L'ús del català a internet es manté elevat però perd força, sobretot entre la gent jove, segons les dades de l'enquesta sobre ús de les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) publicada aquest dimecres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. D'acord amb les dades, que corresponen a l'any 2021, el 40,1% de les persones utilitzen sempre o gairebé sempre la llengua catalana en la missatgeria del telèfon mòbil, mentre que un 33% asseguren que el fa servir algunes vegades. El 23,0% dels enquestats diuen que no l'utilitzen mai o gairebé mai. En el cas de les pàgines web o blogs, la interacció en català sempre o gairebé sempre es redueix al 27,8% i l’opció majoritària és la dels que ho fan algunes vegades, amb un 36% de les respostes.

La Direcció General d'Innovació del Govern balear ha presentat aquest dilluns l'informe Dones TIC a les Illes Balears 2021, encarregat a la Fundació Bit, sobre la presència de les dones en el sector tecnològic. Segons l'estudi, fet a partir de 1.683 perfils de 131 empreses de les Illes, només un 20,02% dels treballadors de les empreses de les Balears són dones. A més, revela que les dones en graus de tecnologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) només suposen un 18,25% de les persones matriculades.

És una de les DonaTic, un reconeixement amb què la Generalitat mira de potenciar la presència de les dones als estudis i les empreses de noves tecnologies. Marta Bertran Ferrer, de 25 anys, ha guanyat el guardó en la categoria d’estudiants i qui sap si d'aquí a uns anys tornarà a repetir ja com a professional. “Em faria il·lusió”, diu rient, conscient que falten “referents de dones" per a les nenes que, com ella, s’hi sentien atretes. “Tenim un munt de prejudicis al voltant de les carreres tècniques que hem de canviar. S'hi ha de perdre la por”, subratlla.

El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) continua acumulant medalles directament vinculades amb la pandèmia. El 2020 aquesta indústria ha generat un 7,5% més de llocs de treball a la Unió Europea que l'any anterior. La taxa de creixement, que és sostinguda en el temps, agafa embranzida després d'un any marcat pel distanciament físic i la dependència tecnològica, i creix dos punts per sobre respecte a la resta d'anys. A més, l'increment posa la cirereta al pastís i fa que el nombre de persones contractades en aquest àmbit ja sigui un 50% superior al del 2011. Aquesta evolució suposa, a més, que el múscul laboral al sector TIC a la UE hagi crescut nou cops més del que l'ocupació en general. 

Després de 25 anys dedicada a la formació i la investigació sobre l'educació en línia (online o virtual), mai m'hauria imaginat arribar a viure un debat tan intens i global com el que tenim avui en relació a aquest model d’ensenyament i aprenentatge.

El confinament ens ha fet veure encara més la importància d’internet i de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC). De fet, les empreses d’aquest ram són les úniques que poden encarar el futur immediat amb gran optimisme. ¿A Europa i a Catalunya ens en beneficiarem? Ben utilitzats per a la digitalització, els fons europeus contra el covid-19 hi podrien ajudar.

Álvaro Medina Ballester (Palma, 1986) és el gerent de la Fundació Bit des de l’agost del 2019. Va estudiar Enginyeria Informàtica a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i es va especialitzar en tecnologies mòbils. Té més de vuit anys d’experiència en el món del desenvolupament tecnològic i, des del seu punt de vista, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) seran clau a l’hora de sortir de la crisi econòmica generada pel covid-19.

La situació derivada del covid-19 ens ha fet adonar de la importància d’algunes disciplines. D’una banda, esclar, la medicina i la farmàcia, que ens trauran d’aquest túnel. De l’altra, les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), que ens permeten de sobreviure dins del túnel de manera molt més suportable com a persones, com a treballadors i com a empresaris.

L’ARA va rebre ahir a la nit el premi a la comunicació, en el marc de la Nit de les Telecomunicacions, l’acte institucional de referència del sector TIC a Catalunya. Obté el guardó per la secció Dígits i andròmines, que Albert Cuesta publica setmanalment des del primer número del diari. Són més de 400 articles a pàgina completa que han convertit la secció “en un dels espais més veterans dedicats de manera continuada a divulgar les TIC i l’electrònica de consum en la premsa impresa i digital en català”, segons explicaven els organitzadors.

El conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, i el batle de Manacor, Miquel Oliver, han presentant l’aplicació que permet que els ciutadans i ciutadanes notifiquin incidències a l'administració local. L'aplicació, que ja està disponible, ha estat batiada amb el nom 'El teu ajuntament'. Aquest sistema de comunicació es posa també en servei a Sóller, Consell i Vilafranca. S'espera que els propers mesos s'hi vagin adherint la resta dels 48 municipis de l'illa adscrits al consorci TIC-Mallorca.

La línia entre l'escarni a professors per xarxes socials i el delicte és molt fina. Sovint els joves no saben que hi transiten fent equilibris. Quines conseqüències poden tenir aquests comportaments per als docents? ¿I per als joves? ¿Cal castigar-los, denunciar-los, fer pedagogia o una combinació de totes tres? ¿Les famílies els estan educant per evitar aquestes situacions? I l'administració, hi està fent prou? Els experts intenten respondre a uns interrogants que s'amunteguen.

La creació del Vicerectorat de Campus Digital i Transmèdia pretén impulsar el suport a la docència mitjançant l’ús de les eines digitals, amb l’objectiu d’ajudar alumnes i professors de la UIB pel que fa a l’ús de les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

El Consell de Menorca i la Conselleria d’Innovació i Recerca han posat en marxa el Pla + TIC 2017, un projecte que pretén fomentar l’ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) per millorar la capacitació empresarial, desenvolupar la gestió i l’ús de l’administració electrònica, potenciar l’accessibilitat de les petites empreses a les noves tecnologies i promoure la innovació en el teixit empresarial de l'illa.

Vivim enganxats als mòbils des de ben petits, i fins i tot, més que als ordinadors. Un 65,6% dels nens catalans d’entre 10 i 15 anys ja tenen telèfon mòbil propi, segons l’enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació en les llars publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Quasi la totalitat de nens enquestats d’aquesta mateixa franja d’edat, un 98,1%, asseguren haver fet servir internet en els darrers tres mesos. I un 98,7%, un ordinador durant el mateix període.

Ni telèfons mòbils, ni ordinadors portàtils, ni tauletes. A la Universitat de les Illes Balears (UIB) s'hi va per aprendre com antigament: escoltant les classes magistrals i alçant la mà per demanar al professor tot allò que hi ha a Google. "Desenvolupament normal del procés d’ensenyament i aprenentatge", diuen els que marquen les regles del joc en relació amb l'ús de la tecnologia.