La cinefília de Barcelona està d’enhorabona: aquest dijous torna el D’A, el festival de cinema d’autor que aposta més clarament pel risc i la descoberta de noves veus. Del 27 de març al 6 d’abril, el D’A projectarà 121 títols entre llargs i curts a les seves diferents seus: el CCCB, el Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig i la Casa Montjuïc. També hi haurà visitants il·lustres: Bruno Dumont i Joanna Hogg rebran el Premi D'A, i el mestre hongarès Béla Tarr, el premi D'A honorífic.

La substancia es va presentar a Canes amb el reclam de ser la pel·lícula més sagnant que havia concorregut mai en la secció oficial del festival. La realitzadora francesa Coralie Fargeat planteja una sàtira de terror sobre la pressió a la qual es veuen sotmeses les dones en envellir en la indústria de l’espectacle. La protagonista és Elisabeth Sparkle (Demi Moore), una estrella televisiva del fitness a la qual acomiaden quan ja no és capaç de lluir carn atapeïda davant la càmera. Ella recorre a la substància del títol que li permetrà crear una criatura jove, bella i dura (Margaret Qualley) amb la qual s’alternarà per setmanes.

La gent porta com pot la pèrdua dels éssers estimats. No hi ha regles quan es tracta de gestionar el dolor d’una absència, sobretot si et dius David Cronenberg. El director va perdre el 2017 la dona, Carolyn Zeifman, a causa del càncer, i l’experiència plana de manera evident sobre The shrouds, però transmutada per la sensibilitat del canadenc en una història inclassificable i negríssima que reflexiona sobre l’amor i el desig i que protagonitza un home (Vincent Cassel, alter ego físic de Cronenberg) que ha construït una tecnologia per observar en directe a través de càmeres en 3D la descomposició del cadàver de la dona, morta d’un càncer que la va devorar a poc a poc.

Amb ganes d'anar al cinema? Des d'avui dilluns fins dijous se celebra la 19a edició de la Festa del Cinema, amb entrades molt més accessibles. Si us acrediteu aquí, podeu veure pel·lícules per 3,50 euros. Els menors de 14 anys i els majors de 60 anys no han d'acreditar-se. Pràcticament totes les sales de cinema (3.030 pantalles de les 4.000 que hi ha a l'estat espanyol) se sumen a la iniciativa, que aquest any s'allarga un dia més per coincidir amb el Dia del Cinema Espanyol (6 d'octubre).

David Cronenberg (Toronto, 1943) ha presentat aquests dies a Sant Sebastià la seva nova i radical pel·lícula, Crímenes del futuro, un audaç retorn al terror orgànic dels seus films dels 70 i 80 que s'estrena aquest divendres. Convertit en llegenda viva del fantàstic modern, el director també ha rebut el premi Donostia, el màxim reconeixement del festival basc.

“Materia teatrali, digna spectaculo”, va dir l’anatomista del Renaixement Alessandro Benedetti sobre els misteris del cos humà. Impulsor del teatre anatòmic de Pàdua, l’escenari canònic per a la pràctica de la dissecció, Benedetti va encapsular en aquesta sentència, amb una potència gairebé contemporània, tota la dramatúrgia que envolta la qüestió de la corporalitat: els rituals de la ciència, l’espectacle de la humanitat.

Amb els anys, la majoria d'artistes van perdent la capacitat per sorprendre i la seva obra va moderant les seves arestes més incòmodes. Per sort encara queden creadors com David Cronenberg, que als 79 anys s'ha presentat a Canes amb la seva obra més audaç i radical, Crimes of the future. És el retorn del canadenc al body horror dels temps de Videodrome (1983) i a la provocació conceptual de Crash (1996) o The naked lunch (1991). Això sí, no s'han produït les desercions en massa que anticipava el mateix Cronenberg en unes declaracions de fa uns dies, que, vista la pel·lícula, s'han d'entendre més com a esquer promocional que com a mesura real de la capacitat del film per violentar l'espectador.

David Cronenberg, George Miller i Hirokazu Kore-eda presentaran els seus nous treballs al pròxim Festival de Canes, que celebrarà la 75a edició del 17 al 28 de maig. L'anunci que ha fet aquest dimecres el director del festival, Thierry Fremaux, ha posat fi als rumors que apuntaven a la presència d'una misteriosa pel·lícula que David Lynch havia rodat en secret. No hi ha cap projecte del creador de Twin Peaks però sí noves pel·lícules de cineastes nord-americans contemporanis tan imprescindibles com James Gray, Kelly Reichardt i Ethan Coen, que presentarà fora de competició la primera pel·lícula que dirigeix sense el seu germà Joel, Trouble in mind, un documental sobre Jerry Lee Lewis.

David Cronenberg tornarà a fer equip amb el productor Paulo Branco a 'Body Art', versió cinematogràfica de la novel·la homònima de Don DeLillo, de qui Cronenberg ja va adaptar l'any passat 'Cosmopolis'. Aquesta vegada, però, Cronenberg no dirigirà la cinta: només participarà com a actor en la pel·lícula, que dirigirà l'italià Luca Guadagnino ('Jo sóc l'amor').

De vegades barroc, com a Inseparables, altres depurat, com a Promeses de l'est, el cineasta canadenc David Cronenberg torna a traspassar els límits de la normalitat, aquesta vegada amb el suport de l'encarament de dos gegants de la psicologia i la psiquiatria: Sigmund Freud i Carl Jung.