L'edifici del carrer Peu de la Creu número 4, al barri del Raval de Barcelona, té la memòria i la cultura enganxades a les parets. Durant anys va acollir les oficines d'Edicions 62, fins que en va marxar i el 2015 s'hi va traslladar la seu del Memorial Democràtic. La institució va deixar l'edifici el 2023 perquè se'ls acabava el lloguer i necessitaven un espai més adequat per fer-hi exposicions. Després d'una remodelació completa, ara s'hi han instal·lat les branques de creació de continguts editorials i audiovisuals d'Abacus, que la cooperativa agrupa sota el nom d'Abacus Futur. "Fem un pas més en la història d'Abacus sent fidels al llegat dels nostres fundadors però alhora renovant-nos per donar resposta als reptes que ens posen l'educació i la cultura", ha dit la presidenta d'Abacus, Maravillas Rojo, durant la inauguració de l'espai. L'edifici, on treballaran un centenar de persones, ha estat batejat com a Casa Abacus i vol ser "una casa plena de cultura al cor del Raval".

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) va presentar dijous a Vic el seu nou programa BQ Llengua de foment de l'ús del català en el bàsquet. L'objectiu d’aquesta ambiciosa iniciativa és el de continuar enfortint el vincle entre la llengua catalana i l'esport. La iniciativa pretén dotar d'eines efectives que permetin millorar la situació del català en el món del bàsquet. La intenció és sensibilitzar esportistes, personal tècnic, clubs, col·lectiu arbitral, equips directius i altres agents del bàsquet català sobre la importància de fer servir la llengua catalana en el dia a dia. Pilarín Bayés, dibuixant i ninotaire, i Ernest Macià, periodista de Catalunya Ràdio, són dues de les cares visibles del projecte.

Els Pets i La Ludwig Band actuaran a la sala Scala de Londres el divendres, 29 de novembre. El concert l'organitza la promotora catalanoanglesa Bona Gents, que ja va muntar el de The Tyets i Julieta a la mateixa sala de King Cross el desembre del 2023. És a dir, després d'acostar les noves músiques urbanes catalanes a Anglaterra, ara es tracta d'oferir en un mateix espai i dia dues propostes de generacions diferents, però totes dues compromeses amb la cançó. "Un maridatge únic per connectar generacions a través del pop-rock català", diuen Bona Gents.

Que la Pilarín Bayés és la bomba ho sap tothom i, per tant, no ha de sorprendre que el premi de contes escrits per infants que du el seu nom també ho sigui. La festa de lliurament dels premis organitzats per l’Obra Social Sant Joan de Déu, que aquest any arribaven a la seva edició número vint, es va celebrar al maig. Vint anys de contes escrits per nenes i nens a través de les seves escoles, sempre al voltant d’un tema social. Vint anys de donar-los veu i de fer arribar a tothom la tasca literària i la visió del món dels nostres infants sobre un afer prou important com el d’aquest any: les migracions, amb el lema d’"Un planeta en constant moviment".

Som a l’obrador de pa i pastisseria PaVic, als afores de Vic, on el xocolater Lluc Crusellas està acabant els gairebé 150 elefants de xocolata que ha creat per a aquesta Setmana Santa. Els ha fet per petició popular, literalment, perquè després d’haver-ne creat un de dos metres i vint centímetres a París, que el va convertir en el millor xocolater del món, la gent l'hi demanava. Mentre s'explicava ha arribat la dibuixant Pilarín Bayés. L'hi ha acompanyat una amiga amb cotxe, i en baixa amb el somriure dibuixat en aquella cara de bonhomia, amable i bonica, culminada amb cabells de neu. Saluda Crusellas i el felicita efusivament: “Has situat Vic al costat de poblacions xocolateres de primer nivell. Ara tot el món sap que ha de comprar xocolata a Bèlgica, a Suïssa i, a Catalunya, a Vic”. Riuen i s’encaminen cap a l’obrador, on s’asseuen en uns tamborets alts, davant del taulell on el xocolater té arrenglerats els elefants de xocolata. 

Aquesta castanyada, a les reunions familiars o d’amics on el Procés ha deixat un buit immens en les converses, es va acabar parlant o bé de l’horror de menjar les castanyes mentre et ventes perquè fa una calor de boig, o bé de la discussió entre els tradicionalistes que odien Halloween i els que es deixen endur per l’entusiasme de les criatures fent el trick or treat a les cases del barri.

Pilarín Bayés va fer 80 anys a l'abril i ara celebra aquest aniversari rodó amb una altra fita, el seu llibre número mil, titulat 1.000 motius per viure (La Galera). Això vol dir que des que Pilarín Bayés va publicar el primer llibre, el 1964, El meu pardal, amb text de Maria Àngels Ollé i també editat a La Galera, ha treballat incansablement i ha fet una mitjana de 17 llibres cada any, entre els quals hi ha el gran èxit d'El zoo d'en Pitus, amb text de Sebastià Sorribas, del qual se n'han fet unes 60 edicions. Els seus llibres s'han traduït a llengües poc habituals com el turc, l'àrab i el coreà, sobretot els contes tradicionals, pel seu valor universal.

Té tot el sentit que, encara amb la ressaca d'un Sant Jordi tan especial, la carta d'aquesta setmana sigui per a tu, Pilarín, perquè dimecres vas fer 80 anys i, sobretot, perquè a finals d'agost publicaràs el teu llibre número 1.000, una xifra que explica a què has dedicat la vida i quina és la dimensió de la teva obra.

La dibuixant Pilarín Bayés i el Col·lectiu Wilson són els guanyadors del XXV Premi Comte Jaume d'Urgell, que entrega l'Ajuntament de Balaguer (la Noguera) a persones i entitats destacades en la promoció i defensa de la llengua i cultura catalanes.