La colònia és una novel·la fascinant entre el realisme, la sàtira i la faula moral sobre la convivència complexa entre un pintor londinenc i els noranta-dos habitants de la petita i rocallosa illa irlandesa on ha desembarcat l’estiu de 1979. Candidata al Premi Booker i finalista de l’Orwell Prize i de l’Irish Book Award, descriu la peripècia del senyor Lloyd, un pintor que vol emular l’aventura exòtica del gran Gauguin i que està decidit a viure l’experiència illenca de la manera més autèntica i genuïna que pugui. Tot amb l’objectiu de captar la llum i la calma del llogarret i poder pintar els penya-segats que conformaran la gran obra que rellanci la seva carrera artística actualment en decadència com el seu matrimoni.

La nord-americana Rebecca Makkai, de qui ja havíem llegit amb plaer Els grans optimistes, sobre els inicis de la sida al Chicago dels anys vuitanta, sembla que troba inspiració en els temes que omplen més pàgines i minuts d’informació o que incendien les xarxes socials: segur que alguns dels motors que van posar en marxa aquesta novel·la són el Me Too, la immensa popularitat del gènere del true crime, la suposada política de la cancel·lació o els assassinats als campus universitaris. Però la gràcia és que ho fa amb una enorme habilitat narrativa, desplegant totes les capacitats de la literatura per il·luminar les zones d’ombra. Mitjançant una doble línia temporal, la dels anys noranta i la de l’actualitat, el llibre excel·leix a l’hora de ressaltar les enormes diferències que s’han produït en la nostra manera de mirar tantes coses, però sobretot la relació entre els homes i les dones.

El cadàver d'una noia sura a la piscina d'un institut. Descartat el suïcidi, la policia obre una investigació i no triga a trobar un sospitós ideal, que acaba jutjat i condemnat. Més de vint anys després, Bodie Kane, una exalumna del centre, hi torna convertida en professora i podcaster d'èxit, i no triga a fer memòria sobre aquell cas que, com més hi pensa, més li sembla que es va resoldre de forma precipitada i equivocadament. Aquest és el punt de partida de Vull fer-te algunes preguntes (Periscopi / Sexto Piso, 2024), un thriller addictiu i construït amb una precisió admirable que Rebecca Makkai (Illinois, 1978) –autora d'Els grans optimistes, premi Llibreter 2022– ha pensat per revisitar i desmentir alguns tòpics que encara alimenten la novel·la negra i el true crime.

Vivian Gornick (Nova York, 1935) s’ha passat la vida escrivint literatura del jo en el sentit més ampli i polifacètic de l’expressió: crítica literària i cultural, periodisme, assagisme, memòries... També ha dedicat molts anys i moltes energies a impartir classes sobre les diferents formes que pot prendre “la narrativa personal”. La situació i la història. L’art de la narrativa personal, traduït al català per Mar Molero Dolz i publicat, com altres títols de l’autora, per L’Altra Editorial en català, és un destil·lat de tots els coneixements adquirits al llarg de tota una vida de llegir, escriure, pensar, ensenyar i aprendre. El resultat, savi i vívid, dens i sintètic, és formidable.

A la sombra de las muchachas en florA la recerca del temps perdut

Escorxador núrmero cinc