L'atac d'Israel a l'Iran d'aquest divendres a la matinada no ha passat desapercebut ni per al petroli ni per a les borses, com és habitual cada cop que escala el conflicte al Pròxim Orient. El preu del barril de Brent s'ha arribat a disparar més d'un 10%, i els principals mercats europeus obrien la sessió d'aquest divendres registrant caigudes, que s'han consolidat al final de la sessió. Els mercats europeus han tancat caient al voltant de l'1%. Per contra, l'or ha tocat els màxims del mes perquè per als inversors és vist com un refugi.

La por s'ha instal·lat a les borses. Les caigudes experimentades pels índexs, que van començar el mateix dijous als EUA i que s'han estès per tot el planeta, revelen que ningú no s'esperava que el president dels EUA, Donald Trump, gosés jugar amb foc d'una manera que té poc a veure amb la racionalitat econòmica. L'endemà del delirant anunci sobre els aranzels per part del màxim mandatari de la primera potència mundial, els inversors, lluny de calmar-se, s'han posat encara més nerviosos. I veurem si dilluns continua una situació que, en el pitjor dels casos, esdevindria pànic.

Les borses europees han aguditzat aquest divendres les pèrdues després d'una jornada de dijous marcada pels números vermells en reacció a l'onada d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Els parquets d'arreu del món han registrat una nova jornada de caigudes pels temors a una recessió als EUA i al conjunt de l'economia global provocada per la nova guerra comercial.

El sector bancari, el gegant de la moda Inditex i IAG –la matriu d'Iberia i Vueling i d'altres línies aèries– han estat els valors que més han impulsat l'Íbex-35 aquest 2024. El selectiu de la borsa espanyola ha guanyat prop d'un 14% des de començaments d'any, malgrat que diverses energètiques han patit caigudes de doble dígit durant l'exercici.

Les borses europees han arrencat la sessió d'aquest dilluns de ressaca electoral amb el color vermell com a tendència general. Els diferents mercats del continent han rebut amb pèrdues l'auge de l'extrema dreta als comicis per escollir el nou Parlament Europeu, començant per l'Íbex-35, que a primera hora queia prop d'un 0,70%. Aquesta reculada en els principals valors del selectiu s'ha mantingut al llarg del dia i, finalment, ha tancat la jornada amb un descens del 0,42%.

Divendres a la tarda alguns mitjans de comunicació es feien ressò d'una trobada "a porta tancada" entre el president de l'Argentina, Javier Milei, i alguns directius i empresaris espanyols en el marc del seu viatge a Espanya. L'endemà dissabte, el que semblava que havia de ser una reunió discreta es va convertir en tot el contrari. L'ambaixada de l'Argentina a Espanya va difondre una imatge de la cita: Milei i 16 homes més. A banda del president argentí hi havia el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, però també les cares visibles d'algunes de les principals cotitzades de l'Íbex-35, com és el cas del conseller delegat del Banco Santander, Héctor Grisi.

Cent anys donen per a molt, i si no que l'hi diguin a Telefónica, que els celebra aquest 19 d'abril tornant a ser, 27 anys després de la seva completa privatització, una cotitzada amb presència de l'Estat al capital social. Els orígens de la teleco espanyola es remunten al 1884, quan es va establir el monopoli del servei telefònic en favor de l'Estat, però Telefónica es va constituir com a societat anònima l'abril del 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera. En aquells anys va arribar a ser una empresa americana (la novaiorquesa International Telephone and Telegraph Corporation era el principal accionista l'any 1925). També va viure una nacionalització durant la dictadura franquista (1945) per, després, als 60, inaugurar el capitalisme popular amb l'aparició de les conegudes matildes, les ampliacions de capital anunciades per l'actor José Luis López Vázquez i que van tenir una rebuda espectacular entre la població. També es va veure del tot privatitzada l'any 1997 per l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar (PP), i vivia, amb el canvi de segle, l'època daurada pel que fa a preu de l'acció.

Són una rara avis perquè només són vuit noms i cognoms d’un total de seixanta alts directius de l'Íbex-35 els que avui dia assumeixen les funcions de president i conseller delegat dins d'una companyia. D'aquests vuit, el nom i cognom que recentment ha copsat tots els focus ha estat el de Francisco Reynés, president i conseller delegat de Naturgy. Tot i l'intent frustrat el juliol de l'any passat perquè assumís només l’etiqueta de president i tingués un número dos, el mateix Reynés ha allunyat fa poc la idea d'un canvi en la cúpula de l'energètica: “El consell d'administració [actual] és el que el consell ha decidit que tinguem ara”, va afirmar fa dues setmanes, durant la junta general d'accionistes.

A la gran banca espanyola mai li havia anat tan bé com aquest 2023 i el motiu principal és la pujada dels tipus d'interès. Les cinc principals entitats financeres de l’Estat han tancat una setmana de resultats històrics, amb el Santander al capdavant (11.076 milions d’euros). Aquesta entitat, juntament amb Bankinter, el BBVA, el Banc Sabadell i CaixaBank, han guanyat 26.088 milions d’euros, un 27% més que l’any 2022. La ronda de resultats que va acabar divendres amb CaixaBank ha servit, a més, per constatar que tots els bancs esperen millorar encara més els seus guanys durant el 2024 que ara arrenca. Amb tot, el sector manté alguns dels seus vells problemes i n'hi suma de nous. Aquests són alguns dels problemes que pertorben el dolç moment del sector bancari.

Corria l'any 2014 i l'aleshores govern de Mariano Rajoy (PP) obria la porta a la SEPI a entrar com a accionista dins el fabricant espanyol d'oli d'oliva Deoleo —el més important del món i propietari de marques com Carbonell—. L'objectiu era mantenir-ne "l'espanyolitat" en un moment en què accionistes com Bankia i La Caixa estudiaven sortir-ne. Ara, aquell moviment que plantejava l'executiu de Rajoy i que no es va acabar materialitzant ha tornat a plantejar-se: "Aquesta marca [Deoleo] s'ha de quedar a Espanya. Es poden fer coses perquè una empresa no es vengui a un inversor estranger. S'ha fet amb Telefónica", apuntava Antonio Luque, president de la cooperativa d'oli Dcoop, quan el govern de Pedro Sánchez tot just anunciava que "explorava" l'entrada a la teleco espanyola. Les paraules de Luque cal emmarcar-les en un moment en què el principal accionista de Deoleo, el fons britànic CVC (57% del capital), ha activat la maquinària per desprendre's de la seva participació.

Primera, segona i ara tercera volta. La llei de representació paritària del govern espanyol va ser una de les normes que després de passar dos cops pel consell de ministres i fer el salt al Congrés dels Diputats va quedar penjada a la cambra baixa espanyola per l'avançament electoral del passat mes de maig. Aquest dimarts, però, el govern de Pedro Sánchez l'ha tornat a aprovar en consell de ministres per poder iniciar, de nou, el tràmit parlamentari i que vegi finalment la llum.

M’intriga pensar fins a quin punt la classe empresarial espanyola prefereix un mal pacte que unes noves eleccions. Ho veiem aquests dies. La simpatia de l’statu quo econòmic respecte de la coalició PSOE-Sumar, i qui més s’hi apunti, és perfectament descriptible. Fer virtut de la necessitat, com ha dit recentment el president del govern espanyol, convenç poc, vist qui té la necessitat i què es pot entendre per virtut, inclòs aquí el pacte de govern que ve. Una interpretació que se m’acudeix és que els qui dominen l’economia prevegin una vida curta del pacte, i que l’esquerra assumeixi ara el cost de resoldre la feina bruta generada majorment per les dretes, amb els jutges al capdavant. Una neteja que certament algú ha de fer, i que així el PP s’estalvia per continuar lluint en eleccions, que esperen properes, rigor en els principis (aquí la incoherència socialista ja no té remei), i acceptar després la no reversibilitat de l’amnistia per la seva pròpia conveniència. Un Íbex que estigui per sobre del curtterminisme del moment ho pot estar avalant. Acabar amb la interinitat del govern, amb la possibilitat d'unes noves eleccions que paralitzin de nou l’acció pública i amb un futur en tot cas incert, ho pot explicar. Aquest, però, no hauria de ser el cas si els nostres pròcers econòmics no fossin tan dependents d’aquella acció pública (pressupostos, subvencions, regulacions a l’espera...), ja que en una altra situació l’economia hauria de treure profit de l'absència de l’intervencionisme esperable durant l'impasse en el legislatiu i l’executiu. En tot cas, la situació sorprèn.

“Si Botín i Galán protesten pels impostos, anem en la bona direcció”. Era el 29 de juliol del 2022 i qui va gosar dir aquestes paraules en referència directa als presidents del Banco Santander i Iberdrola era ni més ni menys que el president del govern, Pedro Sánchez. Convé recordar aquesta data com a moment clau i decisiu per entendre la pèssima relació que hi ha a Espanya entre l’elitista grup d’empreses que alguns coneixen com a Íbex-15 (els més influents d’entre els que cotitzen al selectiu espanyol) i el govern del PSOE i Podem-Sumar. 

Els consellers executius de les empreses de l'Íbex-35 (les grans corporacions espanyoles) cobren de mitjana 54 vegades més que el sou mitjà dels seus empleats, segons l'estudi de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) publicat aquest dimecres, sobre els informes anuals de retribucions que les empreses cotitzades estan obligades a presentar anualment.

"A les grans empreses globals no els agrada gens la possibilitat d'un govern PP-Vox a Espanya, però poca cosa hi poden fer. En canvi, les patronals i les elits econòmiques madrilenyes estan encantats". Un executiu d'una de les principals consultores espanyoles, que treballa tant per a multinacionals com per a empreses de l'Íbex, descriu d'aquesta manera la divisió que es dona entre els poders econòmics sobre la perspectiva d'un executiu espanyol amb presència de l'extrema dreta.

Un dels últims esdeveniments que va tenir lloc al recinte Duque de Pastrana (Madrid) va ser la convenció estatal de Ciutadans. La formació taronja va escollir l'espai (com en altres ocasions) per presentar la seva nova imatge i lluitar contra, deien, el perill de desaparèixer a Espanya. Paradoxes de la vida, la junta general d'accionistes de Ferrovial aquest dijous preveia un trasllat i certificar la desaparició de la seva seu legal a Espanya per posar rumb als Països Baixos.

Poca gent sap que a l’imponent edifici que ocupa la seu del Banc d’Espanya a la plaça de Catalunya hi ha també les oficines dels advocats de l’Estat que treballen a Barcelona. En concret són 17, la segona província on n’hi ha més de destinats, només per darrere de Madrid, que en té 23. Ells són els que s’encarreguen de representar l’Estat en els procediments judicials, i per arribar-hi han de passar per una de les oposicions més dures, amb 465 temes que s’han de memoritzar. Arribar-hi suposa anys, entre quatre i set, d'estudi i reclusió, però té premi. Són l’elit de l’administració de l’Estat, funcionaris de categoria A1 amb els sous més elevats del sector públic. L’exdiputada de Vox Macarena Olona va desvelar fa unes setmanes quina era la seva nòmina com a advocada de l’Estat ara que s’havia reincorporat a la feina: 7.850,94 euros mensuals, uns 120.000 euros anuals.

Mentre la inflació no cessa i els tipus d’interès s’enfilen, un casino, un aeroport i una carretera tanquen els pressupostos catalans. Ludopatia en temps de crisi, contaminació en temps d’emergència climàtica i mobilitat asfàltica en l’era antropocènica de la fi dels combustibles fòssils. Com a síntesi –o com a droga de síntesi–. Mentrestant, paral·lelament i sense gaire soroll, la premsa econòmica informa, aquesta mateixa setmana, de la previsió de repartiment del dividend dels beneficis de l’Íbex-35 relatius al 2022. Em limitaré a la freda estadística, tan dual i gèlida com la realitat, tan tafurera com alguns balanços fiscals i tan dràstica com l’evidència matemàtica. 26.000 milions repartiran enguany, la xifra més alta de les cotitzades espanyoles des de la data prepandèmica del 2019. Un 26,4% més que l’any passat. Crisis, what crisis? L’1 de desembre, lacònicament, el Banc d’Espanya informava oficialment que els beneficis de les empreses havien crescut set cops més que els salaris durant el 2022. 7 a 1 és golejada. Però no ens deixen veure el VAR. No fos cas que saltem a la gespa, aturem el partit i destituïm l’àrbitre.

L'Íbex-35, el principal índex borsari espanyol, ha tancat la setmana amb una caiguda del 5%, fins als 7.583,5 punts, uns nivells que no es veien des del novembre del 2020. Només en la sessió d'aquest divendres, la caiguda de l'índex ha estat del 2,46%. La setmana ha estat marcada per l'enduriment de la política monetària per part dels bancs centrals com a mesura per pal·liar la creixent inflació, així com per la por a una nova crisi econòmica.

El Black Friday ha tingut aquest divendres un significat diferent de l’habitual a les borses de tot el món. L’anunci del blindatge europeu contra els vols provinents de Sud-àfrica i els temors sobre el potencial de la nova variant han provocat un dia de pessimisme i pèrdues als mercats.