Set anys i quatre mesos després de la pana elèctrica que deixà Menorca literalment a les fosques i sense electricitat durant 56 hores, Red Eléctrica ha iniciat el procés administratiu per tal d’instal·lar el segon cable submarí amb Mallorca que, a partir del 2030, reforçarà definitivament el seu sistema elèctric, el tornarà autosuficient i permetrà, fins i tot, que pugui aportar energia a les altres illes durant bona part del dia.

Aquests dies passats, els capricis de l’algorisme han volgut fer aparèixer en el meu feed d’Instagram el fenomen dels therians. Es tracta d’una gent que senten una “connexió interna amb animals reals”. Dit d’una altra manera, se senten animals. Si són cans o moixos, caminen de quatre grapes. Si són serps, s’arrosseguen amb l’elegant ondulació escatada d’aquests bífids que tanta de gent troba poc agradosos. Es veu que el fenomen és viral a l’Argentina. Potser es tracta de gent que ha vist que intentar ser persona dins el règim de la motoserra és un impossible. Però no cal anar tan lluny: a algun institut de Mallorca ja hi ha famílies que empatitzen amb aquestes peculiars necessitats identitàries dels seus fills.

Les tasques de desmantellament dels molins del parc eòlic de Milà han començat aquest dilluns, després que la instal·lació hagi estat més d’un any fora de servei un cop esgotada la seva vida útil i declarada la inviabilitat econòmica del projecte.

Formentera ha assolit un nou pas en la seva transició energètica. Des de la posada en marxa del nou enllaç elèctric submarí amb Eivissa, la totalitat de la demanda elèctrica de l’illa es cobreix amb energia procedent del sistema interconnectat balear i de fonts renovables locals. La infraestructura, que ha suposat una inversió de 96 milions d’euros, representa una fita clau per a la seguretat del subministrament i la reducció d’emissions, segons va destacar aquest dilluns el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, durant la visita institucional a la nova subestació de 132 kV de Formentera.

El Govern ha presentat aquest dijous l'Atles Fotovoltaic de les Balears, una eina digital interactiva que permet conèixer el potencial fotovoltaic de les cobertes de tots els edificis i immobles de les Illes, una iniciativa que avança en la sostenibilitat mediambiental i l'autosuficiència energètica sense generar un consum addicional de territori. A través d'aquesta aplicació, qualsevol persona pot consultar el número màxim i òptim de panells que pot albergar una finca o immoble, la inversió estimada, el percentatge d'autosuficiència, l'estalvi anual previst i el període de rendibilitat de la inversió.  

La demanda elèctrica a les Balears va registrar un augment del 6,3% a les Illes Balears respecte del mateix mes de l'any anterior. En termes bruts, s'estima una demanda de 606.027 megawatts per hora (MWh), un 8,7% superior a la de setembre de l'exercici passat, segons ha informat Xarxa Elèctrica d'Espanya (REE) aquest dijous.

Endesa ha detectat a les Illes Balears 732 fraus elèctrics en els sis primers mesos de l'any, la qual cosa equival a una mitjana de dos casos diaris, amb un consum d'electricitat defraudat de més de 10 milions de quilowatts hora. La manipulació de les instal·lacions elèctriques per a cometre frau és, segons ha assenyalat recentment la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), un problema en augment en els darrers temps que perjudica tots els consumidors i genera riscos per a la seguretat ciutadana.

Avui, les Illes Balears estan connectades entre si i amb la Península per interconnexions elèctriques submarines, un fet que ha suposat un bot gegant en la garantia i seguretat del subministrament elèctric a les nostres Illes i que, a la vegada, esdevé clau en la transició energètica perquè els enllaços ens fan arribar energia que és majoritàriament d’origen renovable.

El traçat terrestre definitiu del segon enllaç elèctric entre les Balears i la Península reduirà en un 67% el seu pas per zones residencials gràcies a l'habilitació de carreteres i vies públiques. La taula constituïda pel Govern, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Consell de Mallorca, l'Ajuntament d'Alcúdia, Xarxa Elèctrica i la plataforma de Veïns d'Alcúdia Afectats pel Cable (VAAC) ha arribat aquest dijous a un acord unànime sobre la ruta.

El govern espanyol ha resolt el trencaclosques de l'origen de l'apagada elèctrica massiva que va patir la península Ibèrica el passat 28 d'abril. Quaranta-nou dies després de la incidència, el comitè tècnic que ha liderat el ministeri per a la Transició Ecològica ha conclòs l'informe en què s'indiquen les causes que van provocar que Espanya i Portugal es quedessin a les fosques durant hores.

És possible que les pròximes setmanes el Congrés dels Estats Units consolidi el lideratge de la Xina en la cursa per l'energia neta. Ho farà aprovant el projecte de llei gran i bonica (Big Beautiful Bill) del Partit Republicà que, entre altres coses, busca eliminar els incentius impositius per a aquestes tecnologies. Això provocarà la retirada nord-americana de fonts renovables com la solar, l'eòlica i l'hidrogen, així com dels vehicles elèctrics, i assestarà un cop mortal a qualsevol intent nord-americà de desafiar el domini xinès en les indústries verdes.

Encara no ha arribat l’estiu i l’inici avançat de la temporada ja ha topat amb un dels inconvenients que més molesten l’activitat comercial i de restauració: els talls de llum. A principis de maig, 2.000 abonats de diverses barriades de Palma (Son Rapinya, Camp Redó, Pere Garau i Santa Catalina) es van veure afectats durant tres hores per una avaria a la xarxa de mitjana i baixa tensió. El darrer dissabte de maig, altres 1.700 clients del centre històric de Ciutadella, entre veïns, comerços, pastisseries, bars i restaurants, es van passar fins a 16 hores sense subministrament. Molts establiments van haver de tancar perquè no tenien llum ni per poder fer servir els seus sistemes de cobrament i l’aparatosa presència de fins a sis sorollosos generadors als carrers, que Endesa instal·là per tal de restablir el servei, van multiplicar encara més les queixes i molèsties.

En paral·lel als grans parcs, també proliferen a Menorca les pèrgoles per a l’autoconsum, que aprofiten aparcaments i terrats d’edificis públics per ajudar l’Administració a estalviar en la factura de l’electricitat.

Aquest mes ha començat la construcció del quart gran parc solar que es projecta a Menorca. Promogut pel fons d’inversió francès Mirova Energy Transition 5 (Met 5) i executat per la companyia alacantina CHM, preveu omplir de plaques 23 hectàrees de Binissequí i Llinàritx Nou –al costat del poble del Mercadal– per produir 30 megawatts (MW) d’energia fotovoltaica.

I si això de l’apagada es torna a repetir? ¿Com evitar la dependència energètica en un context de demanda creixent i amb unes projeccions demogràfiques a l’alça? Com en els mesos de pandèmia, la insòlita crisi de l’apagada a la xarxa de Red Eléctrica torna a posar el focus a l’espai domèstic. Perquè va ser a casa, de nou, on ens vam refugiar quan va caure la fosca nit. I aquest cop, a sobre, no podíem dissimular mirant una sèrie digital.

Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

L’apagada elèctrica generalitzada que afecta tota la península Ibèrica ha posat sobre la taula la necessitat de tenir les llars preparades davant d’una situació d’aquestes característiques. Aquests són alguns dels objectes i accions que cal tenir sempre a casa per fer front a una emergència d’aquest tipus.

L'1 d'abril el preu del barril de Brent, de referència a Europa, se situava en 74,95 dòlars. El dia 2 d'abril el president dels Estats Units, Donald Trump, va comparèixer al jardí de la Casa Blanca per anunciar els aranzels que imposava a cadascun dels estats del món (malgrat que ara estan suspesos durant 90 dies, excepte per a la Xina), en el que va anomenar "dia de l'alliberament". Aquell mateix dia, el preu del petroli iniciava un descens en picat que va fer mínims el 8 d'abril, quan se situava en 62,82 dòlars, un descens de més del 16% en tan sols una setmana. Des d'aquell moment, el preu del petroli s'ha situat al voltant dels 65 dòlars el barril.