Quan els Mossos d'Esquadra trucaven a la porta, de cop i volta un nadó començava a plorar. A vegades hi havia dos nens, fins i tot tres. Al pis semblava que hi visqués una família, amb alguns mobles col·locats estratègicament, engrunes sobre la taula, joguines per terra i mares amb criatures als braços pregant perquè no els desnonessin. Però tot era un muntatge. La policia, veient davant seu una família vulnerable, no podia executar el desallotjament i se n'anava. Poc després, nadons, mares i mobles també abandonaven el pis. Uns dies més tard hi entrava una nova família i pagava un lloguer per viure-hi. Aquestes sí que eren famílies vulnerables, sobretot immigrants sense papers a qui els havia costat molt trobar un sostre. Pensaven que, per fi, havien tingut una mica de sort, però eren víctimes d'una estafa. Els que es feien dir propietaris d'aquell pis eren d'una màfia que pocs dies abans l'havia ocupat i ara el rellogava.