La poeta Sylvia Plath destacava de l'Adrienne Rich de mitjans la dècada dels 50 que era "honesta, franca, directa i fins i tot categòrica", i també tenia "cabells curts, un parell d'ulls negres i brillants i un paraigua d'un color vermell tulipa". Una dècada més tard, Plath havia acabat amb la seva vida i Rich havia canviat l'academicisme dels seus dos primers poemaris, A change of world (1951) i The Diamond Cutters and Other Poems (1955), per una aproximació íntima i alhora política d'ella mateixa, que no trigaria a situar-la com una de les poetes feministes de referència de la segona meitat del segle XX.