Abans que Iuri Gagarin es convertís en el primer home a arribar a l’espai, un munt de bestioles van orbitar per sobre dels caps dels humans. Durant els anys 50 els soviètics i els nord-americans van portar la seva rivalitat més enllà del nostre planeta, iniciant una cursa espacial que faria immortals noms com Gagarin, Neil Armstrong, Aléksei Leónov, Buzz Aldrin o Valentina Tereixkova. Però abans d’ells, van existir la Laika, el Baker, la Belka, el Ham i la Strelka. Els primers animals a l’espai, però no els primers a volar, ja que el 1783 els germans Montgolfier havien posat una ovella, un ànec i un gall dins d'un globus d'aire calent per veure què passava si els feies volar.

Des de temps ancestrals els humans ens hem preguntat què ens fa humans. Diferents disciplines han buscat resposta a aquesta infinita pregunta, i segurament, una de les propostes més seductores prové de la biologia, particularment de la genètica. La biologia comparativa és, en aquest sentit, una eina molt poderosa que ens permet no només quantificar les diferències entre espècies, sinó entendre com aquestes diferències poden haver contribuït a trets específics del nostre llinatge. Mitjançant la comparació de genomes humans amb espècies properes amb les quals compartim un origen recent comú, com ara els grans simis,  podem identificar quins canvis moleculars són únics en els humans i quins compartim amb altres primats. Aquesta perspectiva evolutiva ens ajuda a destriar quins trets són veritablement humans i quins són part d’una herència comuna més profunda.

El 3 d’abril Jane Goodall va fer 90 anys i la primatòloga i activista sembla més ocupada que mai. Enguany estarà de gira durant 320 dies per recaptar diners per a les seves organitzacions sense afany de lucre, l’Institut Jane Goodall i Roots & Shoots. Però Goodall encara troba temps per divertir-se saludant 90 gossos en una platja. L’acte, organitzat per Wildlife Conservation Network, va comptar amb la presència de grans danesos, goldendoodles, chihuahues i altres races de gossos que van creuar la sorra en honor a la doctora, que admet que són els seus animals preferits (encara que és més coneguda pel seu treball amb ximpanzés a Tanzània). Quan ella va arribar, va començar a ploure.

Per als biòlegs, la menopausa és desconcertant. Si la selecció natural afavoreix els gens que produeixen una descendència més nombrosa, per què no són fèrtils tota la vida, les dones? Quin benefici evolutiu comporta el fet de viure tants anys sense tenir més fills?

La primatòloga Itsaso Vélez del Burgo ha guanyat el premi Nat 2023, promogut pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona per reconèixer noves mirades en la divulgació de les ciències naturals. Vélez del Burgo es va llicenciar en ciències ambientals a la Universitat de Barcelona i va cursar el màster en primatologia a la mateixa universitat. Actualment és directora tècnica del Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro (CRPL), situat a la República Democràtica del Congo. Hi va arribar el 2014 per fer un voluntariat de sis mesos i ja no en va marxar. Allà ajuda ximpanzés i altres primats que han estat capturats i separats dels seus grups a rehabilitar-se.

Jordi Sabater Pi va ser un científic entusiasta, interessat per molts àmbits del saber i amb un esperit de treball i una tenacitat formidables. Aquests trets, junt amb una curiositat insaciable, són darrere les nombroses aportacions científiques que va realitzar al llarg de la seva vida, tant en el camp de l’etologia i la primatologia com en els de l’etnologia i la zoologia.

Fora de les seves contribucions en els camps de la primatologia, etologia, zoologia i etnologia, Jordi Sabater Pi va jugar un paper cabdal en el terreny de l'arqueologia i l'evolució humana. Una faceta, moltes vegades oblidada, que avui cal reivindicar.

Els grans simis pateixen risc d’extinció a qualsevol punt del planeta. La destrucció dels seus hàbitats –sotmesos a desforestació– i el tràfic il·legal han empès cap a l'estimball moltes de les poblacions de ximpanzés, goril·les, orangutans o bonobos. Descriure el seu ADN no només serveix per explicar la història evolutiva, les rutes migratòries o la relació entre les subespècies, sinó que també pot ser de gran ajut per preservar els seus hàbitats. Ara una recerca liderada des de Catalunya i que s'ha publicat a la revista Cell Genomics ha analitzat les femtes de 828 ximpanzés de l'Àfrica: el resultat és l'atles genòmic més gran del món, que aporta molta informació sobre on viuen i com es relacionen els ximpanzés amb altres espècies. Però el més important és que aquest gran catàleg permet saber d'on provenen els exemplars confiscats al comerç il·legal i, així, poder retornar-los al seu lloc d'origen. 

Som a la sabana de Fongoli, al Senegal. Algú arrenca una branca llarga, recta i prima d’un arbre i en rosega un extrem amb les dents fins a convertir-lo en una punta esmolada. Amb aquesta llança a la mà es desplaça fins a un arbre a l’interior del qual dormen un grup de gàlags, uns primats nocturns que poden fer mig metre sense comptar la cua i pesar entre un i dos quilos. S’hi enfila i, un cop localitzat el forat on es refugien els micos, hi precipita la llança, en mata un i se l’emporta. La cacera ha tingut èxit.