Cada nou llibre de Paolo Giordano (Torí, 1982) és rebut a Itàlia com un terratrèmol des que, amb només 26 anys, va assolir l’èxit internacional amb el debut, La solitud dels nombres primers (Edicions, 62). Com també és habitual, les ones sísmiques s'han estès per tot el món: el seu nou llibre, Tasmània, ens arriba ja amb milers d'exemplars venuts a tot Europa (en català a Edicions 62 amb traducció de Pau Vidal i en castellà a Tusquets). El protagonista és un físic convertit en escriptor i periodista –com el mateix autor– que viu una crisi existencial a causa de la impossibilitat de ser pare al mateix moment que observa com la civilització està a punt d’extingir-se. Tasmània és l'indret on seria més segur sobreviure en cas d'una apocalipsi.

L'any 2009, mentre La solitud dels nombres primers es convertia en un fenomen internacional, Niccolò Ammaniti publicava una sàtira sobre el món dels escriptors, Que comenci la festa , en què apareixies com a secundari.