El cap de John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) sempre està maquinant noves històries. "Hi ha els assassins en sèrie, jo soc un escriptor en sèrie; ells no poden deixar de matar, jo no puc parar d'escriure", explica a la Llibreria Finestres de Barcelona. Quan es va trobar que un dijous al migdia havia acabat una novel·la negra i unes ressenyes, i tenia la taula buida, va entrar en pànic. Fins i tot va enviar una fotografia al seu editor i li va preguntar: "I ara, què faig?" Va decidir que escriuria la seva autobiografia: "Estarà plena d'errors, no us en creieu res", diu amb la seva ironia habitual durant la presentació del darrer llibre, Les germanes Jacobs, publicat en català per Bromera, amb traducció d'Eduard Castanyo, i en castellà per Alfaguara. L'escriptor, que és tot un caràcter, firma Les germanes Jacobs amb el seu pseudònim habitual quan escriu novel·la negra: Benjamin Black. Té una altra idea per a un llibre força apocalíptic: la humanitat s'extingeix i només queden un home i una dona. Com que tots dos volen estar sols, decideixen anar a buscar l'altre per matar-lo.

"Odio la idea del gènere negre. És veritat que hi ha d'haver un crim, però a banda d'això no hi ha res més que singularitzi les anomenades novel·les negres. Una novel·la és simplement bona o dolenta". No és cap secret que John Banville és tot un caràcter: ho ha demostrat en desenes d'entrevistes i rodes de premsa, i també aquesta setmana, des del seu despatx de Dublín, amb una copa plena de "suc de poma" que semblava –o era– vi blanc. Encara que repetís unes quantes vegades l'estirabot sobre el gènere negre, hi presentava la vuitena novel·la sobre el patòleg forense Quirke, ambientada ara a Sant Sebastià. Publicada en català per Bromera i en castellà per Alfaguara, Quirke a Sant Sebastià torna a presentar una història d'intriga a partir de la trobada, en un hospital basc, d'una noia que el forense creia morta i que ja havia protagonitzat una novel·la anterior de la sèrie.

Autor d'una llarga llista de novel·les i assaigs –entre els quals destaquen Els treballs perduts i Purgatori– i de traduccions de gran importància com Divina comèdia i Els evangelis, Joan Francesc Mira ha assumit el repte de fer una nova versió d'Odissea, d'Homer, que serà publicada aquest divendres. L'ARA Llegim de demà s'apropa al text d'Homer a partir de diversos dels temes i influències d'un dels llibres fundacionals de la tradició literària occidental.