Ernest Maragall es dona de baixa d'ERC pel cas dels cartells d'Ernest Maragall. "No puc romandre callat davant de tot això i encara menys que algú confongui silenci amb conformitat o complicitat", ha afirmat en roda de premsa aquesta tarda. L'exregidor a l'Ajuntament de Barcelona ha assegurat que encara "segueixen oberts aspectes significatius pendents d'aclariment definitiu" sobre el cas i que, per tant, ha decidit marxar del partit. Fa pocs mesos que va deixar l'acta de regidor i Maragall no tenia cap responsabilitat al partit. "Qui ho va saber des del primer moment? Fos qui fos, per haver-ho pensat o validat o escapat del seu control, no va donar la cara ni assumir les responsabilitats quan tocava fer-ho", ha afegit l'exregidor a l'Ajuntament de Barcelona, que ha comparegut en roda de premsa sol, només amb l'entorn de la seva confiança i sense cap membre de la direcció d'ERC a la sala; només al principi hi havia el president del consell nacional i del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové. En canvi, el dia que va dimitir Sergi Sabrià arran d'aquest cas, Maragall era a la sala de premsa al costat de dirigents del partit.

Oriol Junqueras ha optat per no parlar del cas dels cartells contra els Maragall –destapat per l'ARA– ni respondre els atacs frontals que va rebre del també republicà Sergi Sabrià en l'anunci de la seva dimissió, encomanant-se encara a la prudència i per acabar de pair les informacions. I això que tenia una ocasió d'or per fer-ho: un acte aquest dissabte al migdia amb militants i simpatitzants a Montcada i Reixac, amb una passejada i una conversa en una cafeteria inclosa, promogut per l'exdiputat Joan Josep Nuet –en el si de l'aposta de visitar tots els racons del país i de la militància del seu partit–. Malgrat la presència de nombrosos periodistes, Junqueras ha declinat parlar de l'assumpte ara per ara.

Sergi Sabrià ha decidit plegar arran dels cartells contra els Maragall i l’estructura B d’Esquerra dedicada a fer contracampanyes. “No marxo perquè sigui culpable de res. És la millor aportació que puc fer a un projecte col·lectiu que s’està esberlant”, ha exposat aquest dijous en una compareixença a la seu del partit, visiblement emocionat i acompanyat per dirigents de màxim nivell que l’han acomiadat amb un llarg aplaudiment, com la vicepresidenta, Laura Vilagrà; la consellera Natàlia Mas, el mateix Ernest Maragall o la secretària general adjunta, Marta Vilalta.

La independència de Catalunya no serà possible sense la immigració. Hi ha un creuament sociopolític que em permeto simbolitzar en un creuament semàntic: immigradència i indepegració.

Vergonya aliena. Quin nyap! Colau vota Collboni, es queda a l’oposició i dona la clau de la investidura al PP... en defensa d’un pacte d’esquerres! Jugada mestra. Esperpèntic. No hi ha qui ho entengui. "Que us bombin!", ha acabat desfogant-se un Trias enfadat amb raó. "Un espectacle indigne", ha dit Maragall. El seny dialogant dels dos vells líders del catalanisme conservador i del catalanisme republicà una vegada més ha quedat aparcat per la confluència de la fam de poder socialista, l’obsessió antiindependentista del PP i l’esquerranisme dogmàtic dels comuns. Un trio a la contra que ha servit per evitar el govern Junts-ERC però que no suma per governar. Barcelona, a la deriva. Una vegada més, els perdedors no han sabut perdre.

Diumenge 16 d'octubre del 2005. En un sopar a l'ambaixada de Portugal, coincideixen el llavors ministre de Defensa, José Bono, el president d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el seu antecessor, Jordi Pujol, a més del popular Alberto Ruiz-Gallardón i el rei Joan Carles, entre d'altres. Bono, segons explica al diari 'El País', va esbroncar Maragall i Pujol en una tensa conversa. La raó: el 30 de setembre d'aquell any, tot just un parell de setmanes abans, el Parlament havia aprovat una proposta d'Estatut que definia Catalunya com a nació.