La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha afirmat que l'Executiu se suma a la petició del Consell Insular d'Eivissa de demanar al govern d'Espanya la devolució dels més de 304 menors algerians tutelats a les Illes.

El Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma ha arxivat la denúncia interposada per Vox contra l'expresident de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials Javier de Juan (PSIB) per la seva suposada responsabilitat en la fugida d'una menor tutelada d'un centre de Santa Maria.

La notícia del violador d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA i els detalls de com la va gravar sotmetent-la a altres pederastes ha creat, en els mitjans de comunicació estatals, una comparació periodística inadequada i amb una fórmula comunicativa cridanera molt desafortunada. Cadenes com Cuatro i La Sexta han utilitzat el concepte "el Pelicot catalán" per referir-se a l’acusat. Ho vam veure dijous a En boca de todos, quan el programa es preguntava pels detalls de "la red de prostitución del Pelicot catalán". Va passar el mateix a Noticias Cuatro, on parlaven del fet com “el caso Pelicot de Barcelona”. A Más vale tarde repetien el recurs. No han sigut els únics. També ho han fet emissores de ràdio com la SER i tota mena de mitjans digitals. Fins i tot la web de RTVE recorre, sorprenentment, a aquest concepte.

El grup de Vox en el Consell de Mallorca presentarà en el ple ordinari del mes de desembre de la institució insular, que es durà a terme dijous, dia 12, una moció que demanarà la implementació de proves dentals per determinar l'edat dels migrants que arribin en pasteres a les costes de l'Arxipèlag. Segons ha informat el partit en un comunicat, amb aquesta iniciativa secunden la proposta feta pel seu grup en el Parlament, que va demanar al Govern la posada en marxa d'aquesta mesura per certificar que els menors migrants no acompanyats que són acollits pels serveis socials realment tenen menys de 18 anys.

El jutge del Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma ha arxivat la querella de Vox presentada el gener del 2022 contra l'exconsellera d'Afers Socials i Esports, Fina Santiago, pel cas de les menors tutelades. A la sentència el jutge deixa "constància clara" que ni Govern ni Santiago no tenien competències en la matèria.

El Consell de Formentera continua treballant en la possibilitat de retornar al Govern les competències de menors, segons ha confirmat a Europa Press la institució. Fonts del Consell han explicat que l'única institució insular que podria retornar aquestes competències és precisament el Consell de Formentera, segons s'especifica en l'Estatut d'Autonomia.

La Guàrdia Civil investiga un atac amb una arma de perdigons contra un centre de menors migrants tutelats a Cala Rajada. Els fets varen tenir lloc aquest dimecres, 14 d'agost, quan un grup de persones en un cotxe en marxa hauria disparat diverses vegades amb una carrabina d'aire comprimit contra la façana i les finestres, sense que hi hagués ferits.

La nina de tres anys que juga amb la plastilina reclama ser atesa com una filla ho faria amb una mare. Però Virgínia –funcionària de 46 anys, soltera i sense parella– no l’ha parit. A 41 anys va sentir la crida de la maternitat, però no la clàssica. “No volia tenir fills biològics i no havia format una família, però volia llevar-me les ganes i, alhora, ajudar”, explica. Podia conciliar i va decidir acollir temporalment un nin. “Com que no tenia experiència, em vaig estrenar en tots els sentits. Volia intentar-ho, que els pares d’acolliment siguem un pont és un avantatge. Donam una llar i oferim un futur a aquests nins”, explica.

El Consell de Mallorca aprovarà el primer Pla d'acolliment residencial de menors que, segons ha explicat el conseller insular de Benestar Social, Guillermo Sánchez, definirà "el full de ruta dels pròxims quatre anys". El pla, destinat als professionals de l'acolliment residencial, consta de cinc eixos: la garantia d'un entorn segur, l'emancipació i la transició a la vida adulta, la intervenció familiar en l'espai residencial, la salut mental dels menors i l'ús de les tecnologies, amb un calendari de formacions El conseller de Benestar Social de Mallorca, Guillermo Sánchez, ha recalcat que aquests factors tenen la finalitat de "garantir que els nins i adolescents que estan en centres residencials tinguin els mateixos drets que la resta d'infants de l'illa". Sánchez ha apuntat que es preveuen reunions periòdiques –cada dos mesos aproximadament– amb la Fiscalia de Menors. El programa, que està en tramitació, s'ha de sotmetre al Consell Rector de l'IMAS i posteriorment a una sessió plenària de la institució insular.

Les Balears, així com altres territoris de l'Estat, no van gastar ni un euro del pressupost que va transferir el 2022 el Ministeri d'Igualtat perquè posassin en marxa la formació per a la prevenció i la detecció d'explotació sexual i tràfic als centres de menors. Els altres territoris que no van gastar res són Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, Extremadura, Múrcia, Ceuta i Melilla.

La titular del jutjat d'Instrucció número 11 de Palma ha citat a declarar l'exconsellera d'Afers Socials, Fina Santiago, i l'expresident de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) Javier de Juan, en qualitat de querellats, pel cas de les menors tutelades que varen sofrir abusos sexuals, segons han avançat mitjans locals. La seva declaració tindrà lloc dimarts vinent, a les 12 h, a la seu judicial.

El PSIB ha criticat aquest dimarts que el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, que no hagi donat "cap explicació" després de les agressions sexuals perpetrades, presumptament, per tres menors tutelats per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) al parc de les Estacions de Palma. Així ho ha assegurat en declaracions a la premsa la consellera insular, Sofía Alonso, després del Consell Rector extraordinari de l'IMAS, fet aquest dimarts a petició del PSIB després de conèixer-se les detencions de tres menors tutelats per violar una al·lota i robar-li el mòbil i la cartera i per fer tocaments a altres menors.

A les seves mans arriben els casos de menors que –com ell diria– han de "responsabilitzar-se" dels seus actes, per les conseqüències més extremadament negatives que han tingut. L'experiència de José Díaz Cappa com a fiscal coordinador de Menors de les Balears el converteix en una d'aquelles persones a les quals qualsevol pare o mare demanaria consells sobre criança i educació, sobretot amb fills adolescents. Si bé Díaz no té cap recepta secreta, sí que subratlla un mantra: "No sempre hem de responsabilitzar els adults de les accions dels menors". En una entrevista amb l'ARA Balears, el fiscal insisteix en la importància d'"empoderar" els menors en tots els sentits –perquè prenguin les seves decisions i perquè se'n facin responsables– per fer front a dades com l'augment de delictes en aquest segment de la població. En un període de temps que ell estima d'un any i mig, calcula que "els delictes han augmentat, en general, un 10% entre menors".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha criticat la posició del PP amb el tracte dels casos d'abusos sexuals a les menors tutelades per l'IMAS. Ho ha fet aprofitant una pregunta del líder de Vox, Jorge Campos, sobre l'informe que els partits de la dreta i l'extrema dreta a la Comissió de Peticions de la UE van aprovar dimecres passat, després de la missió europea que va venir a les Balears per examinar la qüestió. "No puc entendre com es poden aliar amb això per victimitzar els menors tutelats", ha afirmat Armengol.

Els tres grups d'esquerra presents a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu –The Left, que integra Podem, els socialistes del S&D i els Verds– han abandonat aquest dimecres la sala en el moment de votar l'informe de les conclusions de la missió europea, que va visitar Mallorca per analitzar els casos dels abusos sexuals a les menors tutelades. "La Comissió està perdent tota la seva capacitat, hem insistit a no polititzar-la, però Peter Jahr –el líder de la missió europea– està en mans del PP", ha denunciat la portaveu dels Verds, Margrete Auken.

L’Ahmed és vergonyós. Un somriure nerviós el delata. Amb la mirada defuig el contacte, buscant refugi per no ser el centre d’atenció. Però avui li toca parlar d’ell. Fa quatre anys, quan en tenia 17, va arribar a Espanya des de Tànger, amagat en un vaixell. D’Algesires fins a Madrid i d’allà, al cap de pocs dies, fins a Barcelona. El primer any i mig el va passar en un centre de la DGAIA, veient com monitors i companys anaven passant. Cares diferents una vegada i una altra. Cares desconegudes per a un noi tímid que amb prou feines sabia dir quatre paraules en castellà. Al cap de pocs mesos va començar un curs de fotografia que muntava una associació. Sabia que havia d’aprofitar al màxim el temps, perquè el compte enrere s’havia iniciat. "Necessitava fer coses, al centre tens un temps, si no l’aprofites...". Podia trobar-se sense res. L’associació era Punt de Referència, que oferia un projecte al qual l’Ahmed es va aferrar: el programa Acull obre les portes de famílies catalanes a extutelats de la DGAIA durant nou mesos.

Tots els partits del Consell de Mallorca, excepte Vox, han signat aquest dimarts el Pacte per a la Infància en Protecció, impulsat per la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Balears (FEIAB). Es tracta d'una agrupació d'entitats socials que gestionen els centres residencials per a menors amb una mesura jurídica de protecció.

Eurodiputats del PSOE, PP i Vox s'han enfrontat aquest dimarts en la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en el debat de l'esborrany de l'informe sobre la visita a l'estat espanyol per estudiar els casos d'abusos sexuals a menors tutelades a les Balears.

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu debatrà aquest dimarts a partir de les 14.30 hores l'esborrany de l'informe que recull les conclusions de la delegació europea que va venir a les Balears a l'abril per investigar els casos d'abusos sexuals a menors tutelades per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS).

Els fluxos migratoris dels menors no acompanyats tornen a estar en xifres similars a les d’abans de la pandèmia. Fins al 31 d’agost, la direcció general d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) va fer-se càrrec de 1.567 menors arribats des de l’estranger –al setembre, a falta de tancar el recompte, seran uns 200 més–, molt per sobre de les dades dels últims dos anys, però lluny encara del curs rècord, el 2018, quan van ser 3.710.