La guerra continua complicant la vida a les repúbliques bàltiques enmig de situacions internes tan tenses com contradictòries. Els governs letó i estonià –sobretot– saben que el Kremlin aprofitarà qualsevol brot de malestar provinent de les comunitats de parla russa, que representen el 15% de la població d’Estònia i el 25% de la de Letònia, on ara mateix se sent fort el crit “Ens volen fer sentir vergonya de ser russos!”. Una consigna clarament antioccidental i de crítica al govern letó per haver blocat les emissions de les televisions russes i haver engegat procediments penals contra analistes i periodistes de parla russa. Fins al punt que l’associació de periodistes letons no s’ha estat de denunciar el que qualifica de persecució, mentre que la revista internacional Foreing Policy parla obertament de russofòbia.

La companyia russa Gazprom ha anunciat la suspensió del subministrament de gas a Letònia. "Avui Gazprom ha suspès el subministrament de gas a Letònia en el marc de la sol·licitud del juliol a causa de la violació de les condicions de selecció de gas", assenyala la corporació russa en un comunicat breu. Això passa un dia després que el país bàltic anunciés la represa de les importacions de gas rus a través d'una companyia mediadora que no ha volgut identificar per evitar haver de pagar en rubles, tal com exigeix el Kremlin. Segons Gazprom, Letònia va rebre més de 1.600 milions de metres cúbics de gas anuals el 2019 i el 2020.

Letònia vol tornar a introduir el servei militar obligatori, gairebé dues dècades després d'haver-lo eliminat, per la creixent amenaça russa arran de la invasió d'Ucraïna. "L'actual sistema militar ha arribat al seu límit. I, alhora, no tenim cap raó per pensar que Rússia canviarà el seu comportament", ha argumentat el ministre de Defensa letó, Artis Pabriks.

Al cèntric parc de la Victòria de Riga sobresurt un colossal obelisc. Fa gairebé 80 metres d'alçada i està acompanyat de dos grups d'escultures, un dedicat a la Mare Pàtria russa i l'altre a l'Exèrcit Roig. Des de la seva inauguració el 1985, el monument als alliberadors de la Letònia i la Riga soviètica dels invasors feixistes alemanys –més conegut com el Monument de la Victòria– ha estat envoltat de controvèrsia, i molt més encara des de la independència del país bàltic el 1991.

“Si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava així la setmana passada del perill que corren les nacions de l’antiga Unió Soviètica davant l’amenaça russa, especialment si Ucraïna no aconsegueix resistir a l’envestida. “Desfilaran fins al Mur de Berlín”, afegia. I citava, primer de tot, els països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània estan doblement protegits pels escuts de l’OTAN i la Unió Europea, un “mur democràtic contra la marea d’autocràcia” de Rússia, com els va descriure aquest dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que fa gira per l’est d’Europa. 

El primer ministre polonès, Matheusz Morawiecki, visitarà aquest diumenge Lituània i Letònia, on es reunirà amb els seus homòlegs, Ingrida Simonyte i Arturs Krisjanis, per abordar la crisi dels migrants que arriben des de Bielorússia, segons han informat els governs dels tres països. Malgrat que Polònia és el país de la Unió Europea més afectat, aquests dos estats bàltics, que també comparteixen frontera amb Bielorússia, fa mesos que veuen com s'incrementa la pressió migratòria, i mantenen un contacte fluid amb l'executiu de Morawiecki des de l'inici de la crisi.

El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, ha afirmat que "va dir el que va dir" sobre Catalunya i "no ho retira", segons ha assegurat el seu portaveu, Martins Panke, a l'ACN. Després de la reunió entre l'ambaixador letó, Janis Eichmanis, i el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, el portaveu del primer ministre de Letònia ha dit que el seu cap de govern "va ser molt clar" amb les seves paraules.

El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, ha defensat aquest dissabte que "si alguna cosa està clara" és que Letònia i Lituània són "diferents" de Catalunya.

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo

El parlament de Letònia ha aprovat aquest dijous la introducció de l'euro a partir del 2014, tot i l'oposició de la majoria de la seva població. La llei corresponent ha estat votada per 50 diputats mentre que 40 han votat en contra i dos més s'han abstingut, entre ells un oficialista, segons ha informat l'oficina de premsa del Parlament.

Suïssa ha anunciat aquest dimecres que limitarà, a partir de l'1 de maig, l'estada al país dels ciutadans de vuit països de la Unió Europea (UE): Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i la República Txeca.