L'exercici és una de les millors coses que podem fer per la nostra salut física i mental. Però molt sovint l'única mesura a la qual la gent s'agafa per avaluar el seu progrés és el pes, que no només no és la mètrica més precisa per saber si tens una bona condició física, sinó que a més pot ser un procés carregat d'emocions i que pot portar a problemes de salut mental. Mirar només el pes és un error, perquè el múscul és més dens que el greix, per la qual cosa si fas molt entrenament de força els números de la bàscula poden augmentar a mesura que fas exercici. A més, els estudis científics suggereixen que la grandària corporal no necessàriament correspon al nostre estat de salut: “La condició física és més important que el greix per a la salut cardiovascular i metabòlica i per al risc general de morbiditat i mortalitat”, afirma Lee Stoner, professor adjunt de fisiologia de l'exercici de la Universitat de Carolina del Nord.

Seguir una dieta mediterrània pot ajudar les persones d’edat avançada amb sobrepès o obesitat a aconseguir pèrdues de pes d'un 8% o més, així com millores en el rendiment cognitiu almenys durant tres anys després del canvi d'alimentació. Amb els nous hàbits alimentaris, milloren la cognició global i la memòria en persones que tenen unes característiques que les aboquen justament al contrari, a la pèrdua d'aquestes capacitats.

“Menjo poc i faig esport. ¿Què faig malament? ¿Per què m’engreixo si no menjo tant? Deu ser que el meu metabolisme s’ha alentit, oi?”, pregunta un home de 43 anys al seu endocrinòleg. Té una mica de sobrepès però després de molt de temps ha decidit visitar-se perquè el que més li preocupa és la panxeta, cada vegada més rodona malgrat que, diu, fa exercici i menja bé. De fet, està convençut que hi ha un motiu biològic que el transcendeix i que li impedeix perdre pes. L'exemple és real i el dubte, legítim: durant molts anys s’ha assumit que el metabolisme –o l’energia que consumeix el cos diàriament– s’alenteix amb el pas del temps i que mantenir-se en un pes saludable és gairebé un impossible. Ara, però, un estudi ambiciós amb més de 6.000 participants d’una trentena de països desfà mites.