La vida íntima i personal de Josep Pla, gran prosista de la literatura catalana, és plena de grisos, ombres, misteris i preguntes que encara avui desperten sospites i polèmiques encontrades. Sempre a la frontera ambigua de la doble moral, l'autor d'El quadern gris, durant els moments més convulsos del segle XX, va passar de militant catalanista a simpatitzant del franquisme, per acabar fent d'espia fins a retirar-se de la política en un recés intel·lectual. Sobre tots aquests episodis, molts dels quals amb detalls fins avui ignorats o poc tractats, pretén aportar llum El cor furtiu (Destino), la monumental i esperadíssima biografia de Josep Pla, que, en més de 1.500 pàgines, reconstrueix la vida i explica el caràcter de l'escriptor a partir de milers de documents, la majoria inèdits. El llibre, escrit per Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona (UdG) i director de la Càtedra Josep Pla, promet convertir-se en una de les novetats editorials més importants de l'any. 

Cada mare té les seves virtuts i els seus defectes, i la relació dels fills amb ella es va transformant –a vegades de manera conflictiva– al llarg de la vida. Coincideixen a les llibreries tres novel·les que indaguen en la complexitat de les relacions entre mares i fills. Cinta Farnós debuta amb Geosmina (La Magrana), en què la protagonista emprèn un viatge per descobrir alguna cosa del passat de la mare, que acaba de morir. Nancy Huston teixeix, a Arbre de l'oblit (L'Altra / Galàxia Gutenberg), una versàtil galeria de maternitats a partir d'una jove que viatja a l'Àfrica en un moment de turbulències identitàries. I David Viñas Piquer observa com canvia la seva mare des que li diagnostiquen Alzheimer a Quédate más tiempo (Destino).

L'editorial Destino publicarà al novembre 'La vida lenta', un llibre format per tres dietaris inèdits de l'escriptor Josep Pla. L'obra reunirà els textos personals que l'autor va escriure el 1956, el 1957 i el 1964, en què narra la seva quotidianitat durant aquests anys. Aquests escrits configuren un autoretrat personal, punyent i revelador de l'escriptor empordanès.

Miquel Molina publica la seva primera novel·la, 'Una flor del mal' (Destino). El periodista i director adjunt de 'La Vanguardia' debuta en el món literari amb una investigació amb elements reals i de ficció per resoldre una incògnita: va existir una Emma Bovary de Barcelona? El llibre és fruit d'una obsessió de l'autor que va començar com una investigació periodística al voltant d'una frase enigmàtica de 'Madame Bovary' en què Flaubert descriu la seva protagonista com "la dona pàl·lida de Barcelona". Les indagacions van portar l'autor fins a un quadre de Gustave Courbet que semblaria resoldre l'equació. Literatura, art i història són els ingredients de la primera incursió literària de Miquel Molina.

Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist, i l'univers que Stieg Larsson va crear al voltant de 'Millennium', han captivat més de 75 milions de lectors a tot el món. En espanyol se n'han venut prop de 4 milions d'exemplars a Destino, i 350.000 en català a Columna.

El periodista cultural i escriptor Sergio Vila-Sanjuán, que aquests dies presenta la novel·la amb què va guanyar el premi Nadal, 'Estaba en el aire', considera que el periodisme cultural està tancant un cercle d'or. "Va néixer amb la democràcia, va tenir una gran expansió, però avui està condemnat a reinventar-se".

El filòleg i professor Narcís Garolera ha presentat l'edició revisada d''El quadern gris' de Josep Pla, feta a partir de la confrontació de la segona edició del llibre, la del 1969, amb el manuscrit original. Garolera hi ha introduït unes 5.000 correccions entre errates i males lectures, restitucions del manuscrit, ultracorreccions i canvis d'ordre, supressions, addicions i salts de línia. "És una restauració del llibre, acostant-lo a la voluntat estilística i lingüística de l'autor", ha dit Garolera. Tot i que la considera una edició crítica perquè el text s'ha revisat críticament, "no ho és formalment" perquè li manca un apartat crític que "per criteri editorial" no s'ha introduït. Josep Pla va escriure el dietari 'El quadern gris' entre el març del 1918 i el novembre del 1919. La primera edició, però, no va veure la llum fins al 1966, i la segona, el 1969. Ara, el doctor en Filologia i professor de la UPF Narcís Garolera ha presentat una edició revisada del llibre amb 5.000 correccions.

La reina de la casa

"No he fet estrictament una autobiografia, perquè encara em considero força jove –deia Rafel Nadal el dia després de guanyar el premi Josep Pla–. Però sí que m'utilitzo a mi mateix com a excusa: la meva vida i la de la meva família són el punt de partida del llibre. Vaig créixer acompanyat d'onze germans, per tant, aquí ens trobem amb una primera singularitat. La segona seria el moment històric en què vaig créixer, les dècades dels 50 i dels 60 del segle passat. Em serveixo dels meus familiars i dels meus paisatges: al capdavall, explico una història que podria ser també la de molta gent del país".

Gràcies a 'Les veus del Pamano' (Proa), Jaume Cabré s'ha convertit en un fenomen editorial a Catalunya i Alemanya i ha esdevingut autor de culte en tots els països europeus on la novel·la ha estat publicada. Cabré fa un retrat lúcid i complex de la societat espanyola des de la Guerra Civil fins als nostres dies: llums i ombres de vencedors i vençuts són exposades durant 700 pàgines.

Fa dos anys, Rafel Nadal va deixar de dirigir 'El Periódico' i es va abocar a l'escriptura amb compulsió. Mentre es dedicava a la dissecció narrativa de diversos economistes i polítics -l'aproximació al poder que acabaria constituint el seu primer llibre, 'Els mandarins' (L'Arquer, 2011)-, Nadal va començar a posar ordre als records familiars i personals, material sensible que ha acabat integrant 'Quan érem feliços' (Destino, 2012), 44è premi Josep Pla de narrativa. "Em trobo just al mig d'un total de dotze germans: la perspectiva que tinc és molt diferent de la del Quim, el primer, i l'Helena, que és la més petita de tots -diu Nadal-. La diferència d'edat entre l'un i l'altre és tan gran que diria que mai no han conviscut sota el mateix sostre".

Seamos insolentesNiños feroceNiños feroces

El relat en primera persona de la revolució tunisiana va tenir com a aliat indiscutible les xarxes socials. La jove Lina Ben Mhenni (Tunis, 1983) hi va tenir un paper destacat a partir del seu blog, A tunisian girl, del qual ara apareix una selecció de les entrades, llegides per milers de conciutadans –i també des del món occidental–. La vigència dels seus missatges, la confrontació infatigable amb la censura i l'esperança del canvi que transpiren cadascuna de les seves entrades poden ser llegides ara gràcies a l'edició de Destino, en un microllibre de la col·lecció Imago Mundi que s'afegeix a èxits recents com Indigneu-vos! i Comprometeu-vos!, d'Stéphane Hessel.

Josep Maria Castellet, últim Premio Nacional de las Letras, pensa que trenta anys després de la seva mort una nova lectura del prosista català trenca alguns tòpics com el del Pla solitari o el misogin. Destino acaba de recuperar Josep Pla o la raó narrativa, assaig amb què l'editor i escriptor va guanyar el premi Josep Pla l'any 1978. Al treball de fa trenta tres anys, Castellet hi ha afegit un pròleg i un epíleg, aquest últim fonamentat en la relectura de les notes per a diari redactades entre 1965 i 1968 i que es poden trobar a l'últim volum de l'obra completa. "Són notes escrites a raig, que són un conjunt insòlit en l'obra de Pla", ha dit Castellet, que troba que tres dels tòpics més estesos sobre Pla queden desmentits, en aquest aplec de notes: el mite del solitari de Llofriu, la misogínia i la seva gasiveria. "De sol n'estava poc, Josep Pla, una altra cosa és que volgués sentir-se solitari", ha dit Castellet. Respecte el segon punt, l'editor ha comentat que si bé "considerava que les dones havien de quedar-se a casa, tenir i cuidar dels seus fills, en els dietaris apareixen unes cartes misterioses que li envia una tal 'A', que arriba a identificar com a Aurora, una dona a la qual va conèixer abans de la Guerra Civil espanyola i que li suscita fantasies eròtiques". Sobre l'últim punt, Castellet ha recordat que durant 40 dies, Pla va enviar a Aurora "mil pessetes durant quaranta dies". "Aquestes mil pessetes equivaldrien a uns 120 €, cosa que no és una fortuna, però no està malament".

Hessel és un home de 90 anys, exmembre de la Resistència francesa i redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. En el llibre demana als joves que es revoltin contra el sistema i diu "Prou!". Demana a la societat que comenci a moure's en una rebelió pacífica contra el sistema financer.

Nascut a es Castell (Menorca) l'any 1938, Gabriel Cardona Escanero va seguir la nissaga militar de la seva família al mateix temps que es llicenciava en història per la Universitat de Barcelona. Cardona va ser un dels capitans que van fundar Unió Militar Democràtica a la dècada dels 70, organització militar clandestina espanyola que tenia per objectiu la democratització de les Forces Armades Espanyoles. Després del cop d'estat del 23-F de 1981, Cardona va abadonar l'exèrcit i es va dedicar a la docència: paral·lelament a les classes d'història que feia a la Universitat de Barcelona, l'historiador va construir una obra assagística que gira al voltant de dos punts fonamentals, l'exèrcit i el franquisme. Formen part d'aquest primer grup llibres com El poder militar en España hasta la guerra civil (1982), El problema militar en España (1990) i Crònica dels militars catalans (2006); Cardona va disseccionar el franquisme i la Guerra Civil a Historia militar de una guerra civil (2006), El poder militar en el franquismo (2008) i fins i tot en una novel·la, Franco no estudió en West Point (2004).