<![CDATA[Ara Balears - fracàs]]> 10 <![CDATA[Pàgina en blanc]]> Una de les idees que m’ha rondat permanentment aquest agost ha estat la següent: ¿Quants nous inicis pot sostenir una vida? ¿Quantes vegades podem començar de zero? ¿Tenim un estoc il·limitat de pàgines en blanc? ¿O bé cada reinici no és més que un autoengany, un propòsit reciclat que ja reneix tort perquè som incapaços de reconèixer en la seva mateixa essència els rastres de tots els seus germans prèviament avortats? 

]]> <![CDATA[La gestió de l’èxit, condemnada al fracàs]]> Els fets no es poden assumir a mitges, perquè no es poden xapar. Són com són. Si assumim que hi ha saturació turística i volem actuar en conseqüència, es fa molt difícil aspirar a la ‘sostenibilitat’ i la ‘convivència entre residents i visitants’ sense anar a l’arrel de la qüestió: la proporció entre turistes i residents (més de deu visitants per cada persona que viu a les Balears) s’ha descompensat de tal manera que només es pot aspirar a pal·liar aquest desequilibri reduint el nombre de visitants.

]]> <![CDATA[El fracàs com a norma o l'anomalia de triomfar]]>

Hi ha un moment del pòdcast Campeón! en què el periodista Joan Cabot es demana per què Toni Pla, personatge gairebé mític de l’escena musical palmesana de final del segle XX i principi del XXI, va voler canviar l’èxit que havia assolit darrere la barra del popular bar Ca’n Toni per un món que desconeixia, el de la promoció musical, on era més que probable que les coses no li sortissin sempre tan bé com esperava i somiava. La història que ha reconstruït Cabot, la d’un home que va aconseguir fites impossibles i que va ser part responsable, entre d’altres, de la desfeta d’un més que prometedor grup musical, convida a demanar-se pels conceptes d’èxit i fracàs, conceptes que molt sovint formen part de les converses en l’àmbit cultural però que no sempre tenen una mateixa definició o abast.

]]> <![CDATA[El que no has de fer si vols que els teus fills siguin autosuficients]]>

Molts pares benintencionats eliminen els obstacles per garantir que els seus fills no hagin de bregar amb la frustració i el fracàs, a l'estil del que es coneix com un pare o una mare llevaneus. El problema és que aprendre a gestionar el fracàs és saludable per als infants i els ajuda a convertir-se en joves competents. Si els protegeixes en cas de qualsevol problema, no estaran preparats per enfrontar reptes més grans més endavant. Algunes maneres de criar un infant autosuficient són aquestes:

]]> <![CDATA[El que importa és viure]]> “Quan era petita pensava que tots els pares havien estat a la presó”.

]]> <![CDATA[La utilitat de fracassar]]> El fracàs no és el contrari de l'èxit, és part de l'èxit. És una frase molt repetida de la nord-americana nascuda a Grècia Arianna Stassinopoulos Huffington, cofundadora del Huffington Post, i que és sobretot utilitzada en el món empresarial, del qual no hi entenc gaire, per no dir gens. Jo ho vull portar a un altre terreny, el de la recerca i la universitat, ara que estem en aquest moment tan obert en l’àmbit acadèmic (pel que hem après en la pandèmia) i en l’econòmic (per la regeneració que ha de representar).

]]> <![CDATA[Cuecat: el gran fiasco del pare dels codis QR]]>

El passat 30 de desembre, Jovan Hutton Pulitzer va comparèixer davant del subcomitè del Senat de Geòrgia, l’organisme que investigava el possible frau electoral als Estats Units. Guarnit amb una corbata daurada i un mocador entaforat a la butxaca de l’americana, l’inventor i expert en sistemes va revelar un fet insòlit: el seu equip havia aconseguit piratejar el programa informàtic utilitzat durant el recompte. Tot i així, ningú li va fer cas: va ser incapaç d’aportar-ne cap prova. La seva intervenció va ser breu i podria haver passat desapercebuda si no fos perquè la premsa especialitzada en temes tecnològics el va reconèixer. Jovan Hutton Pulitzer era en realitat Jeffrey Jovan Philyaw, un inventor frustrat que a principis de la dècada del 2000 havia creat un dels pitjors ginys electrònics de la història: el Cuecat. El fail havia sigut tan gran que havia decidit canviar-se el nom per intentar començar una nova vida. Aquestes últimes setmanes, però, els articles recordant el nyap han tornat a córrer com la pólvora.

]]> <![CDATA[Nou fracàs de les converses per formar govern a Grècia]]>

El temps per arribar a un acord per formar govern a Grècia s'està esgotant. La reunió entre els líders dels principals partits polítics grecs ha conclòs aquest dilluns amb un nou fracàs i les converses es reprendran dimarts. Aquesta podria ser l'última oportunitat per arribar a un acord de coalició governamental. En cas que no s'arribi a cap acord aviat se celebraran noves eleccions el mes que ve. En la pròxima reunió hi participaran els líders de tots els partits amb representació parlamentària –amb l'excepció del neonazi Alba Daurada.

]]>