De l’article de l’escriptor Carles Grandó (Tuïr, Rosselló, 1889-Perpinyà, 1975) a La Veu de Catalunya (29-VI-1930) amb motiu d’inaugurar-se ara fa noranta-cinc anys al parc de Montjuïc, de Barcelona, un monument al poeta Frederic Mistral (Maiana, Provença, 1830-1914) en el centenari del seu naixement. Carles Grandó va publicar aquest text commemoratiu en la seva condició de Síndic de la Mantenença de Catalunya en territori de l’estat francès.

Una de les columnes de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) signada amb el pseudònim ‘Myself’ a La Publicidad (10-X-1917) quan aquell diari encara s’editava en castellà. Traducció pròpia. Soldevila, llicenciat en dret com la majoria de periodistes del segle XX, era des del 1916 lletrat de la Mancomunitat, embrió d’un sistema de govern propi de Catalunya que tal dia com avui de fa cent anys va ser liquidat per la dictadura del general Primo de Rivera. Dos mesos abans d’aquest article de Soldevila havia mort Enric Prat de la Riba, president fundador d’aquella Mancomunitat de diputacions que era un embrió d’incipient estructura d’estat a Catalunya. Un jove Carles Soldevila potenciava els ideals noucentistes de Prat de la Riba en articles com aquest d’un to irònicament combatiu que atenuaria anys més tard quan amb un manual de protocol, L’home ben educat (1927), aspirava a europeïtzar la societat catalana.

De l’article de Rafael Moragas ‘Moraguetes’ (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) a D’Ací i D’Allà (VII-1925). Avui fa cent anys de la mort del compositor i pianista Erik Satie (Honfleur, Normandia, 1866 - París, 1925). Era músic de culte per alguns periodistes i escriptors de l’avantguarda catalana dels anys 1920. Deia Domènec Guansé que Francesc Trabal escrivia escoltant música de Satie. La muller de Trabal posava a la gramola discs de Satie mentre ell teclejava Vals, novel·la evocadora de l’univers del músic francès. El crític musical Rafael Moragas va ser director artístic del Liceu de 1912 a 1939.

Del comentari llegit pel poeta i periodista Joan Alavedra (Barcelona, 1896-1981) a Ràdio Barcelona (6-VI-1935) en l’espai titulat “El fet del dia”, una fórmula experimental manllevada de la premsa quan la ràdio començava a ser concebuda com a mitjà periodístic. Aquest mes de juny ha estat el 150è aniversari del naixement del novel·lista alemany Thomas Mann (Lübeck, 1875 - Zúric, 1955) premi Nobel de Literatura 1929. 

Article de Domènec Guansé (Tarragona, 1894 - Barcelona, 1978) a Germanor (Xile,VI-1960). Aquest dissabte fa 65 anys de la mort del catedràtic, historiador i membre de l’IEC Jaume Vicens Vives (Girona, 1910-Lió, 1960). Va ser mestre d’una generació que ha compensat aquella pèrdua prematura amb reconeixements: posant el seu nom a la càtedra de cultura catalana dins la Universidad Pontifícia de Salamanca per iniciativa d’una degana, Maria Teresa Aubach, i atorgant la Generalitat de Catalunya la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. 

De Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (8-IX-1932). Des d’inicis dels anys 1920 Port de la Selva era punt de trobada d’una colla de joves periodistes inquiets que Josep Maria de Sagarra, el més veterà, agombolava. La guerra va malmetre amb la mort o l’exili les carreres de professionals renovadors i entusiastes com Josep Maria Planes, Carles Sentís, Joaquim Ventalló, Ernest Guasp, Josep Manyé (el 'Jorge Marin’ de la BBC) i altres que apareixen amb l’actriu Emma Alonso i l’escriptora Mercè Devesa, parella de Sagarra, en una jovial foto històrica. 

De l’article de Rafael Tasis (Barcelona, 1906 - París 1966) a El Poble Català (París, 2-II-1940). L’enunciat neutre del títol contrasta amb l’escomesa en el text contra una revista. L’any 1937 el president Companys va nomenar Tasis, d’Acció Catalana Republicana, director general de Presons. Exiliat a París el 1939, va tornar a Catalunya el 1948. És coautor amb Joan Torrent d’Història de la Premsa Catalana (1966). La Càtedra Hipòlit Nadal (UdG) farà demà a Port de la Selva una Jornada sobre l’exili de periodistes, amb diverses intervencions i dues exposicions comentades. Hipòlit Nadal va editar a l'Argentina la revista Ressorgiment (1916-1972).

De l’article del pianista, crític musical i pedagog Joan Salvat i Crespí (Barcelona, 1868-1938) publicat a Revista Musical Catalana (XI-XII, 1926) a propòsit de la commemoració del primer centenari de la mort de Carl Maria von Weber (Eutin, estat federat alemany de Schleswig-Holstein, 1786 - Londres, 1826). L’any vinent s’escauran dos aniversaris de Weber: els dos-cents anys del seu traspàs i els dos-cents quaranta del naixement. 

Una de les columnes diàries del periodista i escriptor Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) a l’Avui (12-VI-1981). La diada de Sant Joan, patró dels territoris de llengua i cultura catalanes, se celebra en diversos indrets de la catalanitat amb tradicions i festes populars: molt específiques en el cas de Menorca; amb davallades muntanyenques de torxes enceses; amb l’emblemàtica flama del Canigó; i amb fogueres en molts llocs de Catalunya i del País Valencià, tradició aquesta compartida amb països llunyans com Noruega, entre altres.

Article costumista de Màrius Aguilar i Diana ‘Paradox’ (Huete, Conca, 1883-Montpeller, 1952) publicat a la revista satírica L’Esquella de la Torratxa (26-VI-1925). Testimoni d’un periodista republicà, jovial, sobre les revetlles de fa un segle. Trenta anys després Francesc Vila Rufas, ‘Cesc’ (Barcelona, 1927-2006) publicava a Diario de Barcelona (25-VI-1955) un acudit gràfic basat en les primeres restriccions a fer fogueres a les ciutats la nit de Sant Joan. Uns nens entristits i carregats d’andròmines sorprenen a una mestressa de casa amb la següent explicació: “Venim a tornar tot això: aquest any no ens deixen fer la foguera.”

De l’entrevista mantinguda a finals de 1936 entre Joan Miró (Barcelona, 1893-Palma,1983) i Georges Duthuit (París, 1891 - Ais de Provença, 1973) transcrita, titulada i publicada mesos després per aquest historiador de l’art a Cahiers d’Art (V-1937). Traducció pròpia. Una conversa entre l’artista català i l’expert francès a l’inici de la guerra. Miró va donar suport al govern republicà amb el cartell i el segell Aidez l’Espagne i l’obra El segador al pavelló de l’Exposició de París del1937. Una etapa del pintor, escultor, gravador i ceramista ben representada a l’exposició commemorativa dels 50 anys de la Fundació Joan Miró.

Article d’Eugeni d’Ors, ‘Xènius’ (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (25-IX-1907). Moltes peces que el filòsof i periodista Eugeni d’Ors va publicar cada dia durant quinze anys a la seva columna “Glosari” eren divagacions metafísiques sobre diversitat de matèries. En aquest cas a propòsit de la sardana que ell escrivia amb la inicial en majúscula quan l’esmentava com una institució. Per a demà, al parc d’atraccions Tibidabo, hi ha programat l’acte central del Dia Universal de la Sardana. El passat 6 de juny va sortir en aquesta secció una crònica sobre una festa sardanista a la Nova York del 1933.

Del reportatge del periodista Juan González Olmedilla (Sevilla, 1893 - Buenos Aires, 1972) aparegut avui fa noranta-cinc anys a Imatges (18-VI-1930). Josep Maria Planes, director d’aquella revista, connectava amb la jove bohèmia literària madrilenya. Era el cas d’Olmedilla, periodista, poeta, traductor i escriptor especialitzat en el gènere eròtic. Planes li va encarregar aquesta peça sobre el Palace Hotel, un dels topants cosmopolites de Madrid més freqüentats per polítics catalans.

De la comunicació del governador civil de Barcelona i la contesta del Futbol Club Barcelona publicades tal dia com avui de fa cent anys a La Veu de Catalunya (18-VI-1925) en plena dictadura del general Primo de Rivera. Traducció pròpia. Feia quatre dies que el governador civil de Barcelona havia tancat durant sis mesos el camp del Barça i havia prohibit totes les activitats del Club. El motiu de la sanció era que en el partit d’homenatge a l’Orfeó Català celebrat el 14 de juny de 1925 molts dels 14.000 espectadors havien xiulat l’himne espanyol. Portada del setmanari Xut! (1-VII-1925) dedicada a aquell tancament del camp del Barça.

De Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a la seva columna diària “Full de dietari” de La Publicitat (17-VI-1925). Avui fa cent anys d’aquest article sobre Rosa Luxemburg (Zamosc, Polònia, 1871-Berlín, 1919) a propòsit del llibre Lettres à Louise Kanisky [F. Rieder et Cie., ed., 1925] d’aquella periodista, militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària. A causa de la defensa que el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya va fer de la participació alemanya en la I Guerra Mundial, ella i Karl Liebknecht formaren la Lliga Espartaquista que l’1 de gener del 1919 esdevingué Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Dies després, Rosa Luxemburg era assassinada. Pot sorprendre que Soldevila, articulista, dramaturg i novel·lista mesurat i elegant, lletrat al servei de les institucions catalanes, recomanés llegir Rosa Luxemburg. Era un liberal coherent.

De la crítica musical -traducció pròpia- publicada per Urbano Fernández Zanni ‘U. F. Zanni’ (Valladolid, 1881-Barcelona, 1961) a La Vanguardia (14-I-1956) sobre l’estrena al Liceu de l’òpera Dido i Enees (1689) d’Henry Purcell (Westminster, 1659-1695). El Teatre Nacional de Catalunya ha estrenat aquests dies a Barcelona l’òpera Hannibal, de Michael De Cock i Junior Mthombeni, que reinterpreta la Dido i Enees de Purcell. El periodista Zanni, un fundador el 1909 de l’Associació de la Premsa de Barcelona, va publicar crítiques a La Vanguardia des del 1926 fins que va morir el 1961 als 80 anys. Xavier Montsalvatge el va succeir en aquell diari com a crític musical.

De l’article de l’advocat León de las Casas (Madrid, 1896-?) a 'La Rambla' (10-III-1930). Traduït pel mateix setmanari. Dibuix de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) sobre el Consell de Guerra contra acusats del regicidi frustrat fa cent anys dins un túnel de les costes de Garraf. Havia de passar-hi el tren on viatjava el rei. La bomba es va trobar el 31 de maig de 1925. Els encausats eren del partit Estat Català.

De l’article de Ramon d’Alòs-Moner i de Dou (Barcelona, 1885-1939) a La Veu de Catalunya (1-I-1916) en unes pàgines que aquell diari va dedicar a la promoció de l’ús del català. Avui s’escau el 140è aniversari del naixement de Ramon d’Alòs, doctor en filosofia i lletres, bibliotecari i erudit, membre de l’IEC, corporació acadèmica de la qual va ser secretari general des del 1920, càrrec que havia ocupat fins llavors Eugeni d’Ors.

Article de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) publicat tal dia com avui a l’Avui (12-VI-1991). Va sortir a la secció titulada “Un pensament de sal, un pessic de pebre”. Era un espai on l’escriptora i periodista Montserrat Roig tractava sovint, amb un estil directe i sense inhibicions, però amb una sensibilitat intensa, assumptes que fa trenta anys no emergien ni poc ni gaire a les planes d’una premsa encongida.

De Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Imatges (18-VI-1930), setmanari que va sortir per primer cop avui fa noranta-cinc anys. Com a periodista, el poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra excel·lia en l’articulisme. Aquest és un dels pocs reportatges –amb talent poètic– que va publicar en aquella revista innovadora que dirigia el seu jove col·lega i amic Josep Maria Planes (Manresa, 1908-Barcelona, 1936) assassinat a l’Arrabassada per pistolers anarquistes el 24 agost del 36.