Defensen el teatre com un espai imaginatiu on compartir un món que, malgrat que és ficció, moltes vegades ens conta més sobre nosaltres que la realitat. Joan Fullana (Palma, 1984) i Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973) dirigeixen obres per una qüestió bàsica: ser feliç amb allò que fas.

Aproximadament el 84% dels docents en actiu a centres d’Infantil i Primària de les Balears són dones i el 16% són homes. Ara bé, un 26% de les direccions d'escoles de Primària estan en mans d’ells. A Secundària, la diferència és encara més exagerada: un 39% de professors i un 61% de dones, però un 57% de directors homes. Si els claustres estan tan feminitzats, per què el màxim grau de responsabilitat recau més en ells proporcionalment? Hi ha un sostre de vidre, també dins l’educació, un sector professional tradicionalment progressista.

Canvis al capdavant del Centre de Formació, Innovació i Recerca de les Direccions (CFIRDE). Antonio Márquez n'ha assumit la direcció en substitució de qui n'havia estat director des de la creació el 2021, Manel Perelló. Segons ha pogut saber l'ARA Balears a través de fonts autoritzades, Márquez no ha mantingut cap de les tres directores que ajudaren Manel Perelló en la gestió del centre: Maciana Alomar, Pilar Serra i Antònia Pol, i s'ha envoltat d'un equip majoritàriament masculí. Un exemple més del biaix de gènere que hi ha en el sector educatiu, amb una majoria de dones mestres i professores, però més homes directors. A Primària hi ha un 15,4% d'homes, però un 25,92% de directors. A Secundària, la diferència és més gran: un 38,8% de professors, però un 56,7% de directors.

La Conselleria d'Educació i Universitats mantindrà el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a la Direcció Escolar (CFIRDE) malgrat les pressions rebudes per part dels sindicats, que en demanen el tancament. Aquest òrgan, creat l'any 2021, ha donat suport des del seu naixement als directors i als equips directius en l'exercici de les seves funcions, a més de facilitar eines als càrrecs novells per assumir, amb garanties, les responsabilitats de gestió pedagògica. En resposta escrita el dia 5 de desembre de 2023 a una pregunta parlamentària del PSIB, el conseller d'Educació, Antoni Vera, va confirmar el seu suport al CFIRDE: "Continuarem apostant-hi per millorar la formació dels nostres equips directius". En la mateixa línia, es va comprometre a mantenir-ne el personal de què disposa actualment. La Conselleria d'Educació ha fixat postura i ha confirmat a l'ARA Balears que es reafirma en el que Vera va assegurar al desembre: el CFIRDE continuarà en marxa.

La Federació d'Associacions de Famílies de Mallorca (FAPA) ha expressat el seu suport al manteniment del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a la Direcció Escolar (CFIRDE): "Consideram molt necessari un centre específic de formació i recerca que sigui un espai obert on tota la comunitat educativa participi del debat sobre la funció directiva, i que permeti desenvolupar-ne la formació". El reglament del CFIRDE es va aprovar al Consell Escolar de les Illes Balears el mes d'abril de 2023, per majoria de la comunitat educativa, segons recorden els pares i mares.

Els directors de Mallorca, Menorca i de les Pitiüses han respost a l'exigència dels sindicats, que demanen a Educació que elimini el Centre de Formació i Recerca per a la Funció Directiva (CFIRDE), creat el 2018. "Costa comprendre com sindicats d'educació s'oposen al que necessiten i demanen les direccions escolars o, com s'ha arribat a sentir, ho puguin considerar una cosa prescindible, una despesa innecessària. Creim que anam molt malament i que no es fa cap favor a la millora del nostre sistema educatiu si es parteix d'aquest pensament", diuen en un comunicat. Ara bé, els allarguen la mà per obrir un diàleg que permeti millorar el model de direcció escolar. Per altra banda, es refereixen a la Conselleria d'Educació: "Estam ben convençuts que donen suport al CFIRDE perquè s'ha vist la importància cabdal de tenir formats els docents per ocupar les direccions escolars i fer una veritable professionalització de la direcció".

La Conselleria d’Educació té constància de la petició de la Junta de Personal Docent No Universitari, que ha demanat el tancament del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a la Direcció Escolar (CFIRDE). “No hi ha cap posició al respecte. Quan els sindicats ho van demanar, el conseller Vera es va comprometre a analitzar la situació del CFIRDE”, asseguren fonts d’Educació, que no deixen clar, per tant, quines són les intencions de la Conselleria respecte del centre.

Prop de 200 directors de tot Espanya es trobaran a Eivissa els pròxims dies 15 i 16 de febrer, en el marc de l'IV Congrés Nacional de la Federació Nacional de Directiva de l'Escola Pública d'Infantil i Primària (Fedeip). L'esdeveniment, organitzat per l'Associació de Directives d'Infantil i Primària dels centres públics d'Eivissa i Formentera (ADIPEF), en representació de la Federació Balear (FDIPB), té com a objectiu oferir un espai de divulgació, innovació i intercanvi d'idees entre els equips directius de tot el territori estatal i “posa de manifest el fort compromís de les direccions escolars de les Illes per estar en l'avantguarda educativa en benefici de la qualitat educativa de l'alumnat”, assegura l’organització en un comunicat.

El decret d'escolarització, que regularà l'elecció d'escola per part de les famílies, continua la tramitació d'urgència al Consell Escolar de les Illes Balears, d'on sortirà el febrer un informe preceptiu no vinculant, però que servirà a la Conselleria d'Educació per conèixer el pols de les associacions i entitats que hi estan representades. És el cas de l'Associació de Directors d'Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), que aplega prop de 100 centres educatius de l'illa i ha presentat 11 al·legacions que qüestionen apartats claus del text de la Conselleria.

Dimecres la Conselleria d'Educació ha convocat els directors de l'ensenyament públic per parlar de l'elecció de llengua que s'implantarà, si tot segueix el procés previst, el curs 2024-2025. El tema es tractarà en el marc d'una Submesa de Diàleg Permanent amb els directors i Associacions de Directors de l'Ensenyament Públic. Aprofitant la trobada, també s'abordaran altres temes, com la reducció de la burocràcia dels programes de la Conselleria, el respecte a les vacances dels directius i la millora de les infraestructures educatives, entre d'altres.

La Conselleria d'Educació i Universitats, a través de la Direcció General de Personal Docent, ha nomenat de manera extraordinària 44 directors de centres educatius d'arreu de les Balears. Segons consta al BOIB, en primer lloc es proposa el nomenament durant dos anys dels directors d'11 escoles, un institut i dues escoles d'art, que exerciran entre l'1 de juliol de 2023 i el 30 de juny de 2025.

“Fins a l’any passat estava a gust, però enguany em not bastant decebut perquè m’han expedientat. Estic meditant deixar el càrrec, perquè som un mer transmissor d’informació de l’Administració”. D’aquesta manera explica el seu sentir Pep Fillol, director de l’IES Ramon Llull, un dels instituts més grans de les Balears, amb 1.046 alumnes matriculats. “Tu et presentes amb un projecte de direcció amb el qual tens cert marge, però quedes limitat per les normatives i hi ha moltes iniciatives que no pots tirar endavant”, afegeix. Els directors dels centres educatius, que aquests dies es troben en plena voràgine per l’inici del curs, són el tercer esglaó de poder dins l’educació, per davall de la Conselleria i del departament d’Inspecció. Tenen, per tant, poc poder executiu.

Les associacions de Directives de Centres Educatius Públics d'Infantil, Primària i Secundària de les Illes Balears han lamentat que el Govern no els hagi convocat en la reunió que s'ha fet aquest dimecres, en la qual han participat la presidenta, Marga Prohens i el conseller d'Educació amb diversos representants de les associacions, entitats i sindicats de la comunitat educativa pública i concertada. "Ens produeix una enorme perplexitat que no se'ns hagi convidat a aquesta reunió, de la qual ens hem assabentat per la premsa", han apuntat.

L'entitat Escola Valenciana ha denunciat aquest dimarts que la conselleria d'Educació, que dirigeix María José Català, ha prohibit a dos directors de dos centres públics participar en la tertúlia del programa 'DNou'-de la televisió pública valenciana. Aquest espai, que condueix la periodista Victòria Maso, ha analitzat el resultat de l'informe Pisa d'adults i l'aplicació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) al País Valencià, per la qual cosa els dos docents havien estat convidats al programa.

p { margin-bottom: 0.21cm; } L'Associació de Directors de Museus i Centres d'Art Contemporanis d'Espanya (ADACE), el Consell de Crítics d'Arts Visuals, l'Institut d'Art Contemporani, Dones en les Arts Visuals i la Unió d'Associacions d'Artistes Visuals han subscrit un comunicat en el qual consideren que, "per la seva immediatesa i responsabilitat legislativa", correspon al govern basc la tasca d'"aconseguir la reobertura de Chillida Leku", el museu dedicat a l'obra de l'escultor guipuscoà que va tancar les portes l'1 de gener pel dèficit acumulat.