Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

El projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que impulsa la companyia Forestalia transmetria electricitat fotovoltaica, i per tant, neta, des de Terol cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. No és un projecte menor: la línia tindria 182 km a Catalunya i passaria per 40 municipis. És un projecte controvertit, començant per l’embolic sobre qui té l'última paraula sobre el tema. Per diferents conceptes cal l’autorització de la Generalitat i del govern central. El govern central ja hi ha informat favorablement i això ha causat enuig a la Generalitat, que considera, segurament amb raó, que tractant-se d’una infraestructura que afecta més d’una autonomia, l'última paraula correspon jurídicament a un govern central que s’hauria d’haver esperat que s'hi pronunciés la Generalitat. No fent-ho i anant primer li ha passat la responsabilitat final. He de dir que a mi això no em sap greu. Treure’s la responsabilitat de sobre és signe de debilitat. Penso que és bo tenir l'última paraula i que és essencial per a Catalunya comptar amb una Generalitat que entoma els temes difícils i sap prendre decisions. Per més que la gran virtut de ser propers al territori tingui la contrapartida de sentir de prop el desencant dels decebuts.

La plataforma 'Aturem la MAT' ha aconseguit paralitzar les obres de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Bescanó i Santa Llogaia. Un membre del grup s'ha encadenat dins d'un cotxe enterrat per evitar que s'iniciés la construcció de la torre 66 a Fellines (Viladasens, Gironès).