Al desembre vaig suggerir-los que si volien explicar aquest país a algú que el volgués entendre el convidessin a sentir Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi al Palau de la Música, al febrer. El concert es va celebrar ahir, amb ple fins a l’última fila de dalt de tot de l’amfiteatre, i va acabar amb festa grossa complaguda entre els espectadors i els artistes. Però aquest article no pretén fer la crítica de l’actuació, entre altres raons perquè continua valent el mateix l’excel·lent regust que Mas i la cobla van deixar-nos fa un parell de mesos a Porrera, sinó que vol tornar a la idea d’entendre un país a través de l’obra d’un artista.

Quin privilegi poder compartir època amb Roger Mas. I quina gran idea que va tenir el cantautor de Solsona quan, ja fa més de dotze anys, va decidir entregar-se a la còpula artística amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. El primer fruit saborós va ser un disc de portada negra (i lletres blanques) on, a més de remenar temes propis amb sonoritat de cobla, afegia versions d’altres tradicions com L’aigle noir, de la francesa Barbara, i la copla espanyola La bien pagá, perquè també es tractava de “mirar el món des d’aquesta sonoritat nostra i des d’aquestes espardenyes”. Així ho va recordar divendres al Kursaal de Manresa en la presentació en directe del segon volum (de portada blanca i lletres negres) d’aquesta aventura prodigiosa.

Ho ha tornat a fer. Roger Mas (Solsona, 1975) continua donant la raó a qui el considera un dels grans de la cançó catalana. Després del magnífic disc Totes les flors (2021), síntesi pletòrica d'aptituds artístiques, publica aquest divendres Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Vol. 2 (Satélite K, 2024), segon volum d'aquella inoblidable incursió en el so de cobla del 2012. La presentació oficial serà l'11 d'octubre a la Fira Mediterrània de Manresa i el 12 a l'Auditori de Girona. Abans en parla amb l'ARA, del disc i de la cara menys amable d'un ofici que defensa des de fa més de 25 anys.

Encara que hagi anat renovant els seus integrants al llarg dels anys, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona acaba de bufar quaranta espelmes, i ha celebrat l'aniversari amb un gran concert al Palau de la Música, que ha combinat peces emblemàtiques d'Eduard Toldrà, Juli Garreta i Ricard Lamote de Grignon amb l'estrena de dues composicions lluminoses d'Albert Guinovart i Antoni Ros Marbà.

La Fira Mediterrània de Manresa tancarà aquest vespre la seva quinzena edició amb un espectacle escènic dirigit pel convidat d'enguany, Isaki Lacuesta. La direcció del certamen, encapçalada pel nou director David Ibáñez, ha valorat positivament les xifres d'enguany. Fins dissabte ala nit s'havien venut 13.400 entrades, que suposa un 66% de l'aforament i un 17,5% menys que l'any anterior, una davallada inferior a la que ha patit el sector aquest inici de temporada, que se situa entre el 20 i el 30%.

El pianista i compositor rossellonès Pascal Comelade protagonitzarà diumenge que ve, juntament amb la Cobla Sant Jordi, la producció pròpia més rellevant del Tercer Cicle de Música per a Cobla que se celebra a l'Auditori. Comelade revisarà, juntament amb dos dels músics més destacats del seu conjunt, Pep Pascual i Ivan Martínez, els vint anys de la seva trajectòria musical, dotant els seus temes de la sonoritat de la Cobla Sant Jordi.