Quan Isaac Rosa va publicar ¡Otra maldita novela sobre la guerra civil! (Seix Barral, 2007), tenia l'esperança que la seva seria l'última generació que necessitaria abordar el conflicte literàriament. S'equivocava. David Uclés, nascut a Jaén el 1990, ha dedicat 14 anys a La península de las casas vacías (Siruela, 2024), que reimagina la violència, els crims i les enveges de la guerra, però també els somnis i els ideals, en clau d'un realisme màgic més proper a El timbal de llauna, de Günter Grass, que a Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez.

'Muerte blanca', l'última novel·la d'Unni Lindell (Oslo, 1957), tracta tres qüestions: "Els efectes de la droga, l'alta política i els problemes de les petites famílies; per tant, va del pla més general al més concret d'una societat". I aquesta és la gran diferència, afegeix, entre la literatura que escriuen homes i dones: "Els homes se centren en les seves novel·les en els grans robatoris, les dames de la novel·la negra preferim retratar la quotidianitat, històries de família". "Una mala mare és pitjor que un lladre a gran escala", resumeix l'escriptora.

Una novel·la adaptada per Carrière

'La poesia del pensament' és una aproximació excepcional i personalíssima al pensament occidental, des de la saviesa grega fins a Paul Celan. George Steiner ha aconseguit un text vibrant i pròxim que convida a recordar la seva trajectòria literària, que va començar l'any 1960 amb la publicació de l'assaig 'Tolstoi o Dostoeivski'.

El poeta medieval Jean Bodel va escriure: "Hi ha només tres matèries que ens estan esperant / la de França, la de Bretanya i la de Roma la gran". Vostè va triar la de la Bretanya. Per què?