Fa gairebé quinze anys que Teju Cole (Kalamazoo, Michigan, 1975) va publicar Ciutat oberta –en català a Quaderns Crema, traduïda per Xavier Pàmies–, una novel·la introspectiva i subtil protagonitzada per un noi que es passeja per la Nova York contemporània i la descriu amb una prosa exquisida i alhora crítica amb els rastres de racisme i colonialisme que encara s'hi poden trobar. Cole, que des del 2018 ha canviat Brooklyn per Boston i és professor a la Universitat Harvard, ha visitat Barcelona per presentar un nou llibre, Papel negro (Acantilado, 2025; traducció al castellà de Miguel Temprano García). El recull d'assajos planteja un recorregut intel·ligent i erudit per alguns dels seus múltiples interessos culturals: dedica pàgines inspirades a il·luminar la pintura de Caravaggio o a reivindicar les ombres presents als quadres de Kerry James Marshall; recorda la seva afició juvenil pels animals a partir de la pregunta de si les panteres negres existeixen o són una invenció; homenatja una de les seves àvies; recorda Edward Said, autor d'Orientalisme i defensor de la causa palestina; explica també com des de l'arribada als Estats Units des de Nigèria, amb gairebé 18 anys, va començar a ser definit com a "africà".

Segueixo amb atenció la batalla legal de Harvard en defensa de les seves llibertats (a qui ensenyar, què ensenyar, quins professors contractar). Naturalment, Harvard apel·la a totes les línies de defensa que li són favorables. I per això un argument central és que Harvard és una institució privada i com a tal no pot estar subjecta a decisions discrecionals de l’autoritat política. Però llavors jo em pregunto: com es defensarà Berkeley, que és una universitat pública, o com ens defensaríem nosaltres si el dia de demà un ministre del ram fos de Vox i volgués exercir de Trump?

La Universitat Harvard ha guanyat una primera batalla contra l'administració de Donald Trump. Una jutgessa federal de Boston ha decidit continuar bloquejant la mesura governamental que impedeix al centre matricular estudiants estrangers. La magistrada Allison Burroughs ja havia emès una ordre cautelar la setmana passada que bloquejava la iniciativa de l'executiu de Trump, però aquest dijous ha celebrat una vista amb representants de Harvard i del govern nord-americà i ha decidit mantenir-ho i deixar en paper mullat la polèmica decisió presidencial.

La Casa Blanca ha demanat a les seves ambaixades i consolats que suspenguin temporalment les entrevistes a aspirants a estudiar als Estats Units i que deixin de donar hores per aquestes entrevistes, segons publica aquest dimarts Politico. El diari assegura que el moviment respon a la intenció del govern de Donald Trump d'ampliar el seu escrutini sobre els continguts que tots aquests aspirants a estudiants pengen a les xarxes socials.

Una nit d’octubre de 1938, quan Orson Welles tenia 23 anys i dirigia un programa de ràdio a la CBS, va adaptar la novel·la de H.G. Wells La guerra dels mons (1898). La falsa retransmissió en directe simulant que els marcians estaven envaint Nova Jersey va marcar època. La narració, que començava amb la interrupció d’un programa musical per uns suposats butlletins d’última hora, seguia un científic anònim que intentava sobreviure i comprendre l’abast de la catàstrofe fins a la mort dels marcians a causa d’uns microbis terrestres. L’argument de ciència-ficció era tan poc sofisticat que els marcians arribaven a la terra en grans cilindres metàl·lics i utilitzaven armament com ara rajos de calor i gas negre per destruir ciutats i exèrcits. Però l’alarma va ser creïble i durant unes hores la retransmissió va causar incertesa i pànic.

La nova envestida de Donald Trump contra la Universitat Harvard –el veto als estudiants estrangers– ha agafat el professor Oliver Hart –premi Nobel d'economia el 2016– lluny del campus. Ell mateix va arribar als Estats Units el 1971 com a estudiant estranger, procedent del Regne Unit. Es va doctorar a Princeton i després de fer classes a Cambridge, a la London School of Economics i al MIT, a Massachusetts, es va incorporar al professorat de Harvard el 1993. Ara ocupa la càtedra Lewis P. and Linda L. Geyser de la institució. Va rebre el Nobel, juntament amb Bengt Holmström, per les seves aportacions a la teoria del contracte. L'entrevista s'ha fet per telèfon minuts després que, aquest divendres a la tarda, s'hagi conegut que un jutge federal ha bloquejat l'ordre executiva de Trump.

–Que vol enviar algun missatge, senyor president?

Vaig viure als Estats Units entre el 2007 i el 2018. Com tants joves d’arreu del món, vaig marxar de casa, de Reus, als dinou anys, a la recerca d’oportunitats mentre la crisi sacsejava Catalunya i l’estat espanyol. Als EUA hi vaig cursar el meu títol superior i el meu doctorat. També hi vaig treballar, en diversos llocs, molts d’ells relacionats amb els meus vessants de músic, compositor i productor. Hi vaig conèixer la meva dona. Hi vaig créixer personalment i professional, i per tant sempre hi mantindré un vincle emocional.

En el contínuum d’accions abusives de poder que els Estats Units viuen en els últims temps hem de celebrar una bona notícia: el retorn de la universitat com a institució civil influent. L’acció xantatgista de l’antidemocràtica administració Trump ha fet retornar el sentit original de la universitat, de guiar la societat i oferir respostes a les derives autocràtiques de governants en democràcies constitucionals com l’estatunidenca i algunes d’europees. Tots els que hi dediquem les nostres vides professionals i la nostra vocació de servei públic ens hi hem d’implicar i estar alerta.

La meva reacció a l’elecció de Trump per majoria absoluta va ser un “ja s’ho faran” i abstenir-me d’escriure sobre la vida interna dels EUA. Però no puc mantenir el meu propòsit. No era racional. Els europeus depenem massa d’aquella vida interna. A més, per a mi no era una decisió emocionalment sostenible. He viscut més d’un quart de segle als EUA. Els meus fills hi han nascut. Vaig treballar a tres universitats: Minnesota, Berkeley i Harvard. Les estimo totes tres i totes tres estan entre les deu que Trump ha seleccionat per posar-hi especial atenció en el seu infame assalt a l’acadèmia. Em centraré en Harvard, per la seva prominència i perquè és la primera que s’ha plantat i ha aixecat la bandera de la resistència.

En plena ofensiva ideològica contra les universitats i el pensament en general, Trump ha trobat una contundent resistència a la Universitat de Harvard, que s’ha negat a acceptar les imposicions que se li exigeixen –amb incidència directa contra la llibertat de recerca i de programació– per rebre finançament de l’Estat. I és alarmant que hagi estat l'única universitat que ha reaccionat sense embuts en defensa de la raó de ser de les institucions universitàries.

En un nou estirabot, Donald Trump ha proposat cancel·lar les subvencions a les universitats, entre elles la de Harvard, la més antiga del país, per provar de capgirar-ne la “ideologia”, que considera hostil als seus sorprenents ideals polítics. Es veu que troba que Harvard és woke.

La universitat més famosa del món ha fet el que calia fer i resulta que és una gran notícia. No ho hauria de ser. Però encara no fa ni tres mesos que ha començat el segon mandat de Trump i ja ens sorprèn un simple acte de dignitat. Una capitulació hauria donat peu a titulars més petits.

La rectora de Harvard, Claudine Gay, va ser de les primeres dirigents universitàries a dimitir sota les inquisitives preguntes del comitè liderat pels republicans que investigava les protestes contra la guerra de Gaza. Ara la universitat ha estat el primer centre que planta cara a la guerra cultural de Donald Trump contra les institucions d'educació superior. El departament d'Educació ha castigat Harvard amb la congelació 2.200 milions de dòlars en fons federals i ha suspès 60 milions ens contractes federals, després que el centre no cedís a la campanya del nou govern per intentar controlar el funcionament de les universitats.

En un món on la recerca de la longevitat ha estat una constant al llarg de la història, em va agradar llegir fa uns dies els resultats d’un estudi científic publicat aquest mes de juliol que acabem de liquidar. Les lletres de la conclusió de l’article s’il·luminaven soles en llegir-les: l'agraïment podria ser la clau per allargar la vida dels adults grans, en particular de les dones grans.

La dimissió de la rectora de la Universitat de Harvard, Claudine Gay, acusada d'antisemitisme, és un bon exemple de les ramificacions i la transcendència de la invasió de Palestina per Israel. Res, ni la cúpula d'una de les universitats més prestigioses del món, en pot restar aliè, i de fet la cultura i els centres de coneixement són dels primers a ressentir-se dels efectes de la guerra. Ho explica l'alcalde de Gaza, Yahya R. Sarraj, en un article que podeu llegir en aquest diari: a banda de les víctimes humanes, una de les grans pèrdues de la invasió és el patrimoni cultural que era el llegat d'anys, dècades o segles, i que ara ha estat arrasat en poques setmanes. Sempre és així: la guerra comporta, també, la demolició, o l'espoli, de la cultura de l'enemic.

La junta directiva de Harvard ha hagut de sortir en defensa de la seva rectora, Claudine Gay, després de les fortes pressions que ha rebut, acusada d'inacció davant un suposat antisemitisme a la universitat. Perquè criticar els bombardejos indiscriminats d'Israel a Gaza, assistir a manifestacions demanant l'alto el foc o organitzar conferències amb oradors propalestins és qualificat d'antisemitisme per una part important de la societat nord-americana. És un dels fruits de l'actuació dels grups de pressió sionistes, que han llançat el crit d'alarma per "l’assetjament" que denuncien molts jueus als campus dels EUA. La tensió fa anys que hi és a les universitats dels Estats Units i es dirigeix cap als àrabs o totes les veus crítiques amb l'estat israelià. La guerra de Gaza ha portat la mala maror al límit.

Una coalició de més de 30 grups d'estudiants de Harvard va publicar una carta oberta la nit de l'atac de Hamàs, dient que Israel era "totalment responsable" de la violència que va acabar matant més de 1.400 persones, la majoria civils. La carta, publicada a les xarxes socials abans que es conegués l'abast dels assassinats, no incloïa els noms dels estudiants individuals. Però en pocs dies els estudiants afiliats a aquests grups estaven sent exposats i la seva informació personal es publicava en línia. Fins i tot els seus germans van rebre amenaces, mentre que executius de Wall Street exigien la llista de noms dels estudiants en qüestió per prohibir la seva contractació. I un camió amb una gran pancarta digital –pagada per un grup conservador– donava voltes a la plaça de Harvard, mostrant fotos i noms d'estudiants sota el títol: "Els principals antisemites de Harvard".

Les universitats dels Estats Units ja no podran tenir en compte la descompensació racial a l'hora d'admetre alumnes. Ho ha dictaminat aquest dijous el Tribunal Suprem del país, amb una majoria conservadora de 6 vots contra 3 jutges progressistes, i ha posat punt final a la discriminació positiva dels estudiants negres i llatins, vigent des de feia dues dècades.

"Estem consternats que una cosa tan inquietant com aquesta hagi pogut passar al nostre campus". La Facultat de Medecina de Harvard s'expressava dimecres en aquests termes en un comunicat oficial sobre el sonat cas que ha afectat la prestigiosa universitat dels Estats Units. Els fiscals federals de Pennsilvània han acusat formalment el responsable del dipòsit de cadàvers de la Harvard Medical School (Boston) fins al 6 de maig, Cedric Lodge, i quatre persones més d'haver robat i venut al mercat negre restes de cossos donats al centre per a la investigació mèdica. Una pràctica que haurien dut a terme, com a mínim, entre els anys 2018 i 2022.