MÉS per Palma ha iniciat el seu congrés amb l'aprovació de la seva Ponència política i estratègica 2026-2028, un document que fixa el rumb del partit per fer de Palma una ciutat pensada "per als seus residents i no per als interessos econòmics d'una minoria privilegiada". La formació hi denuncia que el govern del PP, amb el suport de Vox, ha convertit Palma en "un espai al servei de l'especulació, de la massificació i dels grans lobbies".

El president del PP de Palma, Jaime Martínez, ha presentat els avals de la seva candidatura per a la reelecció al capdavant del partit i ha animat el PSIB, Vox, MÉS per Palma i Unides Podem (UP) a fer feina d'oposició perquè, segons ell, "en fan poca". Així ho ha assegurat el també batle de Palma en demanar-li sobre les previsions per a les eleccions municipals de 2027 en l'acte de presentació dels 812 avals que donen suport a la seva candidatura al congrés del PP de Palma, que tindrà lloc el 14 de març.

Les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia han suposat un fort cop per al president Recep Tayyip Erdogan, que fa més de vint anys que està al poder. Els resultats provisionals mostren una derrota del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) davant la principal formació opositora, el Partit Popular Republicà (CHP), que conserva les alcaldies de les principals ciutats, Istanbul i Ankara, i millora els resultats arreu. Amb el 80% del vot escrutat, l'AKP només conserva tres de les deu ciutats més grans del país, el CHP se n'endú sis i una queda en mans del nou partit islamista YRP, a la dreta d'Erdogan. En el global del país, el CHP (37%) va per davant del partit d'Erdogan (36%), cosa que no havia passat mai en els últims 23 anys. "Turquia vol obrir la porta a una nova era política", ha dit Ozgur Ozel, president dels kemalistes.

Girat com un mitjó. Així és com ha quedat el País Valencià després dels comicis del 28 maig que van liquidar dues legislatures de governs progressistes. Un tomb del qual s'han beneficiat Vox i, especialment, el PP, que ha aconseguit la presidència de les principals institucions, incloent-hi la Generalitat, les tres corporacions provincials i els ajuntaments de totes les ciutats més habitades. Es tracta d'un domini que l'esquerra no va poder assolir en els seus últims vuit anys de govern, quan, primer la Diputació d'Alacant, i, després, l'Ajuntament d'Alacant, es van convertir en els bastions des dels quals els conservadors van organitzar la seva reconquesta del poder.

La col·laboració entre el Partit Popular i Vox al País Valencià s'amplia. Si al juny coneixíem el pacte entre les dues formacions a la ciutat d'Elx –la tercera més poblada– ara s'ha sumat l'acord a Castelló de la Plana, una de les tres capitals de província.

L’episodi de l’alcaldia que Jaume Collboni va arrabassar in extremis a Xavier Trias demostra que els partits de poder —que és molt més que ser un partit de govern— desitgen governar sovint al marge dels seus compromisos, principis i programes electorals. En el cas dels recents pactes municipals això s’ha concretat amb la quadratura del cercle: en el desplaçament de l’independentisme per part del PSOE i del PP de determinades places emblemàtiques, com Barcelona o Gasteiz, i en l’intent (reeixit) del PSC de fracturar la dinàmica de blocs, pactant a tort i a dret amb els mateixos independentistes, d’un signe o altre, en algunes ciutats i a les diputacions.

El candidat dels Independents per sa Pobla (IxsP), Biel Ferragut, serà el batle de sa Pobla durant els pròxims quatre anys, d'acord amb el pacte de govern que s'ha signat aquest dimecres capvespre amb MÉS, el PSOE i El Pi. "La voluntat del tercer pacte és continuar governant des de l’acord i el consens ampli, situant els interessos de sa Pobla i de la seva gent en el centre de les polítiques", ha declarat Ferragut durant la presentació del pacte.

Les eleccions de diumenge passat han expressat cansament, descontentament, desmobilització d’una part de l’electorat. Són molts anys d’emocions fortes i el pèndol del debat es mou cap a la dreta i l’exigència de gestió. És més habitual que un partit perdi les eleccions que no que les guanyi l’alternativa. I aquí és on som. Aquestes són algunes claus del nou escenari polític:

Quan dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocava eleccions generals per sorpresa, moltes veus van sumar dos i dos i van situar com a escenari possible que Ada Colau, que acabava de perdre les municipals a Barcelona, podria presentar-se a les generals per donar força a Sumar, el projecte de la vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz. Fonts pròximes a l'alcaldessa en funcions asseguren, però, que aquesta opció no es planteja, tal com ha avançat el diari El País i ha confirmat l'ARA de fonts de l'entorn de Colau i del mateix partit. Segons els comuns, no hi ha hagut cap canvi de posició perquè fa setmanes que l'ara alcaldessa en funcions repeteix que no es planteja cap repte polític fora de Barcelona. I, per tant, l'opció de les generals no és ara com ara damunt la taula, encara que Barcelona en Comú quedés com a tercera força el 28 de maig.

El PP ha guanyat 92 regidors en aquestes eleccions municipals (de 265 a 357), i això ha tingut un efecte clar en les majories absolutes que ha obtingut el partit. Si el 2019 en va assolir deu, aquest diumenge n'hi ha afegit nou més, i a totes les illes. Sa Unió –la marca del PP a Formentera– ha tret 9 dels 16 regidors, a Menorca ha sumat Ferreries –Entesa va tenir majoria absoluta fa quatre anys– i es Castell a Alaior i es Migjorn Gran, a Mallorca s'ha fet molt fort a Andratx, Mancor de la Vall, Maria de la Salut i Sineu, i finalment hi ha Eivissa: majoria a quatre dels cinc municipis (Santa Eulària des Riu, Sant Joan de Labritja, Sant Antoni de Portmany i Eivissa), i a Sant Josep de sa Talaia pot pactar amb Vox o governar en solitari, ja que suma més que l'esquerra.

El “vostè és més generós amb els botxins que amb les víctimes” que li etzibà Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez fa uns dies al Senat és un revival del hit “vostè traeix els morts” de Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero. Demostra la incomoditat del PP amb la fi d’ETA i amb la substitució de les “armes pels escons” que preconitzava el mateix Aznar o amb el mantra que es pot defensar qualsevol idea en absència de violència. De fet, no satisfets amb el rendiment electoral que han extret de l’exhumació del cadàver d’ETA, la dreta política i mediàtica espanyola, com que encara som en campanya, ha menyspreat la decisió de Bildu de descartar com a candidats a regidor set condemnats per delictes de sang com a “contribució a la pau i a la convivència”.

És del tot segur que el dia 28 de maig un 18% de la població a Catalunya no votarà. Són totes les persones menors de 18 anys que, per raó d’edat, no hi tenen dret. Un col·lectiu socialment reconegut però políticament massa sovint invisibilitzat, que les organitzacions que ens dediquem a defensar els seus drets ens entossudim a reivindicar en cada contesa electoral. La qüestió és com assegurar que les seves necessitats, les seves opinions i els seus drets siguin tinguts en compte en l’arena de la política municipal. El repte sembla inassolible quan en les regles de joc ells i elles ni opinen ni decideixen, però, malgrat això, hi ha fórmules i vies possibles, que podríem dir de sentit comú, i que es poden resumir amb el concepte perspectiva de drets de la infància.

La política municipal té un fet diferenciat de l'autonòmica per superar el possible bloqueig després d'unes eleccions: si no hi ha una majoria absoluta, i els partits no arriben a un acord, automàticament la llista més votada passa a obtenir la vara municipal. Així i tot, al llarg de la història democràtica de les Illes han estat freqüents les majories absolutes –només el 2019 n'hi va haver 22–, i també casos més especials: pobles on, perquè només s'ha presenta un partit o perquè una formació ha acaparat gran part del vot, no hi ha hagut oposició.

El Partit Popular és avui la força més important en l’àmbit municipal a les Balears. Tot i ser a l’oposició a la majoria d’institucions importants a excepció del Consell d’Eivissa, la formació conserva una hegemonia històrica als ajuntaments que tot i haver minvat encara acumula amb 263 el major nombre de regidors, seguit del PSOE, amb 207. 

La campanya electoral basca s'ha vist alterada més que per la presència de persones condemnades per ETA a les llistes d'EH Bildu, pel soroll que ha provocat una situació que s'ha donat en altres conteses electorals sense que ningú hi posés cap objecció. Una presència de candidats amb passat a ETA que, per altra banda, s'ha donat a la majoria dels partits bascos. Convé destacar que dels 44 candidats, una gran majoria tenen a veure amb processos com el 18-98 (tancament d'Egin), que obeïen a aquella idea del jutge Garzón del "tot és ETA" i que perseguia l'esquerra abertzale social i civil.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, no farà campanya a Catalunya en aquestes municipals o, almenys, no està previst que en faci, segons detallen des de l'equip d'organització de la campanya. En canvi, sí que vindrà a Barcelona el portaveu adjunt del grup de Cs al Congrés, Edmundo Bal, que es va enfrontar amb la candidatura que va apadrinar Arrimadas a les primàries per refundar el partit. El nucli català del partit va trigar a donar suport a la candidatura d'Arrimadas, amb Patrícia Guasp i Adrián Vázquez al capdavant, i no ho va fer fins que es va assegurar autonomia per prendre decisions en els nous estatuts taronges. Guasp, de fet, sí que desembarcarà a Barcelona dijous vinent.

Curiosa societat, la nostra, que és capaç d’arrabassar-ho tot a determinades persones i llençar-les a les escombraries del carrer. Sortosament, hi ha gent que treballa per reincorporar la ciutadania i retornar la identitat a qui n’ha quedat exclòs. Molts dels que llegiu això podeu ser-ne candidats, perquè les causes del sensellarisme són multifactorials: mercat immobiliari i pèrdua de feina; dificultats per accedir als ajuts institucionals o minses pensions que no permeten habitació i menjar; manca de lligam social després d'un divorci o la mort d’algú del propi entorn… I amb més motiu si s’és immigrant o es pateix una patologia mental o una addicció.