¿Tan greu és que l’Ajuntament cedeixi el Parc Güell a una marca de moda per fer un esdeveniment amb estrelles internacionals? No, no és tan greu. En un moment en què Barcelona estigués menys malhumorada ho trobaríem un signe d’èxit i un motiu per anar-hi a fer el tafaner. La qüestió no és la gravetat de l’esdeveniment en si, sinó de l’esdeveniment com a símptoma, i el seu aterratge sobre l’estat d’ànim dels barcelonins. Perquè aquesta ciutat tan de moda és plena de ciutadans malhumorats per qüestions diverses (l’habitatge, el transport, el turisme, la despersonalització), i això potser explica la mala rebuda d’aquesta exhibició de luxe i de glamur que configura, a ulls de la majoria, una bombolla de falsa prosperitat, una postal fictícia d’una ciutat que sap ser cool amb els turistes però no se’n surt a l’hora de cuidar el benestar dels seus ciutadans.

La Barcelona de fa un segle era una ciutat moderna i cosmopolita que des del principi del segle estava immersa en un procés de modernització i expansió en què l'obra de Gaudí, en aquell moment centrat exclusivament en la Sagrada Família, tenia un paper capital. Fem un viatge al passat a través de les imatges d'alguns dels indrets i monuments més importants de la ciutat per veure com s'han transformat en cent anys.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha firmat un acord de col·laboració amb el Patronat de la Sagrada Família per a l'exposició permanent d'obres d'Antoni Gaudí. Dins aquesta mateixa operació, s'ha decidit també que algunes obres de la Casa Museu Gaudí seran restaurades per equips del Museu Nacional "per a ser exposades en el futur jardí de la Casa Museu Gaudí, situada al Park Güell".