Juan Cruz gaudia amb les històries d'Humphrey Bogart i tants altres dels que resolien casos amb la gavardina ajustada i una cigarreta encesa sota l'ala del barret Fedora. Matava els dies lliures de la seva feina vivint històries de detectius privats a través del cinema. Fins que la seva vida va canviar i va muntar l'agència Detectives Garbo amb seu a Palma.

Quan un detectiu privat revela la seva professió en una reunió social, una cita amorosa o, fins i tot, davant la família, s’activa tot un imaginari condicionat per la literatura, el cinema i la televisió. De Sherlock Holmes a Hèrcules Poirot. De Remington Steele a Colombo. Però no tots els investigadors fumen, beuen whisky, vesteixen gavardina i es cobreixen el rostre amb un barret fedora. “La gent creu que ens dedicam a descobrir infidelitats, que tenim armes i que ens veim embolicats en tirotejos o persecucions de cotxes. De fet, segurament aquesta imatge és per la que has contactat amb mi”, assenyala al periodista Juan Cruz, director de Detectives Garbo. “Aquesta imatge també tergiversa la funció social del detectiu”, prossegueix aquest apassionat d’antiherois faldillers i bevedors com Mike Hammer i Philip Marlowe. “Podríem ser més útils per a la societat. A Suïssa i altres països, l’Estat requereix els nostres serveis per comprovar si una subvenció és justa. El Regne Unit contracta detectius igual que lampistes a disposició de les forces de seguretat. No existeixen les limitacions d’Espanya. Aquí la llei encaixona la nostra feina”, assenyala per reclamar més licitacions públiques com les que ha permès als treballadors del seu gremi actuar contra les festes il·legals a les viles d’Eivissa i combatre la competència deslleial dels taxis pirata.

Si hi ha un gènere televisiu que en els darrers anys ha guanyat adeptes, és el del true crime i, per proximitat, les ficcions protagonitzades per detectius, siguin professionals o aficionats. De fet, en la literatura negra existeix un subgènere conegut com a cozy mistery, és a dir, històries de misteri que esdevenen un lloc acollidor per al lector i que, en molts casos, també tenen el seu equivalent a la televisió. Si teniu ànima de detectiu i friseu per resoldre assassinats, aquí teniu cinc sèries que podeu recuperar a les plataformes i que són ideals per a la rentrée.

La seva motxilla ja indica que ha d'anar sempre preparat per a tot. Diferents targetes de metro, càmera de vídeo, de fotografia... L'Oriol Segura (Barcelona, 1977) és detectiu privat des de fa vint anys, avui té la seva pròpia empresa - Exam detectius - i ha vist com en aquest temps canviava no només la manera d'exercir la professió, sinó les peticions dels clients.

El conseller d'Empresa, Treball i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, va contractar una empresa de detectius per revisar possibles sistemes d'escolta o micròfons que hi pogués haver instal·lats a la Conselleria, encara que no se'n va trobar cap. Així ho han confirmat aquest divendres fonts pròximes, detallant també que la citada contractació, pagada amb doblers públics, es va fer al setembre, poc després del canvi de Govern, tal com ha avançat aquest divendres Última Hora.

Ja fa més d'un mes que el jugador de rubgi anglès de 24 anys Levi Davis va desaparèixer al centre de Barcelona. De moment, els Mossos d'Esquadra han trobat poques pistes que els permetin seguir els seus passos: va ser vist per últim cop anant de bars, primer a l'Old Irish Pub de la Rambla i després al Hard Rock de plaça Catalunya. Unes hores després el senyal del seu telèfon va desaparèixer a l'estació de Sants, però cap càmera l'ha pogut localitzar. Ara fa 15 dies, tal com va avançar l'ARA, els Mossos van trobar el seu passaport al port de Barcelona, però es desconeix quan i com el va perdre. Mentre la investigació de la policia continua, la família de Davis ha volgut fer un pas endavant. A principis de novembre la mare, Julie, ja es va desplaçar fins a Barcelona i ara ho farà un detectiu privat anglès que la família ha contractat.

Després de l’èxit de Punyals per l'esquena i l'última encarnació d’Hercules Poirot a càrrec de Kenneth Branagh arriba Mira cómo corren, una nova relectura del relat policial –els anglesos en diuen whodunit, per “qui n’és el culpable?”–, ara ambientada al mateix univers dels whodunits, en concret, al West End londinenc de 1953, on uns misteriosos assassinats posen en perill les representacions teatrals de La ratera, d’Agatha Christie. Així és com Tom George, que fa el salt de la direcció televisiva al cinema, i Mark Chappell, un guionista de sitcoms britàniques, refresquen el gènere posant-lo davant del mirall, un gir cap a la comèdia i la metaficció que, per exemple, permet a un personatge criticar els flashbacks des de dins d’un flashback.

L a imatge que tenim dels detectius privats és la que ens han venut les pel·lícules de Hollywood i les novel·les negres: personatges perspicaços i desenganats de la vida, que, vestits amb ulleres de sol i gavardina, són testimonis de la cara sòrdida de la societat. “Mon pare, però, deia que la realitat sempre superava la ficció”. Juan Carlos Cabanach, de 49 anys, parla des del despatx de Palma que el 1971 va obrir el seu progenitor, mort el 2012, a 79 anys. 

“Fer una gran cosa està sobrevalorat. És el que la gent espera de tu, però no s'adonen que estàs tan fotuda com la resta”, comenta Mare Sheenan al seu col·lega de feina a Mare of Easttown, a propòsit de les expectatives que es generen al voltant d'una persona quan té un càrrec de responsabilitat. La nova sèrie de la HBO converteix una esplèndida Kate Winslet en una policia del poble del títol, a Pennsilvània. Easttown és una comunitat empobrida en què les desgràcies no arriben mai soles. Encara hi pesa la desaparició mai aclarida d'una noia, quan una altra jove apareix assassinada vora el riu. La Mare s'encarrega de la investigació amb un altre detectiu vingut de fora, en Colin (Evan Peters). A través de la recerca, la sèrie teixeix un retrat col·lectiu d'una població devastada econòmicament i moralment. Sobre aquest paisatge pròxim al realisme social, la sèrie creada per Brad Ingelsby conrea el suspens amb una aposta ferma pels cliffhangers de tota la vida al final de cada episodi. Però el principal atractiu de Mare of Easttown és la Mare Sheenan, la demostració definitiva de com les dones de mitjana edat han trobat en el rol de policia (o similar) un tipus de protagonisme que se'ls havia negat durant dècades.

'El agente topo'

(3 estrelles)

Direcció: Maite Alberdi. Guió: Maite Alberdi. 84 min. Xile (2020). Documental. Amb Sergio Chamy, Rómulo Aitken, Marta Olivares i Berta Ureta. Estrena als cinemes

]]>

Jaume Ferrer Graupera (Barcelona, 1963) està paint tot el que li està passant. Per una banda, aflora ara un altre cop l'episodi de l'espionatge que van viure ell i quatre vicepresidents més el 2009, i per l'altre, està pendent de l'execució de la sentència dels avals, que el podria obligar a avalar 2,9 milions d'euros, tot i que ell assegura que no ho hauria de fer. Ferrer se sent atrapat enmig d'una guerra que no és la seva, i diu que Sandro Rosell, si fos per ell, potser retiraria l'acció de responsabilitat contra la gestió de Joan Laporta i la seva junta, de la qual ell va formar part del primer a l'últim dia.

]]>