Pep Martorell és físic, doctor en Ciències de la Computació i soci de la gestora Invivo Partners, on ajuda a desenvolupar projectes d’intel·ligència artificial (IA). Com a expert en la matèria, participa aquest dijous 12 de març en el simposi Empreses amb rostre humà, a Palma, per parlar sobre les tendències que marcaran la IA la pròxima dècada.

Desenes de pescadors de les Balears s'han concentrat aquest dilluns en el port de Palma, en una jornada en la qual la flota artesanal no ha sortit a la mar per protestar per les noves obligacions imposades per Europa al sector.

Els ministres de Pesca de la Unió Europea han tancat de matinada l’acord sobre les possibilitats de pesca per al 2026 a les aigües comunitàries de l’Atlàntic i sobre els dies de captures al Mediterrani, els quals finalment quedaran establerts en 143 dies. L’acord posa fi a dues jornades intenses de negociació entre els estats membres.

La presidenta del Govern balear ha participat en la secció Illencs per Europa de dos creadors de contingut mallorquins (Andreu Canyellas i Toni Torrandell Rabassó) on ha explicat quin és el poble i la festa de les Balears que més li agrada: "No diré mentides". Prohens ha estat molt clara i molt directe i tenia les respostes molt clares: la millor festa, Sant Joan a Ciutadella, i el millor poble, Pollença.

La connexió aèria entre Barcelona i Palma es va convertir en la més transitada de tot Europa durant el 2024, amb un total de dos milions de passatgers, segons el darrer informe World Air Transport Statistics elaborat per l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA).

A banda del Barça, l'Europa és l'únic club català de les quatre primeres categories del futbol espanyol que no és una societat anònima esportiva (SAE). Amb totes les limitacions que això comporta, s’estructura com una entitat sense ànim de lucre i propietat dels seus socis, que “competeix contra transatlàntics: clubs que tenen com a màxims accionistes multimilionaris japonesos, suecs, grecs o americans”, segons va declarar aquest dimarts el seu president, Hèctor Ibar.

Després de posar punt final al curs escolar, una agrupació d'ONG europees ha publicat el seu informe anual, Clean Cities, sobre l'accessibilitat infantil en diferents ciutats europees. La presència de carrers escolars, carrils bici protegits i límits de velocitat a 30 quilòmetres per hora són els tres factors principals per avaluar les condicions de les urbs per assegurar una vida sana, segura i amb els recursos bàsics a l'abast de tots els nens.

A la portada del llibre Al pati dels grans: Europa davant d'un món hostil (La Campana), hi ha dibuixats un llop amb cara famolenca i una ovella que se'l mira de reüll. És un bon reflex del dilema geopolític, i també existencial, que se li presenta a Europa ara que el paisatge global ha virat cap a l'agressivitat i la competició. Què vol ser Europa? És possible assolir l'Europa potència en un món on torna a predominar la llei del més fort? És aquest el camí per garantir el futur de la Unió Europea? Pol Morillas (Barcelona, 1982), politòleg, director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i una de les veus més autoritzades per analitzar la geopolítica europea, ho analitza en aquest assaig vital per entendre cap on anem.

1. El relat. Trump bombardeja l'Iran i imposa un relat, en consonància amb la seva aparició en escena. De la tragèdia a la comèdia. Després del vibrant relat dels bombardejos americans sobre l'Iran, amb la presumpta destrucció de la força atòmica iraniana que no sembla que les informacions confirmin amb tanta contundència, dona la feina per feta, amb apel·lacions a la fi de les hostilitats en totes direccions. La seva aparició en l’escena bèl·lica, després d’uns quants dies coquetejant amb l’ambigüitat, hauria obert una nova etapa. Israel es consagra definitivament com a principal potència de la zona, sense marge per a la rèplica per als seus adversaris, l'Iran s’avindria a fer bondat i de passada Gaza i tota l’estela d’accions criminals d’un Netanyahu en mode nihilista entren en l’oblit, amb els palestins acorralats i desapareguts literalment de l’escena.

El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern espanyol, José Manuel Albares, ha anunciat l'evacuació d'aproximadament una quarantena de ciutadans espanyols des de l'Iran a Armènia, en el context de l'escalada bèl·lica amb Israel i els bombardejos mutus de l'última setmana.

No us ha d'estranyar que des de principis d'any gairebé tots els meus articles hagin versat sobre el futur de la Unió Europea. No he amagat mai que sempre he tingut un profund convenciment sobre la necessitat d’una Europa gran, unida, potent i amb un paper clau en el futur de la humanitat. Penso que això és molt bo per als europeus, però també per al conjunt de la població global i del planeta mateix. He escrit sovint que en vull parlar perquè els processos polítics i econòmics que vivim els darrers anys no ens estan portant en la bona direcció. Per aprofitar les oportunitats que tenim davant i aconseguir els objectius que volem, hi ha actuacions necessàries que ara, a més de ser imprescindibles, tenen un caràcter de summa urgència. 

El moviment populista i conservador MAGA del president dels Estats Units, Donald Trump, es va marcar un punt a Europa el dia 1 de juny amb la victòria del nacionalista conservador Karol Nawrocki a les eleccions presidencials poloneses. “La seva victòria a les eleccions presidencials és un triomf per al moviment MAGA, que intenta influir en la política europea, polaritzar-la i dividir Europa”, apunta Joanna Stolarek, directora de la Heinrich Böll Stiftung a Varsòvia. El moviment MAGA (Make America great again) apel·la als valors conservadors, a la identitat nacional i al rebuig de les elits globalistes i dels immigrants.

Farlopa, neu, pols, dama blanca, perico, merca... Tot això són noms diferents per referir-se a la mateixa droga, la cocaïna. És la segona substància estupefaent més consumida a Europa després de la marihuana, i es calcula que 2,7 milions de joves –dues vegades la població de Barcelona– en van consumir durant l'any passat. En el seu últim informe, l'Agència Europea de Drogues (EUDA, en les seves sigles en anglès) alerta que cada cop hi ha més cocaïna disponible al continent i que això ha provocat un increment "significatiu" dels "costos sanitaris i socials" vinculats a aquesta droga.

Clam dels consumidors europeus contra Shein per les seves "tècniques enganyoses". Fins a 25 associacions de 21 països, agrupades sota el paraigua de l'Organització Europea de Consumidors (BEUC, en les seves sigles en anglès), han presentat una denúncia a la Comissió Europea perquè intervingui contra les "pràctiques il·legals" del gegant xinès de la moda ràpida, que ofereix tota mena de roba a uns preus molt baixos.

Acabada la Guerra Civil, la família de la meva mare es va veure en dificultats per a la convivència en el seu entorn social. Com moltes altres. El meu avi, en aquell moment amb 48 anys, era un important fabricant de Mataró. L’anarquisme el va posar en perill de mort la primavera del 1936. El 18 de juliol va voler marxar a França, no hi va ser a temps. Va passar els tres anys de guerra amagat a casa seva. Periòdicament el venien a detenir, i la meva àvia deia: “No sé on és”. El gener del 1939 les tropes italianes van arribar a Mataró i el meu avi va sortir al carrer. El van fer alcalde. Pocs mesos després va ser destituït, va anar a la presó i després va ser desterrat. Mai va ser jutjat.