Un veler de menys de tres metres, sense cap persona a bord i amb només un sac de sal d’un quilo com a càrrega. Aquest és el desafiament que sortirà del Club Nàutic Sant Antoni i que podria marcar un abans i un després en la navegació marítima. El projecte, batejat com Raig FNB, és obra d’una vintena d’estudiants de la Facultat de Nàutica de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Des que Carles Capdevila va escriure l’article El llaüt que explica la nostra història han passat poc més de deu anys, i el Sant Isidre, aquell llaüt que aleshores podia parlar com un avi de noranta anys, ara n’ha fet cent. Per celebrar-ho, set persones, sota el comandament de Lluís Romero i Fiol, van salpar de Portlligat, Cadaqués, rumb a Portocolom, Mallorca, el dilluns 12 de maig. Tramuntana favorable, cel clar, mar plana.

Fins fa poc es pensava que les illes remotes del Mediterrani no havien estat habitades fins a l'arribada dels primers agricultors i ramaders. Una investigació publicada a la revista Nature sobre el jaciment de Latnija, al nord de l'illa de Malta, ha capgirat aquesta convicció i ha demostrat que les societats caçadores i recol·lectores ja hi navegaven fa més de 8.500 anys. L'estudi, liderat per Eleanor Scerri, investigadora del Max Planck Institute of Geoanthropology (Alemanya) i per la Universitat de Malta, i amb la participació d'Ethel Allué i Aitor Burguet-Coca, de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV), documenta per primera vegada una travessia de més de 100 quilòmetres en mar obert. Aquesta travessia es va fer, segons els autors de l'estudi, amb "canoes excavades i sense veles". Els navegants s’orientaven amb les estrelles, els corrents marins i els punts de referència costaners.

La fragata Navarra ha localitzat dos vaixells russos, l'Almirall Gorshkov de l'armada i el de reposició Yelnya, que navegaven al sud de les Balears en el seu trànsit des del Mediterrani Oriental cap a l'oceà Atlàntic.

El Museu Municipal de Nàutica del Masnou va néixer als anys 60 del segle XX com a Museo Arqueológico del Masnou. Des d’aleshores, l’element marítim hi ha anat guanyant pes, gràcies sobretot a les aportacions de familiars de mariners. Hi ha boniques pintures i maquetes de vaixells. La majoria de capitans tenien una maqueta i un quadre del seu vaixell, i els seus descendents els han donat. Hi trobareu un munt de peces singulars. Per exemple, diversos sextants i octants, temps enrere instruments imprescindibles per a la navegació. També hi ha una farmaciola portàtil en forma d’estoig amb medicaments homeopàtics, que solia dur-se als vaixells (l’equipament mèdic a les embarcacions era ben senzill: a més de productes homeopàtics, constava d’ampolles d’aigua de Rubinat, sal de Madrid, aigua de Carabanya, iode, gases hidròfiles i cotó hidròfil, és a dir, per als primers auxilis i prou; eren el capità o el pilot els que atenien els malalts: a bord normalment no hi havia cap metge). Destaca també un curiós exvot d’un armador que agraeix a la Verge haver-li permès dedicar-se al contraban. És una pintura a l’oli amb un veler en primer terme i la vila emmurallada de Tossa de Mar al fons. "Exvoto de un piadoso armador a la Virgen por haberle concedido durante 6 años dedicarse al contrabando sin ningún impedimento", diu el text.

L'australià Timothy Lyndsay Shaddock, de 54 anys, i la seva gossa Bella van trepitjar aquest dimarts les costes mexicanes després d'una autèntica odissea en alta mar. Havien sortit en catamarà de La Paz (Mèxic) amb la intenció d'arribar a la Polinèsia francesa —un viatge de més de 6.000 quilòmetres i d'unes 8 hores en avió—, però una tempesta va avariar el vaixell i els va fer naufragar. El resultat: van passar tres mesos a la deriva i gairebé no ho poden explicar. "Vaig pensar que no aconseguiria sobreviure, de manera que moltes gràcies", va reaccionar després que fos rescatat per una embarcació tonyinaire a l'oceà Pacífic.

El Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) ha aprovat l'adquisició de l'Illa Plana del port de Maó al Ministeri de Defensa per un import total de 318.631 euros. Amb aquesta passa, l'ens públic confirma l'acord d'incorporació de l'illot a la zona de servei del port, a través de la seva inclusió a la Delimitació dels Espais i Usos Portuaris que està pendent de la seva aprovació definitiva.

La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de Palma ha confirmat parcialment la sentència del Jutjat de Primera Instància 11 de Palma en la qual es condemnava el capità d'un iot –més dues entitats asseguradores– que s'estampà contra un vaixell de Trasmediterránea davant el port d'Andratx, l'estiu de l'any 2000, a pagar 1.799.138 euros a l'asseguradora Mapfre i 105.177 euros a la companyia Trasmediterránea. L'Audiència únicament afegeix a aquestes quantitats els interessos moratoris de 105.177 euros.