El 2023 ha estat un any complicat en termes sentimentals. Ningú se n'ha salvat, des de polítics fins a futbolistes, passant per cantants i actrius. Però, tot i que cada ruptura és un món, a partir de les tendències de les xarxes i de la sobreexposició de la vida personal ha nascut un punt en comú entre moltes noies que han tallat amb les seves parelles: tenyir-se el cabell de vermell. La perruquera de Llongueras Lorena González-Coronado Salas ha explicat a l'ARA què representa aquest canvi de look i l'impacte que té aquesta moda d'internet en el dia a dia d'un saló de perruqueria.

Alert­a si us el trobau per Palma, càmera i trípode en mà, perquè podeu acabar explicant als seus més de 45.000 seguidors de TikTok què duis posat i, fins i tot, quina nota –de l’1 al 10– té el vostre modelet. Will Garcés (@willcozi a Instagram) té 23 anys i en fa només tres que va arribar a Mallorca des de Cadis, on va aterrar provinent de Colòmbia. Amb els seus vídeos d’Instagram i TikTok s’ha fet un nom i assegura que no hi ha dia que no el reconeguin pel carrer. Després de llançar-se a preguntar a persones desconegudes sobre la seva roba i el seu estil, Garcés ha duit a Ciutat les ‘batalles d’outfits’, en què els participants competeixen per tenir la millor vestimenta.

El got mig ple. El got mig buit. Resultadista. Idealista. Pragmàtic. Fonamentalista. L'eterna dualitat culer. Diumenge, contra el València, el Barça va tornar a impartir una classe magistral de futbol pràctic. Economia de supervivència. D'equip rocós, sòlid, compacte. Solidari. Amb caràcter. Ordenat. Equilibrat. Com va passar contra el Madrid, però aquest cop el rival no va ni inquietar Ter Stegen malgrat jugar amb un més durant mitja hora llarga. Defensivament, el conjunt de Xavi, almenys a Espanya, està sublim. Aquest és el got mig ple.

Aina Losange transforma en color, música i formes tot allò que l'envolta. "Crear és com vomitar un recull gegant d'informació que vaig recopilant cada dia les 24 hores", diu ella. Per això, la paraula 'creadora' és la que millor la defineix, tot i que ella prefereix fer-ho amb una altra: Aina, el seu nom. "Vull dedicar-me a això, a ser el més jo possible", confessa. Fruit d'aquest esperit va crear durant la pandèmia la marca Losange Concept, on agrupa totes les seves facetes: estilista, dissenyadora, directora artística i DJ.

Era rebel de mena. I en feia bandera. La solitud li havia endurit el caràcter. La seva vida comença com un melodrama dolent. Gabrielle Chanel neix un 19 d’agost del 1883 a l’hospici de Saumur, gairebé vint anys abans de la Primera Guerra Mundial, als primers compassos del que més tard anomenaran la Belle Époque, un període d’expansió, de despreocupació, de fe en el progrés. Per a ella, la Belle Époque no arriba pas des de bon principi. És la segona de cinc germans i perd la mare als 12 anys. El seu pare, que és venedor ambulant d’articles de merceria, la porta a l’orfenat d’Aubazine, al departament de la Corrèze, amb les seves dues germanes. Fins als divuit anys, viurà rere els alts murs de l’abadia cistercenca del segle XII. I no tornarà a veure el seu pare. Ras i curt, la Gabrielle eliminarà el mot 'orfenat' del seu vocabulari, s’inventarà tantes infanteses embellides com interlocutors tindrà al davant i no li agradaran mai els diumenges. Aquest marc de vida i d’educació auster i rigorós està a l’altura de la seva força singular. A Aubazine aprèn a cosir, a brodar amb talent i, a base de portar uniforme, desenvolupa la seva recerca de la simplicitat: tot plegat quedarà perfectament plasmat en una imatge que no deixarà de recrear.

Va néixer en una piscina de París, amb les albors del primer estiu després de la Segona Guerra Mundial. Era un dia xafogós de la canícula del 46 i el món assistia, expectant, a la follia de les proves nuclears. Feia quatre dies els ianquis havien fet detonar la quarta bomba atòmica al mig del Pacífic. Ningú no s’esperava, però, que un nou artefacte estigués a punt d’esclatar. Potser menys aterridor, però tant o més explosiu. El seu creador visionari el batejaria amb el mateix nom que aquell atol perdut de les illes Marshall. Setanta estius més tard, el biquini continua petant-ho.