals.

Google i Meta van arribar a un acord secret per dirigir anuncis sobre Instagram als adolescents que veien vídeos a YouTube i eludir la normativa de la plataforma audiovisual propietat del cercador sobre el tractament de consumidors menors d'edat. Segons ha revelat aquest dijous el Financial Times, Google va treballar en un projecte de màrqueting per a Meta dissenyat per captar usuaris de YouTube de 13 a 17 anys amb publicitat que promocionava l'aplicació del seu rival.

Google va actuar il·legalment per mantenir un monopoli en les cerques a internet. Així ho va sentenciar dilluns un jutge federal dels Estats Units, en una decisió històrica que pica el crostó als gegants tecnològics i que pot alterar la manera de fer negocis de la companyia. Segons explica el New York Times, el magistrat Amit P. Mehta, del districte de Columbia, ha considerat en una sentència de 277 pàgines que Google abusa del monopoli en el seu sector, després que el departament de Justícia dels EUA demandés la multinacional acusant-la de pagar milers de milions de dòlars cada any per gestionar automàticament els navegadors dels telèfons mòbils de marques com Apple o Samsung.

Cada vegada utilitzo més la intel·ligència artificial per escriure. Com tothom, he armat una teoria que em convenci que no em substituirà. Gairebé totes les que llegeixo són molt dolentes perquè s'aferren desesperadament al" factor humà" definit d'una manera mística i cursi, com si fos una propietat inherent del text. Però ja fa temps que és del tot impossible distingir si un text ha estat escrit per una intel·ligència artificial o no basant-te en el to: la gran ironia dels xatbots és que s'han provat molt més eficaços a l'hora de copiar l'estil de les veus humanes que no pas la seva validesa empírica. És molt més fiable demanar-li a la IA que escrigui un poema imitant el to de Shakespeare que no pas demanar-li que et resumeixi algun aspecte dels seus llibres. En un cas com el de Shakespeare, segurament l'encertarà perquè treballarà amb milers de textos fiables fets per humans, però si li demanes per autors desconeguts de llengües minoritàries, s'inventarà les respostes sense cap mena de vergonya. Després de mesos fent servir la IA, el més clar és que no ens podem refiar de la calidesa del seu to saberut es correspon amb els cold facts.

120 vegades va pronunciar aquest dimarts Sundar Pichai, el conseller delegat de Google, les màgiques sigles IA durant la seva intervenció a la sessió inaugural de l'I/O 2024, el congrés anual del gegant d’internet per a creadors d’aplicacions i serveis digitals. I la xifra no inclou les mencions a la tecnologia que van fer la desena llarga de subordinats de Pichai que van passar, en dues hores, per l’escenari del Shoreline Auditorium de Mountain View, prop de la seu de Google.

John Sturges va dirigir el 1960 el western Els set magnífics, que tenia per subtítol “Van lluitar com set-cents”. Eren, cordeu-vos els cinturons, Steve McQueen, James Coburn, Horst Bucholtz, Yul Brynner, Brad Dexter, Robert Vaughn i Charles Bronson. Avui les set empreses magnífiques són les cinc grans plataformes tecnològiques (BigTech) Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Meta (Facebook) i Amazon, a les quals s'hi ha afegit Tesla i el fabricant de xips avançats NVIDIA. Aquestes empreses van generar més del 60% de la pujada de vora el 25% de l’índex borsari S&P 500 als EUA l’any 2023, del qual tenen prop del 30% de la capitalització. El seu dinamisme explica també la discrepància de retorns amb la borsa europea.