Der fliegende Holländer, de Richard Wagner, al teatre Principal. Impossible!, vàrem pensar molts. Mea culpa. Difícil, sens dubte, però hi va imperar la bona feina i millor criteri. No és un espòiler. Va ser un èxit, a teatre ple, i ohne irrtum –sense error– que diria el compositor, que segur que si no ho va dir, com a mínim ho va pensar. Tot va funcionar a la perfecció. Res no va decebre i potser aquest equilibri majúscul que es va aconseguir fou la millor i més imprescindible de les moltes virtuts que atresora l’espectacle. El cercle podia ser més petit que de costum, per raons òbvies, però sens dubte va ser rodó. Una circumstància que ja va quedar clara des dels primers acords de l’Obertura, amb els metalls, imponents, anunciant la tempestuosa tragèdia, a càrrec de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida per Guillermo Garcia-Calvo, per a qui Wagner té molts menys secrets que per a una immensa majoria de directors, per haver alenat els aires de les entranyes de Bayreuth. Salvada, aleshores, aquesta primera instància referida al nombre de membres de l’orquestra, que va sonar poderosa i exponencial, a més de rica en textures i impecable transparència.

En el temps que fa que està al capdavant de la Direcció General de Drets Culturals, òrgan dependent del Ministeri de Cultura, Jazmín Beirak ha impulsat l’aprovació d’un Pla de drets culturals que s’ha començat a implantar en diversos àmbits i accions. Dimecres 18 el presentarà a Palma, en un acte al bar Flexas, a partir de les 13 h. Una mica més tard, a les 18:30 h, serà a La Colectiva per parlar del seu llibre Cultura ingobernable (Ariel) –MÉS per Palma ha organitzat les dues activitats.

El Govern ha concedit la Medalla d'Or de les Illes Balears del 2026 al cantautor mallorquí Jaume Anglada. Així ho ha informat el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, que ha explicat que l'artista rebrà el guardó en un acte el pròxim 28 de febrer a la Llotja de Palma.

La cultura feta a les Balears al llarg dels darrers cent anys s’ha encarregat sovint de parlar de la transformació del territori. Moltes vegades ha estat de manera conscient, com en els casos de nombrosos autors i músics, de Guillem Frontera a Joana Gomila, passant per alguns dels artistes que s’aplegaren al voltant del Taller Llunàtic. D’altres, però, establir aquesta conversa sobre el canvi que ha patit la fesomia de les Illes requereix la intervenció d’observadors atents i engrescats, com ha estat el cas de les investigadores i professores de la Universitat de les Illes Balears Magdalena Brotons i Maria Sebastián. Des de l’any 2020 s’han dedicat a trescar entre les localitzacions mallorquines que serviren d’escenari cinematogràfic al llarg del segle XX, una tasca que ha derivat en la publicació del llibre digital Mallorca filmada, la transformació del territori a través del cinema (Lleonard Muntaner Editor).

El Festival de Cinema Documental de Mallorca, MajorDocs, ha presentat aquest dilluns la programació completa de la seva setena edició, que tindrà lloca del 25 al 29 de novembre a Palma amb el so com a eix central. El reconegut cineasta britànic Ben Rivers serà el convidat d’honor del certamen.

Convertir la ciutat de Palma en un “centre d’interpretació d’ella mateixa”. Aquest és l’objectiu final, en paraules del coordinador general de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de Palma, Fernando Gómez de la Cuesta, d’un projecte que no només implica equipaments ja existents, com poden ser el museu Es Baluard, Can Balaguer i el castell de Bellver, sinó que té previst incorporar-ne almanco tres de nous: es tracta de centres d’interpretació diferents, ubicats a les torres del Temple, a Can Serra i a la nova plaça Major. La informació que n’ha volgut compartir Cort sobre tots ells, a petició de l’ARA Balears, ha estat escassa i poc precisa.

La Guineueta astuta, de Leoš Janáček, podia semblar una òpera menor per inaugurar una temporada, la del Gran Teatre del Liceu. En llengua txeca, de menys de dues hores de durada i cap de les veus gens mediàtiques, que, per una altra banda, enramellaran la majoria de títols que la conformen. Però qui hagi pensat d’aquesta manera erra de valent i no per poques raons. Per començar, per la música de Leoš Janáček, un collage de deliciosos i molt variats factors i circumstàncies, els quals fan que cada moment sigui del tot adient amb el que està succeint sobre l’escenari. I de bell nou, tot i que no és notícia, de la batuta de Josep Pons sorgiren tots els colors d’una partitura farcida de milers de matisos i detalls d’una complexa i exquisida senzillesa. Tan sols un petit emperò, en algun moment del soliloqui del guardabosc, el protagonista masculí, el fragment que va elegir el compositor perquè sonàs el dia del seu funeral, interpretat pel baríton Peter Mattei, fou solapat per l’orquestra. Tot i així, l’explosió cromàtica fou un inabastable calidoscopi musical que situà aquesta petita gran òpera al lloc que li correspon.

L'any 1974, i de manera sobtada i inesperada, Climent Picornell, Guillem Frontera i Aldo Spanhi es varen unir per crear el bar Es Pou Bo, un establiment a Gènova que només va estar obert dos anys, però que es va convertir en l'espai de trobada del món cultural, progressista i antifranquista de Mallorca. La seva obertura va ser tan sorprenent i inesperada com el seu tancament; d'un dia per l'altre els socis varen decidir abandonar el projecte i Es Pou Bo, com a refugi dels activistes, artistes marginals, lletraferits i progressistes, va desaparèixer.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha presentat aquest dimecres el projecte Paysage Miró, la cita cultural "més important de les últimes dècades i amb més projecció nacional i internacional".

L’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB) ha publicat aquest dissabte una nova convocatòria d’ajuts en suport dels projectes culturals de l’Arxipèlag. Els videopòdcasts, els jocs de taula i la programació d’espectacles són les tres grans novetats d’una línia que disposarà de nou de 575.000 euros de crèdit.

Els Joves de Mallorca per la Llengua han reunit els seus voluntaris a les escales de l’església de Felanitx per fer-se una fotografia de grup i començar els preparatius de l’Acampallengua 2025. Els participants han penjat cartells pel municipi i han pintat les pancartes que decoraran la vila el cap de setmana del 5 i 6 d’abril. A més, han elaborat la lona que, a partir de l’1 d’abril, es col·locarà a la façana de l’església de Sant Miquel.

La setmana que comença, amb Cati Moyà

Escoltaré els primers capítols d’Es Baluard Podcast, un projecte radiofònic que combina entrevistes d’actualitat amb reportatges, cròniques i fragments d’arxiu per donar a conèixer des de diferents facetes la vida artística de Palma. En els tres episodis que ja hi ha penjats a la pàgina web del museu s’hi poden trobar tant una entrevista amb l’artista Jessica Stockholder, de qui actualment es pot visitar l’exposició Punts cardinals a la planta baixa del museu, com declaracions de Joan Miró i bocins d’un reportatge emès l’any 1990 a TV3 amb el títol Mallorca, terra de pintors, a més de l’anàlisi d’algunes obres que formen part de la col·lecció d’Es Baluard com ara Three Graces in Blue, de Rebecca Horn.

]]>

Menorca torna a ser terra de jazz. Aquest dijous vespre Cécile McLorin Salvant, una de les joves veus nord-americanes més reconegudes de tot el món, guanyadora d’un Grammy el 2016, obrí al teatre Principal de Maó la vint-i-setena edició del Menorca Jazz Festival.

]]> Bona feina, la de la UIB, que ha tingut l’encert d’investir Jordi Savall doctor honoris causa. Savall és un dels músics actuals més destacats en l’àmbit de la música antiga, i la seva tasca incansable com a investigador, compositor i concertista de viola de gamba l’han convertit en un artista admirat, aplaudit i respectat internacionalment. Amb la seva esposa, la soprano Montserrat Figueras, que va morir l’any 2011, van tirar endavant les formacions Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI i Concert des Nations, a més del segell discogràfic Àlia Vox, amb el qual Savall ha publicat un repertori de gravacions senzillament impressionant, amb interpretacions de referència del bo i millor de la música medieval, renaixentista i barroca. A més d’això, el seu ferm compromís amb la pau i el diàleg han sumat a la seva categoria artística una autoritat ètica que és especialment valuosa en els dies infames que ens toca viure.

]]>

En parlar de polítiques culturals, la tendència a les Balears és fixar la mirada en la gestió de l’administració autonòmica i, sobretot, en els consells insulars. I és lògic: de tots ells depenen la majoria de les competències i són els òrgans que no només determinen els grans projectes, sinó també els que mouen els grans pressuposts. Així i tot, però, i malgrat que cadascun dels 67 consistoris de l’Arxipèlag té una idiosincràsia particular, entre tots ells destinen més de 82 milions d’euros anuals a l’àmbit de la cultura, segons les darreres dades del Ministeri de Cultura, uns doblers que inclouen tant el personal de les biblioteques com la programació de nombrosos teatres i centres culturals, així com tasques de conservació del patrimoni municipal, entre d’altres.

]]> ho tenen com a objectiu i no hi ha acte o presentació en què els principals responsables del govern de la ciutat no en parlin: Palma ha de ser Capital Europea de la Cultura el 2031. I mentre queden deu mesos per preparar la candidatura, supòs –esper– que l’equip de Cort s’està plantejant seriosament quin sentit té una capitalitat cultural i quin camí s’ha de fer per merèixer-ho realment –al marge de si t’ho han concedit.

]]>

L’Ajuntament de Manacor, a través de la delegació de Cultura i amb el suport dels tècnics de l’àrea, treballa en la creació del Consell Municipal de Cultura, un nou òrgan consultiu i de participació sectorial destinat a fomentar la col·laboració entre la ciutadania, les entitats culturals i l’administració local.

]]>

El consell de direcció de la UIB ha traslladat al Govern la seva molèstia pel fet que la conferència de l’historiador Francisco Gil White Y si ganara Israel? ¿Qué consecuencias tendría para occidente? que es durà a terme, si res canvia, a Ca n’Oleo. En aquest espai hi conviuen dependències del Consell Social de la UIB i de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i és per això que la universitat ha demanat a l’Executiu que en canviï la localització. "La Universitat de les Illes Balears vol aclarir que la UIB ni organitza ni patrocina aquest acte”, diu la institució en un comunicat. Les afirmacions de Francisco Gil White que "tot Gaza és infraestructura terrorista militar" i que, per tant, "totes les estructures de Gaza són blancs legítims" per a l’exèrcit de l’estat d’Israel, o que els governs occidentals "són governs traïdors que han treballat des de la clandestinitat per destruir les nostres democràcies", recollides en alguns mitjans de comunicació, "són contràries als valors de la UIB".

]]>