La UIB impulsarà canvis profunds en la seva oferta formativa en els pròxims anys, en un moment d'expansió de les universitats privades, per arrelar i créixer a les Balears. A partir del curs vinent, els estudiants podran cursar el grau en Ciències de la Mar i el doble grau en Matemàtiques i Física. En anys posteriors s'hi afegiran el doble grau en Filologia Catalana i Anglesa, com també els graus d'Arquitectura, d'Enginyeria Mecànica i un nou grau STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics), que encara té un nom provisional, a l’espera de definir-ne el perfil definitiu i el model de desplegament.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres, l'aportació pluriennal de 6.563.494,93 euros per implantar el grau de Farmàcia a la Universitat de les Illes Balears a partir del curs que ve. Segons han detallat a la roda de premsa posterior, les partides seran les següents: l'any 2025, 1.090.907,90 euros; per a l'any 2026, 1.369.045,32 euros; l'any 2027, 1.215.867,90 euros; l'any 2028, 1.382.040,92 euros, i 1.505.632,89 euros per a l’any 2029.

Els graus d'informàtica, les enginyeries i les titulacions relacionades amb ciències de la salut són les carreres professionals que tenen una taxa d'ocupació més alta i també les que paguen millor als seus treballadors un cop arriben al mercat laboral. Així ho determina U-Ranking, una eina de la Fundació BBVA i Ivie. Aquests estudis també són els que garanteixen més percentatge d'ocupats amb un sou de 1.500 euros o més pocs anys després d'haver entrat al món laboral.

Els mitjans han anat plens de la presentació de l’esborrany de decret sobre organització dels ensenyaments universitaris que ha preparat el ministeri d’Universitats. Crida l’atenció la voluntat reguladora fins al més petit detall (per exemple: classificar tot el coneixement en vint-i-cinc àrees en lloc de les cinc actuals) i la voluntat uniformitzadora. N’és un cas clamorós l’extinció progressiva dels graus de tres anys i 180 crèdits –amb totes les proteccions, per descomptat, per als drets dels actuals i futurs estudiants de graus de tres anys–. Per què es vol eliminar una petita diversitat del sistema? Tan insuportable és que hi hagi diferències? És ben bé la pulsió uniformitzadora i la desconfiança a l’autonomia universitària. El que des de Catalunya es veu com un empobriment, des de Madrid es veu com un valor.