Quan li van administrar la segona dosi de la vacuna contra el covid-19, la primavera del 2021, Lauren Strohacker se’n va alegrar. Significava que podria tornar a veure els amics, anar a concerts i viure amb molta menys por que una infecció la deixés amb la salut o l’economia malmeses.

Peter Singer (PS), nascut a Melbourne el 1946, és el filòsof que amb el llibre Animal liberation, publicat el 1975 per Harper Collins, va posar sobre la taula els problemes ètics que suposa la utilització d’animals tant per motius alimentaris com científics o lúdics. És professor de bioètica a la Universitat de Princeton i, juntament amb la filòsofa italiana Paola Cavallieri, el 1993 va fundar el Projecte Gran Simi, que promou que ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans tinguin drets equiparables als humans. És autor d’una dotzena de llibres més, entre els quals destaquen Why vegan? (Penguin, 2020), elogiat pel premi Nobel de literatura J. M. Coetzee, i Los derechos de los simios (Trotta, 2022), escrit a quatre mans amb Paula Casal (PC), investigadora Icrea al departament de dret de la Universitat Pompeu Fabra, que tots dos han presentat recentment a Barcelona.

Els mamífers només poden reproduir-se a partir de la fecundació dels òvuls amb espermatozous, però un grup de científics xinesos ha desafiat la teoria de la reproducció sexual. Investigadors de l'Hospital Renji de Xangai han aconseguit que una femella de ratolí tingui fills tota sola a partir d'un únic òvul modificat genèticament i sense necessitat de fecundar-lo amb ADN masculí. Es tracta del primer mamífer que ha aconseguit tenir cries sense necessitat de sexe o esperma a partir d'induir-li la partenogènesi, el nom amb què es coneix la capacitat d'alguns animals de tenir descendència a partir de les seves pròpies cèl·lules reproductives. De manera natural, aquest fenomen és únicament possible en insectes i rèptils, així com excepcionalment alguns ocells, però fa anys que diversos laboratoris del món, sobretot a Àsia, busquen noves tècniques per recrear-lo en l'àmbit de la investigació. Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista de l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units.

El possible sacrifici de 38 cadells de raça beagle després d'un experiment amb animals ha posat en alerta diverses entitats ecologistes. Les organitzacions en defensa dels animals han denunciat que els laboratoris Vivotecnia, una empresa que ja ha estat en el punt de mira altres vegades, volen subministrar als gossos un fàrmac per calcular la dosi exacta per posar fi a la vida de la meitat d'ells i, un cop finalitzades les proves, sacrificar tots els animals per dur a terme necròpsies.

Espanya fa servir al voltant de mig milió d'animals de laboratori a l'any per investigar malalties com el càncer, una xifra que en dues dècades s'ha reduït un 50%. La xifra s'extreu del darrer informe estadístic europeu que s'ha publicat sobre aquesta pràctica, que exposa que en el conjunt de la Unió es van utilitzar per a finalitats científiques 11,5 milions d'animals el 2011, mig milió menys que el 2008.