L'atac dels Estats Units a l'Iran s'ha centrat en tres instal·lacions nuclears –les de Fordow, Natanz i Esfahan– on, segons Tel-Aviv i Washington, el règim dels aiatol·làs treballava per desenvolupar la bomba atòmica, malgrat que informes de la mateixa intel·ligència nord-americana ho negaven. Israel ja havia llançat atacs sobre Natanz i Esfahan, però no a Fordow, perquè la seva ubicació totalment soterrada la feia impenetrable a les bombes israelianes. L'únic país que podia destruir-la era els Estats Units.

L'any 2024 un 59% de l'energia elèctrica generada a Catalunya va ser d'origen nuclear. Davant el retard en el desenvolupament de les renovables i, sobretot, de l'emmagatzematge, Foro Nuclear, agrupació de la qual formen part les empreses relacionades amb l'energia nuclear a Espanya, considera inviable tancar els tres grups existents al Principat seguint el calendari que es va pactar el 2019. "Seria tornar a l'edat de pedra", ha assegurat aquest dilluns el seu president, Ignacio Araluce.

Actualment Espanya disposa de set reactors nuclears, però aquests dies només n'hi ha tres en funcionament, ja que un està desconnectat de la xarxa perquè està en fase de recàrrega i tres més han entrat en aturada. La causa es troba en les tempestes d'aquesta primavera, que han disparat la producció de les renovables –sobretot eòlica i hidràulica– i la baixada de la demanda per les festivitats de Setmana Santa.

Dues DANA, amb pluges i vent associats, han passat per l'Estat durant l'últim mes. Però malgrat que quan hi ha aigua i vent el preu de la llum en el mercat majorista tendeix a moderar-se, aquest mes de novembre el cost del megawatt hora (MWh) s'ha disparat i, de mitjana, ha superat els 100 euros (104,43, segons les dades de l'OMIE, el mercat majorista ibèric), cosa que no havia passat en cap dels mesos precedents d'aquest 2024. De fet, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ja explicava que el repunt de la inflació al novembre fins al 2,4% es deu, "principalment, a l'augment dels preus de l'electricitat i dels carburants".

Una dècada després d'un dels desastres atòmics més devastadors de la història, el Japó es torna a acostar a reactivar l'energia nuclear.

Catorze de les companyies financeres més grans del món han acordat ampliar el seu suport a l'energia nuclear arreu del planeta, segons informa aquest dilluns el diari britànic Financial Times. Els bancs donen resposta així a un dels objectius marcats en la cimera climàtica COP28, de manera que els governs i la indústria energètica esperen que es pugui desbloquejar el finançament de noves plantes atòmiques per triplicar-ne la capacitat abans del 2050.

Els números no surten. O això és el que ha tornat a insinuar el president de la patronal Foro Nuclear, Ignacio Araluce, que ha demanat al govern espanyol que "se'ls asseguri una rendibilitat raonable com a altres tecnologies". Amb aquestes paraules, el que demana Araluce al govern espanyol és que se'ls pagui un preu "raonable" per garantir la seva viabilitat econòmica. A ulls de la patronal, caldria una retribució fixa i que quedés fora del sistema marginalista de formació del preu de l'electricitat de manera que es garantís a les centrals la recuperació dels seus costos. "S'han registrat pèrdues durant molts anys", ha assegurat Araluce.

No se sap quina és la gota que ha fet vessar el vas a Downing Street. El que sí que s’intueix és que el vas no era d’aigua, precisament. A les festes que el primer ministre britànic celebrava a casa seva, en el moment del confinament més estricte, hi rajava l’alcohol. Així ho revelen un grapat de fotografies que demostren que Boris Johnson va fer coses molt més greus que no predicar amb l’exemple: va mentir. Va dir que tot allò de les festes il·legals del Partygate eren contes a la vora del foc i, al final, ha prevalgut la veritat. De festes, en aquell període, se n’han comptat una dotzena. No es pot enganyar a tothom, sempre, tota la vida, diuen els anglesos. I ara aquest premier tan sorrut com estrambòtic ha après la lliçó. Pel camí, ha batut un rècord mai vist a Londres: les 44 dimissions de l’equip de govern en 24 hores costaran de superar. Les últimes hores a Downing Street han superat qualsevol guió de ficció, sigui de comèdia o de tragèdia. Els mateixos membres del Partit Conservador han conclòs, a bona hora, que el seu líder era un personatge tòxic que ja estava amortitzat. I per això l’han aïllat. Tot just fa un mes, el 6 de juny, Johnson ja va haver de superar una moció de censura interna. Els diputats tories van votar mantenir-lo en el càrrec, però aquells 148 companys del propi partit que hi van votar en contra ja presagiaven que s’entraria en una espiral d’esdeveniments que l’acabaria arrossegant, per més que insistís que ell no dimitiria. El corrent ha baixat tan fort pel Tàmesi des d’aleshores que les crisis han fet cascada, el seu propi partit l’ha empès riu avall i no ha tingut més remei que fer la fi del cagaelàstics. A partir d’ara, els moviments que hi haurà a Westminster ens prometen mesos de notícies interessants i entretingudes. Però el futur d’Anglaterra, mani qui mani, no serà fàcil. El Brexit, l’autèntic llegat de Boris Johnson, és un pes que fa de mal arrossegar. Després de la festa, la pesta. 

]]>

Els preus de l’energia a França s’han disparat un 33% al juny. Com a tot Europa, la inflació està desbocada. ¿Viatjar menys en cotxe o reduir el consum energètic a casa és la solució perquè les despeses de les famílies no es disparin? La majoria de francesos consideren que sí. Sis de cada deu ciutadans (63%) estan disposats a fer “esforços” personals per reduir el consum energètic, segons una enquesta que ha fet el diari econòmic Les Echos. L’esforç consistiria en petits gestos, com privilegiar els programes eco dels electrodomèstics o canviar les bombetes normals per llums led. Els francesos també es mostren disposats a abaixar la calefacció a l’hivern o desplaçar-se menys en cotxe, les dues coses que suposen un consum energètic més elevat a França. De fet, la mateixa enquesta mostra que aproximadament la meitat dels ciutadans del país ja ho han començat a fer per raons econòmiques.

]]>

Rússia ha denunciat aquest divendres el que podria ser el primer atac militar ucraïnès sobre territori rus: atribueix a l'exèrcit d'Ucraïna l'explosió i incendi aquesta matinada d'un dipòsit de combustible a la ciutat de Bélgorod, a prop de la frontera entre els dos països. El governador de la regió, Viatxeslav Gladkov, i el ministeri de Defensa han acusat directament dos helicòpters ucraïnesos Mi-24 d'haver llançat míssils a la instal·lació. Imatges de les càmeres de seguretat del dipòsit -que no s'han pogut verificar de manera independent, encara que Reuters sí que n'ha comprovat la localització- mostren l'estela de llum del que podria ser un míssil disparat des d'una latitud baixa, seguit d'una explosió a terra.

]]>

Les pastilles de iodur de potassi, que protegeixen contra els efectes de la radioactivitat al cos, s'han esgotat en moltes farmàcies de Suècia i Finlàndia. El govern suec va haver de sortir ja diumenge passat a tranquil·litzar la població i demanar-los que deixin de comprar aquests fàrmacs perquè, deia, "no hi ha cap motiu" per haver de prendre'ls, malgrat la guerra a Ucraïna. En la societat sueca segueix molt viu el fantasma de l'accident nuclear de Txernòbil i molts encara recorden haver hagut de prendre aquestes pastilles de forma regular després de la catàstrofe del 1986, ja que el vent va portar majoritàriament cap al nord la radioactivitat que sortia de la central ucraïnesa.

]]>

L’Institut Català de l’Energia de la Generalitat ha publicat una Prospectiva energètica de Catalunya 2050. Del document se’n desprèn un full de ruta ambiciós per la descarbonització de l’economia catalana, confegit, a més, i això s’agraeix, amb cura i competència tècnica. S’hi marquen camins, que sens dubte s’hauran de seguir, en eficiència energètica, renovables, electrificació, hidrogen verd, i d’altres.

]]>

¿Som més a prop de crear una estrella a la Terra i aprofitar-ne l’energia de manera controlada? Això és el que pretenen els actuals experiments de fusió nuclear com el Joint European Torus (JET), que es va començar a dissenyar a principis dels anys 70 i que aquesta setmana ha anunciat l’obtenció d’una xifra rècord d’energia: s’han generat 59 megajoules en una reacció sostinguda durant cinc segons.

]]>

Espanya ha sortit aquest diumenge a rebutjar públicament la proposta de taxonomia presentada dissabte per la Comissió Europea, en què Brussel·les classifica l’energia nuclear i el gas natural com a energies verdes. El ministeri de Transició Ecològica espanyol, liderat per Teresa Ribera, no s’oposa a fer servir aquests dos tipus d’energia com a eines per a la transició energètica, però sí a classificar-les com a opcions “verdes” al mateix nivell que les energies renovables: “No té sentit i envia senyals erronis per a la transició energètica del conjunt de la UE”, diu el ministeri en un comunicat.

]]>

Accident mortal a la central nuclear d'Ascó, on ahir al vespre va morir un dels bombers de la planta per una descàrrega inesperada de CO₂ –s'utilitza contra els focs perquè extingeix l'oxigen– durant la recàrrega d'un sistema contra incendis. La víctima s'hauria desplaçat fins al lloc de l'accident per ajudar els companys de la brigada que feien tasques de manteniment. L'accident va deixar tres persones més ferides de poca gravetat per la inhalació de diòxid de carboni. La Guàrdia Civil ja ha obert una investigació sobre els fets, que van passar fora de la zona radiològica i mentre la unitat 1 de la central, que és on hi va haver l'accident, està aturada pels treballs de la 28a recàrrega de combustible.

]]>

Durant trenta anys, entre el 1966 i el 1996, França va fer 193 assajos nuclears a la Polinèsia que han tingut conseqüències desastroses en la salut dels habitants de l'arxipèlag i en el seu medi ambient. Segons va assegurar l'expresident de la Seguretat Social polinèsia Patrick Galenon abans que aquesta setmana el president de la República, Emmanuel Macron, visités l'arxipèlag, "les dones polinèsies d'entre 40 i 50 anys tenen la taxa de càncer de tiroides més alta del món". A més, malgrat que des de les institucions franceses s'eviti investigar gaire en aquest sentit, diferents informacions periodístiques i recerques científiques apunten que les proves nuclears han provocat, entre els polinesis, una xifra molt elevada de càncers, malalties cardiovasculars i nadons que neixen amb malformacions i amb dificultats psicomotrius.

]]>

El govern del Japó ha decidit abocar al Pacífic un milió de tones d'aigua radioactiva emmagatzemades a la central nuclear de Fukushima des de l'accident del 2011. Tant les associacions de pescadors locals com els països veïns ja han posat el crit al cel. Ho ha confirmat aquest dimarts el primer ministre, Yoshihide Suga, en una reunió de govern en què ha considerat que era "l'opció més realista" i una decisió "inevitable per aconseguir la recuperació de Fukushima".

]]>

A les 14.46 h, hora nipona, milers de japonesos han guardat aquest dijous un minut de silenci en el moment exacte en què fa just deu anys un terratrèmol de magnitud 9 a l'escala de Richter va colpejar el nord del país, la prefectura de Fukushima, i va generar el tsunami més devastador de la seva història, seguit d'un accident nuclear a la central de Dai Ichi, que manté la zona encara altament contaminada per la radiació. Els actes de record i d'homenatge a les més de 19.000 víctimes mortals d'aquell desastre s'han repetit avui arreu del país, tant a Tòquio com a diverses localitats de Fukushima.

]]> La Unió Europea s’ha fixat objectius molt ambiciosos pel que fa a les emissions de CO₂. A més, i simultàniament, ens hem proposat tancar totes les centrals nuclears, que són la font d’electricitat descarbonitzada més potent de què disposem. Finalment, ens hem fixat aquests dos objectius sense autoexigir-nos reduir el consum d’energia, és a dir, prescindir de la climatització de la llar, del vehicle privat o dels viatges en avió de cap de setmana. El repte és majúscul, i no són pocs els que dubten que sigui realista.

]]>