Joan carles i ha publicat un vídeo inenarrable per promocionar les seves memòries. Reivindica el seu paper en la transició de la dictadura a la democràcia i acaba demanant als joves que facin costat al seu fill, Felip VI, en el seu regnat. Se’l veu assegut, sobre el fons d’una bandera espanyola –onejant i digital– que cobreix tota la pantalla. No havíem vist un ús més ridícul de l’ensenya des que Sonia Monroy es va presentar als limítrofs d’una cerimònia dels Oscar embolicada amb una a manera de vestit. Ni del croma. Ni de l’editor de vídeos que hagin emprat.

Fa uns dies, a l’audiència anual que el rei d’Espanya dedica als càrrecs polítics de les Balears, la presidenta Marga Prohens va departir amb Felip VI sobre el problema de l’excés de població a les Balears. El missatge, com subtilment va captar Maria Llull a la seva crònica a l’ARA Balears, va ser contradictori amb el del president del Parlament (i ara també de Vox Balears, cosa molt més important per a ell), Gabriel Le Senne, que va compartir amb el monarca la seva preocupació per la taxa reproductiva de la ciutadania: la troba tan baixa que, segons la ment preclara del líder ultradretà, els mallorquins aviat estarem abocats a l’extinció. Carai. (Nota: Le Senne parla dels ‘mallorquins’ i prou, perquè desconeix l’existència dels menorquins, eivissencs i formenterers. Tampoc sap que el Parlament que ell presideix representa tota aquesta gent, ell es pensa que és un teatrí de províncies que cal consagrar a la unitat d’Espanya).

A diferència de Lluís Llach, trobo molt bé que els monarques espanyols hagin anat a Montserrat. No, no, sisplau, lectors! Esperin-se! No corrin a donar-se de baixa de subscriptors! No donin aquest disgust a la nostra directora! M’explico!

La visita dels reis d’Espanya a Montserrat va ser decebedora. No es pot estar una hora i mitja glossant l’esperit de Pau i Treva de l’Abat Oliba sense parlar de Catalunya i Espanya i el seu mal encaix. No es poden fer afirmacions com ara que “el diàleg comença per l’escolta” si no es porten a la pràctica. Dir que el “diàleg és un procés, és un treball”, i que no sigui possible mantenir davant el rei un diàleg sincer, és fer servir les paraules en va. L’acte va acabar sent una funció de normalitat impostada. Hi va faltar veritat.

Què se li ha de donar per menjar a un rei? En la visita dels monarques espanyols a Montserrat, els responsables de resoldre aquesta qüestió han estat els cuiners de l'Hotel Abat Cisneros. Han previst un càtering a peu dret als jardins prop del monestir mateix. A banda dels reis, hi han assistit els convidats de la visita, com ara les autoritats del Govern, el ministre Jordi Hereu, la Delegació del govern espanyol, personalitats de l'àmbit econòmic i empresarial i, esclar, els monjos.

Que els símbols són importants és una idea que hauria de tenir clara sobretot el rei d'Espanya, que és algú que, diguem-ho així, viu de ser un símbol. El rei d'Espanya és una institució, i la seva funció, la seva raó de ser, és fonamentalment simbòlica. En concret i de manera subratllada, el rei –la monarquia– és el símbol de la unitat d'Espanya, i de la seva indivisibilitat. En una monarquia parlamentària, que és la forma de l'estat espanyol, el rei –o la reina, si l'ara princesa Elionor arriba a governar– literalment personifica la nació, que a la vegada és l'estat, i que té com a atributs principals que és indissoluble i indivisible. Tot això consta al títol preliminar, article primer, de la Constitució espanyola de 1978.

Felip Vi ha celebrat la primera dècada com a rei concedint un grapat de títols nobiliaris a personatges de la cultura, la ciència, les arts i l’esport. A més del seu excap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, i ara “conseller privat”, pel seu servei a la Corona. Només aquest nomenament ja exemplifica l’arbitrarietat dels reconeixements que, lluny de promoure la modernització de la institució (si això és possible) que defensa el monarca, l’anquilosa en el passat més ranci. Son pare va atorgar fins a 55 d’aquests títols, el primer a la vídua de Franco, Carmen Polo. Eren uns altres temps. O això semblava almenys en l’intent de Felip VI de posar un tallafoc obligat arran dels excessos de son pare per salvaguardar la institució.

El rei ens visita. Es vol fer perdonar? No. El discurs del 3 d’octubre del 2017 el tornaria a fer. Estava en perill la unitat d’Espanya. El referèndum havia vulnerat la Constitució. La resta –que atonyinessin la mitja Catalunya que va anar a votar il·lusionada– era una qüestió secundària. No s’hi va referir aleshores ni s’hi referirà. Però sí que vol "normalitzar" la seva imatge a Catalunya. Vol ser el rei de tots els espanyols, també dels catalans que un dia van ser irredempts.

El rei Felip VI ha concedit aquest dijous els primers títols nobiliaris del seu regnat i ha designat marquesos, entre d'altres el tenista Rafel Nadal, la nedadora paralímpica Teresa Perales i la cantant Luz Casal, segons ha informat la Sarsuela. En concret, ha concedit a Rafel Nadal el marquesat del Llevant de Mallorca, un títol de nova creació i que podrà transmetre's de generació en generació a la família Nadal.

Roma, 1970. El papa Pau VI rep l’abat de Montserrat Cassià Just. Dies abans, l’abat havia obert les portes del monestir perquè s’hi tanquessin uns 300 intel·lectuals, en protesta pel Procés de Burgos contra militants d’ETA, entre els quals dos capellans. L’Església basca es regira contra el judici militar, que dicta nou penes de mort que Franco evitarà amb un indult a última hora. Montserrat és fortament atacat per la dictadura, i l’abat va a buscar la protecció de la Santa Seu. I l’obté: Pau VI el tranquil·litza amb un “rebeu tothom”.

Felip VI ha fet una aparició sorpresa a les xarxes per explicar el quadre de Las Meninas, de Diego Velázquez, amb motiu de la celebració del directe número mil del Museu del Prado. La pinacoteca fa aquestes retransmissions cada dia a través d'Instagram, on centenars de persones es connecten per aprendre curiositats d'alguna peça de la col·lecció. Aquest dimarts, però, ha estat el rei espanyol qui ha aparegut en pantalla. El seu directe també ha estat una mica diferent: el monarca no ha explicat els detalls del quadre més famós del Prado des del museu sinó des de la Zarzuela, amb la pintura projectada en una pantalla.

La reina Letícia ha fet ús d'un privilegi que només tenen unes poques consorts al món: vestir-se de blanc davant del papa. Tres setmanes després d'assistir al funeral del papa Francesc, aquest diumenge, tant ella com Felip VI han viatjat a Roma per la inauguració del nou pontificat de Lleó XIV a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Ha estat la indumentària de la reina, però, la que s'ha convertit en el centre de moltes mirades, ja que la concessió de poder lluir el color blanc la tenen només sis dones al món.

Amb motiu dels actes oficials del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, totes les cròniques d’aquest dilluns destacaven que, per primer cop, un cap d’estat del regne d’Espanya visitava finalment el camp de Mauthausen. Allà on van perir 7.000 republicans sota la infàmia perpètua del nazisme. Que el primer cop hagi estat el maig de 2025 gairebé que ho explica tot i no caldria afegir gairebé res més. I, tanmateix, el titular tampoc és exacte. L’hemeroteca no diu ben bé el mateix. Primer cop i mig, primera volta i escaig, primera vegada i una que va fer misto, si de cas. Perquè caldria afegir que el febrer del 1978, Juan Carlos I hi va anar i no hi va anar alhora. De puntetes. Durant una visita oficial a Àustria va preferir enviar una mínima delegació al camp, fora de tota agenda oficial, mentre ell visitava la potent indústria d’acereries de Linz i se n'anava a l’òpera de Viena. El ministre Marcelino Oreja també va escapolir-se de qualsevol visita. La discreta delegació menor estava integrada per dues persones, un cap de protocol i un membre de la secretaria de la Casa del Rei, que van deixar unes flors on es llegia: "El Rey de España a los españoles muertos fuera de su patria". Com no dir res –van morir fora de casa i això era tot.

Aquest dilluns al matí Felip VI ha estat l'encarregat d'inaugurar la V edició del Foro Económico Español Wake up, Spain!, però abans que comencés el discurs oficial, el monarca ha hagut de disculpar-se pel seu aspecte, que ha captat les mirades dels assistents. Amb la meitat inferior de la cara completament vermella, el rei d'Espanya no ha fet veure que no li havia passat res: "Això és el que passa quan un no es protegeix adequadament del sol", ha afirmat amb un somriure.

El ja tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha celebrat aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC), que se celebra a Barcelona des d'aquest dilluns 3 de març fins al dijous 6 de març.

Trenta-vuit anys després de l'escàndol mediàtic del presumpte embolic amorós de Felip en un Carnaval de Salvador, la història es repeteix. Després d'una travessia de diferents dies, el vaixell on navega Elionor de Borbó ha arribat aquesta setmana a la localitat brasilera. Com és costum, els joves de l'Escola Naval de Marín s'han pres un dia lliure i han anat a veure les preparacions de la ciutat per al Carnaval. Entre begudes, música i gent, un paparazzi assegura que va veure l'hereva embolicant-se amb un noi de la seva companyia, un enrenou mediàtic que ja va viure Felip VI quan es trobava a la mateixa ciutat i a la mateixa edat que la seva filla.

El malestar de la cúpula judicial amb el govern espanyol s'ha deixat sentir aquest dijous a Barcelona. L'acte d'entrega de despatxos a la nova promoció de jutges ha reunit la plana major de la judicatura i el rei Felip VI, que han aprofitat per enviar un missatge en defensa de la justícia i del seu funcionament. Des de la taula d'autoritats, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha hagut de sentir com la presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, li llegia la cartilla per l'última reforma anunciada per l'executiu per reformar l'accés a la carrera judicial i fer-la menys elitista. "El vigent sistema d'accés és democràtic, en tant que garanteix que qualsevol persona, de qualsevol procedència i origen social i sigui quina sigui la seva ideologia, pot competir en igualtat de condicions", ha reivindicat Perelló. L'executiu vol ampliar les beques a opositors i promoure que ingressin a la carrera judicial o de fiscal professionals del dret amb deu anys d'experiència, sense passar per una oposició.

L'absència de Felip VI en el primer acte de commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco organitzat pel govern espanyol ha estat una de les polèmiques de la setmana. Ara s'hi suma el fet que s'ha descobert que dos dies abans, amb motiu de la Pasqua Militar, el monarca va pronunciar un discurs del qual, segons admeten fonts del Palau de la Zarzuela, es va eliminar una condemna a la dictadura. Un esborrany anterior a la versió que finalment va pronunciar el rei feia referència al franquisme com "una pàgina fosca de la nostra història comuna i un temps de divisió dels espanyols, avui feliçment superat". Tal com ha avançat Eldiario.es i ha confirmat la Casa del Rei a preguntes de l'ARA, es va penjar per error a la seva pàgina web durant una estona la primera versió, diferent de la que va acabar pronunciant Felip VI, que ja no contenia aquesta menció a la dictadura. D'aquí que s'hagi descobert que es va optar per ometre-la.

S'ha acabat el 2024 i això vol dir que ja es pot fer balanç de l'any que s'ha deixat enrere. La plataforma UFO No More, que té per costum traduir en dades cada un dels moviments dels monarques europeus, ha publicat aquesta setmana el recompte de dies treballats de cadascun dels sobirans, sobiranes i hereus. Les xifres s'extreuen dels actes oficials, d'aparicions recollides per la premsa i de les activitats difoses a través dels comptes oficials de les xarxes socials. Per tant, aquells dies que no hi ha hagut una aparició pública no han estat computats a l'estudi, fet que no vol dir que no hagin estat ocupats a porta tancada. L'article també puntualitza que aquells dies que han tingut més d'un esdeveniment han estat comptabilitzats com un sol dia treballat.

El 2025 ha començat com va acabar l'any passat, amb el govern espanyol i el PP en pols oposats, allunyats fins i tot en la commemoració de la fi del franquisme i l'arribada de la democràcia a l'Estat fa 50 anys. Pedro Sánchez ha encetat aquest migdia la commemoració de la mort de Franco fa cinc dècades amb un primer acte marcat per la plantada d'Alberto Núñez Feijóo i l'absència de Felip VI per motius d'agenda. "La història ens ensenya que la llibertat no es conquereix de manera permanent, es pot perdre, com va passar fa un segle. Pot tornar a passar. No cal ser d'esquerres, de centre ni de dretes per mirar amb terror els anys foscos i témer que el retrocés es repeteixi. N’hi ha prou amb ser demòcrates i entendre que la veritable llibertat és la que ens fa millors com a persones i com a societat", ha subratllat Sánchez en el seu discurs. I ha avisat: "Els valors i règims autocràtics estan avançant a mig món. El feixisme que crèiem haver deixat enrere és la tercera força política a Europa".