La cavalcada de Reis ha tornat aquest capvespre a convertir Palma en un gran escenari de fantasia i il·lusió, especialment per als més petits. Ses Majestats d’Orient –Melcior, Gaspar i Baltasar– han arribat a les 18.00 h a bord del veler Rafel Verdera al moll Vell, des d’on han iniciat la tradicional desfilada pels principals carrers de Ciutat, acompanyats de música, balls i una posada en escena renovada. Malgrat el fred intens, marcat pel pas de la borrasca Francis i l’entrada d’una massa d’aire àrtic, milers de palmesans s’han llançat al carrer per donar la benvinguda als Reis.

Què se li ha de donar per menjar a un rei? En la visita dels monarques espanyols a Montserrat, els responsables de resoldre aquesta qüestió han estat els cuiners de l'Hotel Abat Cisneros. Han previst un càtering a peu dret als jardins prop del monestir mateix. A banda dels reis, hi han assistit els convidats de la visita, com ara les autoritats del Govern, el ministre Jordi Hereu, la Delegació del govern espanyol, personalitats de l'àmbit econòmic i empresarial i, esclar, els monjos.

Tres mesos després que el Banc d'Espanya obrís les portes als polèmics retrats reials d'Annie Leibovitz, aquest dimecres al matí els reis han visitat les obres amb la fotògrafa de prestigi internacional. A l'acte també hi ha assistit un petit grup de premsa que ha estat testimoni de la resposta de Felip i Letícia al veure per primer cop la creació de Leibovitz. Així i tot, cap dels dos s'ha volgut pronunciar sobre l'obra de l'estatunidenca, uns retrats que en el moment de fer-se públics al novembre van generar una gran polèmica per l'especulació del missatge que Leibovitz havia volgut transmetre.

Hauria estat Jaume IV de Mallorca si el seu pare, Jaume III, no hagués perdut el reialme. Ha estat mitificat, com tota la família. No va arribar ni a quaranta anys, que se’ls va passar entre presons i batalles, amb el parèntesi d’unes noces de pinyol vermell amb una reina de veritat, Joana de Nàpols, i no com ell, que només ho era de nom. I no sembla que fos un bon marit, perquè ella el va acusar de maltractament. Recordam aquest personatge de novel·la quan es compleixen 650 anys del testament i mort a Sòria, el 16 de febrer del 1375, i quan es prepara una expedició arqueològica per trobar-ne les restes. Ho feim seguint els estudis de Pau Cateura, Eusèbia Rayó, J. Ernest Martínez Ferrando i Carlos A. Willemsen.

Predicava, feia miracles i va deixar un record tan perdurable a Mallorca que, després del rei En Jaume, és el personatge històric que més apareix a la nostra tradició popular, les rondalles. El valencià sant Vicent Ferrer va ser un veritable influencer de la seva època, prou hàbil com per fer rei d’Aragó el castellà Ferran I o com per deixar tirat l’ostracisme Benet XIII, el papa Luna, tot i els favors que havia rebut d’ell. El recordam quan es compleixen 675 anys del seu naixement, el 23 de gener del 1350, i ho feim amb els estudis de Caterina Valriu i Tomàs Vibot, Vicenç Rosselló, Vito Gómez García i Concepció Bauçà de Mirabò i els relats recollits a l’Aplec de rondaies mallorquines.

Entra a la sala de professors, es treu l’abric, el penja a l’armariet i saluda els dos companys que ja hi són, amb un “Bon any”. Ja fa dies, esclar, que ha començat l’any nou, però avui és el primer dia que es veuen, els del claustre. “Què? Com prova l’any?”, li etziba el de literatura, amb el to, exagerat, de qui sap que està fent servir un clixé. I tot seguit: “Què t’han portat els Reis?” Ella somriu, amb la boca premuda de la insinceritat. “Carbó!”, fa, de broma. Ell, llavors, explica que li han regalat llibres, “perquè amb això sempre l’encerten”, i un viatge. El cap d’estudis, que es prepara un cafè, s’exclama, sorprès, i diu que a ell, com cada any, un whisky, que en fa col·lecció.

El recinte de les Voltes, a Palma, ha acollit aquest dilluns, 6 de gener, la tradicional representació de l''Adoració dels Tres Reis d'Orient', de Llorenç Moyà, que ha complit 40 anys. L'elenc d'actors professionals i aficionats, encapçalat pel grup Taula Rodona, ha estat completat amb la participació, entre d'altres, d'infermers, mestres, llibreters i regidors de l'Ajuntament de Palma, com Mercedes Celeste, en el paper de doctor de la llei, i Miquel Àngel Contreras, en el paper del Rei Gaspar.

La Guàrdia Civil ha fet un tuit racista aquest diumenge aprofitant la festivitat dels Reis d'Orient i, arran de la polèmica a les xarxes, l'ha acabat esborrant. La piulada, acompanyada d'una fotografia de tres personatges pintats de negre, deia: "Si aquesta nit entren a casa teva tres personatges disfressats pot ser que siguin els Reis Mags. Però, ¿i si són Malfactor, Mangar i Va-Saltar?". "Van a casa teva, però no amb regals", afegien.

La Mar (deu anys) reconeix que li fan por els Reis d’Orient, els tres: “M’impressiona pensar que poden entrar a la meva habitació, que se’m quedin mirant o se m’emportin”. Fa uns anys que la nit de Reis dorm inquieta, està nerviosa per si es presenten a la seva habitació. El problema comença quan és l’hora d’anar al llit. Abans està tranquil·la, va amb la família a veure la cavalcada com si res, segurament perquè està a l’aire lliure i acompanyada de centenars de persones. Després de sopar sempre fan el mateix ritual, deixen menjar per als Reis, se’n va al llit i mai s’aixeca. “Les vegades que he sentit algun soroll m’he posat molt nerviosa. Llavors crido la mama que es queda amb mi fins que em torno a adormir”, explica.

Ja ha arribat Nadal. Una efemèride que, lluny de les imatges idíl·liques que ensenya la societat, es mostra tan diversa com famílies hi ha al món. Per a alguns és sinònim de celebració i ornaments que donen més caliu a la llar. Altres en gaudeixen com a esdeveniment, però no pas per creença. També hi ha famílies que, arrelades a la seva tradició, la reprodueixen també aquí, fins i tot amb l’arribada del Pare Noel, i n’hi ha que viuen Nadal amb la veritat per davant sense que això resti màgia ni alegria als infants. Cadascú a la seva manera, d’acord amb la seva idiosincràsia, naturalesa i identitat. I on tot és plausible. Parlem amb quatre famílies perquè ens expliquin com viuen les festes nadalenques.

Home d’acció i d’empenta, però al mateix temps amb bona formació i, sobretot, amb molt bons contactes. Així ens podríem imaginar un espia: James Bond, per exemple. I així era fra Diego de Mallorca, informador de Felip II i peça clau dels serveis secrets de la poderosa monarquia hispànica. Recordam aquest personatge de novel·la quan es compleixen 450 anys dels testimonis que el varen donar a conèixer, el desembre del 1574. I ho feim gràcies als estudis que li han dedicat Gennaro Varriale i Emilio Sola a partir de la documentació de l’època que es conserva a l’Arxiu General de Simancas (Castilla i Lleó).

Amb els regals funciona la regla de menys és més, sobretot si es posa el focus en el valor d’aquests regals: no en el valor econòmic, sinó en l'emocional i experiencial. Però per allunyar-nos de la tendència en què prima la quantitat, cal fer un canvi de mirada. Canviar el xip amb els regals implica obrir la ment a l’hora de fer la carta als Reis i pensar en possibles peticions alternatives. Aquesta obertura de mirada suposa anar més enllà del que mostren els anuncis i els catàlegs de joguines de les botigues, pensar que anar junts al cinema, fer una sortida en bicicleta o una excursió, planejar un berenar amb els cosins o compartir una experiència que ens agrada i normalment no tenim temps per fer poden ser molt bons regals.

La presidenta Marga Prohens, el batle de Palma, Jaime Martínez, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés han traslladat al rei Felip VI un missatge unitari explicant-li la seva voluntat de fer un canvi de model turístic perquè sigui "més sostenible" i es pugui frenar la massificació que pateixen les Illes. La cap de l'Executiu ho ha explicat als mitjans després de reunir-se amb el monarca al palau de l'Almudaina, en què ha assegurat que li ha explicat en què consisteix la Mesa per la sostenibilitat, que té l'objectiu de fer un "gran acord" per contenir el turisme.

Ara que el Nadal s’ha esfumat, la meva ment l’ha revifat a la memòria per desgranar-lo. Alguna cosa ha canviat al llarg d’aquests anys. A casa ja no celebrem les festes amb el goig i l’opulència amb què havíem brindat temps enrere. Hem perdut aquella inconscient i efímera beatitud d’abans. Hi ha menys torrons, menys presents i menys galindaines. Sentim que hem d’esforçar-nos més i tenir més seny a l’hora de preparar els àpats i les cerimònies.

Dinamarca es va guarnir amb les millors gales per celebrar aquest diumenge la coronació del nou rei de Dinamarca, Frederic X, que agafa el relleu dels 52 anys de regnat de Margarida II, que va anunciar per sorpresa la seva abdicació durant el discurs de Cap d'Any. Per celebrar el canvi de rei, no va faltar de res. Va ser una coronació elegant, però lluny de la pompa reial britànica, que fins a aquest cap de setmana era l'últim canvi de corona a Europa. El relleu generacional arriba en un moment força mogut per a la monarquia danesa, amb rumors de dificultats matrimonials entre el ja rei Frederic X i la seva dona, Mary Donaldson. En l'escenificació de l'inici del nou regnat es va voler deixar clar que no hi ha cap crisi entre el nou monarca i la reina consort.

Les Reines Magues, pessebres amb dues mares de Déu o cavalcades més bíbliques que mai. Les festes i les tradicions també són un camp de batalla de la política: partits d'esquerres i partits de dretes s'enfronten aquests dies en una guerra cultural nadalenca. D'episodis controvertits n'hi ha per donar i per vendre, començant pel pessebre vivent de Vilavenut (Pla de l'Estany), que ha deixat fora Sant Josep i, en canvi, ha incorporat dues mares de Déu. O a Altafulla (ERC-Junts) les Tres Magues de gener –no els tres Reis d'Orient– han fet la primera visita del seu Parc de Nadal amb el lema de la Revolució Francesa, "Llibertat, igualtat i fraternitat", per reivindicar el laïcisme, tot i que també fan una cavalcada tradicional.

El cosí pregunta: “Què us han passat els Reis?”, que no vol dir pas que els Reis, com els de la targeta T-Drogues, et “passin” les joguines (les que siguin). Passar, en aquest cas, ve del verb que fem servir per dir que venen. Com que els Reis “passen” per casa nostra ens han passat regals. La mateixa situació verbal es produeix amb el tió, el tronc entranyable que maltractem a cops de garrot amb el noble propòsit que cagui regals. La tieta, quan vol saber l’hora, posem pel cas, de la cerimònia defecant, no ens pregunta, com seria lògic: “A quina hora feu cagar el tió?” o “A quina hora cagarà el tió?” o “Què us ha cagat el tió?” La tieta, amb tota naturalitat, pregunta: “Quan cagueu el tió?”

Aquests dies passats –algú no se n’ha assabentat?– ha estat oficialment proclamada hereva de la Corona espanyola Elionor de Borbó, en jurar la Constitució. Òbviament, però, ser l’hereu no és garantia d’arribar, un dia, a seure en el tron. Des de l’infant Alfons, fill major de Jaume I, fins al comte de Barcelona, Joan de Borbó, visitant habitual de Mallorca, la història és plena de casos de prínceps –i princeses– destinats a una corona que mai no arribaren a cenyir-se. En poc més d’un segle, entre el 1260 i el 1375, fins a quatre hereus de Mallorca quedaren sense arribar a aquella sobirania a què els havien destinat.