Quin és el teu primer record vinculat amb el vi?

Va ser un acte brutal d'un altre temps, gairebé d'un altre món, quan la Guerra Freda era calenta i Alemanya estava dividida: un oficial de la temuda policia secreta d'Alemanya de l'Est va disparar i matar un home que intentava creuar cap a Occident. Mig segle més tard, un tribunal alemany ha declarat l'exoficial de 80 anys, Manfred Naumann, culpable d'assassinat i l'ha condemnat a deu anys de presó, una de les penes més dures imposades al regnat del terror de la policia secreta, coneguda com la Stasi.

Ens hem mirat Berlín, la preqüela de la sèrie La casa de papel, on el personatge que adoptava, a la sèrie original, aquest nom en clau, Berlín, és protagonista. (I no s’entén gaire que a la preqüela ja l’anomenin així, si no és que ens hem perdut coses.) La trama conrea aquest gènere de lladres “de guant blanc”, on hi ha diferents personatges amb diferents i específiques habilitats. El hacker, el contorsionista, el cervell, el que sap obrir caixes fortes... La trama passa a França, perquè allà és on han de robar les joies d’un banc.

Berlin és la terra dels rècords, quan es tracta de la marató. Cada any, la Porta de Brandenburg es vesteix de gala per rebre els millors maratonians, aquells que volen aprofitar un recorregut ideal, amb poques pujades, pocs revolts i un clima idoni, per superar-se a si mateixos. La cita del 2023 serà recordada especialment, ja que la jove atleta etíop Tigst Assefa ha aconseguit el rècord del món amb un temps de 2 h 11 min 53 s, en una cursa en què en categoria masculina s'ha imposat el kenià Eliud Kipchoge, que ha guanyat per cinquena vegada a la capital alemanya i ha superat la fita de l'etern Haile Gebrselassie. Berlín mai defrauda, quan arriba la marató.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha posat en valor aquest dimarts el turisme alemany, en la seva visita a l'estand de les Balears a la fira turística ITB de Berlín, una de les més importants del món en el sector. "Apostarem pel turisme alemany, que és un turisme conscient, més fidel en temporada baixa i mitjana, i el que més despesa fa per dia", ha afirmat en declaracions als mitjans de comunicació.

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) ha guanyat aquest diumenge amb molta claredat les eleccions a la ciutat estat de Berlín en una cita històrica amb les urnes. I no només perquè un candidat conservador no era el més votat a la capital alemanya des del 1999 sinó perquè aquestes eleccions han representat tota una novetat al país: s’ha tractat d’una repetició de comicis.

L'AquaDom, l'aquari cilíndric més gran del món, ubicat a l'interior de l'Hotel Radisson Collection de Berlín, ha rebentat aquest divendres al matí per causes encara no confirmades i ha abocat dins de l'edifici i cap al carrer un milió de litres d'aigua i 1.500 peixos tropicals. L'accident ha tingut lloc cap a les 5.45 h del matí, moment en què s'ha sentit un soroll molt fort semblant a una explosió procedent de l'aquari, que s'elevava fins a la sisena planta de l'edifici, i poc després n'ha rebentat l'estructura, cosa que ha fet saltar pels aires portes i finestres de dins de l'hotel. "L'aigua s'ha filtrat gairebé del tot, tant dins de l'edifici com cap al carrer Karl Liebknecht", ha explicat en declaracions a la cadena regional RBB un portaveu dels bombers, que ha afegit que el torrent ha arrossegat un munt d'objectes i mobiliari fins al carrer. L'incident ha causat dos ferits per vidres trencats, que han estat traslladats a l'hospital, i ha obligat a evacuar uns 300 clients de l'hotel. "Si tot hagués passat només una hora després, hauríem d'informar de terribles danys humans", ha declarat l'alcaldessa de Berlín, Franziska Giffey (SPD), que ha parlat de "sort en la desgràcia".

“El 2014 nosaltres vam salvar aquest parc i el 2020 ell ens va salvar a nosaltres”. Aquesta és una de les frases gravades en un banc de fusta d’una de les entrades de l’antic i històric aeroport berlinès de Tempelhof. Els berlinesos van votar fa set anys en un referèndum a favor de reconvertir-lo en zona verda i en contra d’aixecar-hi un complex residencial, tal com volia l’administració de Berlín. Una decisió, esclar, que els veïns van agrair haver pres, sobretot durant les restriccions del covid, quan l’espai de més de 380 hectàrees -unes dotze vegades el Parc de la Ciutadella de Barcelona- va esdevenir, més que mai, la seva vàlvula d’escapament.

Els 34 menjadors i cafeteries que atenen els estudiants de quatre universitats de Berlín oferiran a partir de l’octubre un menú que serà 68% vegà, 28% vegetarià i només un 4% entre peix i carn, una decisió que es pren per mitigar els efectes de la crisi climàtica i amb la qual la majoria dels estudiants s’han mostrat satisfets. Un guisat de verdura i llenties vermelles vegà, amb llet de coco en lloc de la tradicional, un bol de cigrons amb llavors de xia i quinoa... i els dilluns, obligatòriament, sense carn. Els estudiants de Berlín deixen així enrere alguns dels plats més tradicionals d'Alemanya, com la carn arrebossada, les salsitxes i el braó de porc, on la carn ha sigut sempre un element essencial. Els canvis en el menú venen acompanyats d'un lema: "Si vivim en un món que està canviant, per què no ho fem nosaltres?"

Ovació a l’aire lliure, dins de la platea i al seu voltant, i cares de sorpresa per la posada en escena furera, moderna, fosca, tan diferent de les obres orquestrals que es programen al Konzerthaus. El 18 de juny de fa 200 anys, l’obra que marcaria un abans i un després a l’òpera alemanya, El caçador furtiu de Carl Maria von Weber, s’hi estrenava per primer cop i servia per inaugurar aquest auditori berlinès. 200 anys més tard, ahir, la Fura dels Baus va aixecar una nova escenificació d’aquesta òpera per celebrar-ho, un encàrrec específic de l’auditori. A causa del coronavirus, la representació va transcórrer a dins, mentre un públic reduït, de només 500 persones, en seguien la retransmissió en una gran pantalla davant l’edifici, en una de les places històriques de Berlín.

El Tribunal Constitucional alemany ha qualificat aquest dijous d'inconstitucional i invàlida la llei per frenar el preu dels lloguers que va aprovar el govern de coalició socialdemòcrata, ecologista i d'esquerres de Berlín i que es va començar a aplicar a finals de febrer del 2020. La regulació ha sigut controvertida des del principi i ha generat incredulitat entre les files més conservadores i els actors econòmics i de l'àmbit immobiliari. La normativa preveia congelar els lloguers durant cinc anys i poder optar a una reducció del preu si era molt més alt que la mitjana de la zona.

"La situació és greu, ens ho hem de prendre seriosament. Només cal escoltar els crits d’ajuda dels metges de cures intensives. No els podem defraudar". Un cop més amb un punt emocional, la cancellera Angela Merkel ha defensat així aquest dimarts la proposta de modificació de la llei d'infeccions, l'anomenat "fre d'emergència". Un projecte que implica que, a partir de cent nous casos de coronavirus en set dies per cada 100.000 habitants, el govern central podrà imposar mesures més estrictes. A principis de març, el govern federal i els regionals van acordar que cada land ho aplicaria, però a la pràctica no ha estat així.

Les Illes Balears participaran, del 9 al 12 de març, en l'edició virtual de la ITB de Berlín amb l'objectiu d'impulsar la reactivació turística, especialment en el mercat alemany i posicionar l'Arxipèlag amb vista a la pròxima temporada. Segons ha informat la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball en un comunicat, l'edició d'enguany es farà en format en línia a causa de la pandèmia provocada per la covid-19.

Es va començar a construir deu anys després de prendre la decisió de fer-ho. S’inaugurarà deu anys després del previst. Haurà costat 5.900 milions d’euros en lloc dels 2.700 milions pressupostats. Els sectors turístic i de les aerolínies operen ara a un 25% a causa del coronavirus. Malgrat tot, finalment l’aeroport de Berlín-Brandenburg (BER) s’inaugurarà el 31 d’octubre amb el nom de Willy Brandt, l’excanceller i Nobel de la pau.

Aquest estiu milers de persones s'han manifestat a Berlín per reclamar la fi de les restriccions per la pandèmia. El dissabte 29 d'agost, per exemple, van ser al voltant de 38.000. S'hi va poder veure una barreja estrafolària: famílies i persones grans amb extremistes d'extrema dreta, alguns dels quals portaven esvàstiques tatuades. Els manifestants lluïen pancartes que deien “Traieu-vos les màscares dels esclaus”, mentre que d'altres brandaven banderes de la pau. Molts cridaven “Som la gent” i d'altres demanaven al president Trump i al president rus Vladímir Putin que “alliberessin” Alemanya.

Ni un mes després de la multitudinària marxa celebrada a Berlín en contra de les mesures per evitar els contagis de coronavirus, la capital alemanya ha acollit aquest dissabte una nova concentració convocada per diversos col·lectius i grups negacionistes. Segons la policia berlinesa, fins a 18.000 persones s’haurien aplegat a la ciutat per protestar, de nou, contra les restriccions per la pandèmia.

Dietmar-Maria Dimitri Hegemann és un gat vell de l'escena nocturna i techno de Berlín. Es va quedar amb el sobrenom de Dimitri quan era baixista a la banda new wave Leningrad Sandwich a principis dels anys vuitanta, a l'Alemanya dividida. Va ser un dels pioners dels clubs de música techno amb el seu plat volador (UFO) a tocar del Mur de Berlín a finals dels vuitanta. El 1991 va obrir Tresor, fins al 2005 un dels clubs de techno més prestigiosos del món. Tresor va reobrir el 2007 com a Kraftwerk Berlin en una antiga fàbrica tèrmica al centre de Berlín, que acull també el renascut festival Berlin Atonal. Fins que va arribar el coronavirus: fa cinc mesos que està tancat.