El compositor de Bunyola Miquel Brunet va ser l’encarregat de posar banda sonora a la pel·lícula muda El jefe político (La réponse du destin) un film rodat entre el 1921 i el 1925 (durant el 1924 es va gravar a Palma i Bunyola), recuperat i restaurat per l'Arxiu del So i de la Imatge (ASIM) i la Filmoteca Espanyola. La cinta d’André Hugon es va estrenar durant la cloenda de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, i Brunet hi va fer sonar les composicions en directe.

El darrer projecte en solitari de Miquel Brunet neix de la necessitat d'expressar la seva crisi de fe en l'espècie humana i de denunciar "la cruel inhumanitat que repeteix models cíclics d'estupidesa i falta de valors humans", diu el músic. Es tracta de Missa del descreure, un treball que ha creat amb la col·laboració de la soprano Sofia Domènech i el baríton Joan Miquel Muñoz.

Apoptosi, l'aventura creativa de Miquel Brunet, Marcel Pich i Guillem R. Simó, ja té el primer videoclip. La cançó escollida del llibre-disc és Cavallet i, en l'audiovisual, es mostren alguns dels desastres naturals que han passat a Mallorca, en la línia de l'ambient apocalíptic i dadaista de l'obra.

Apoptosi, f. [BIOL] Mecanisme de mort cel·lular programada genèticament que permet l'eliminació de cèl·lules envellides, malmeses o sobreres. "Hem optat per aquest nom per a l'obra perquè volíem establir una relació entre aquest mecanisme de mort cel·lular, que és bona perquè erradica les cèl·lules dolentes, i l'ecologisme, en el sentit que la naturalesa, amb els seus mecanismes, ho torna tot al seu lloc", explica Marcel Pich, amb el productor i pianista Miquel Brunet a un costat i l'artista i actor Guillem R. Simó a l'altre.

Els matins, sigui el dia que sigui, intent imposar-me la rutina d’asseure’m una estona al piano. És una mena de necessitat vital que em manté actiu. Quasi sempre toc una mica de Bach.

Amb paraula, art i música, la cultura manacorina s’ha vestit de llarg aquest cap de setmana per honrar la figura de quatre il·lustres i predilectes personatges que dins el seu àmbit feren i fan un Manacor més ric en valors. El músic i poeta Guillem d’Efak, el pintor i escultor Miquel Brunet, el músic i compositor Antoni Parera Fons i l’escriptora Maria Antònia Oliver, els dos primers com a fills il·lustres i els dos següents com a fills predilectes, han rebut el reconeixement a unes trajectòries professionals i personals que l’Ajuntament ha emmarcat per a la pròpia història del municipi.

Fa onze anys que Miquel Brunet moria a Manacor, la ciutat on va néixer el 1919. Darrere quedaven dues grans exposicions que, en vida del pintor, propiciaren un recorregut antològic per la seva obra, a la Llonja (1990) i al Casal Solleric (2002). No es pot dir, doncs, que l’obra de Brunet no tingués les oportunitats i el reconeixement que mereixia, mentre aquell home pagès pràcticament no es movia del petit i humil estudi (i caseta) amb vistes a l’hipòdrom de Manacor i on podia gaudir d’allò que més li agradava: la pintura i els cavalls.

Manacor tindrà un setembre especial amb la cultura com a referent: nomenarà l'escriptora Maria Antònia Oliver i el músic i compositor Antoni Parera Fons com a fills predilectes de Manacor i proclamarà el poeta, escriptor, músic i rapsode Guillem Fullana Hada d'Efak i el pintor Miquel Brunet Miquel com a fills il·lustres del municipi.

Aquest dimarts, 19 de juliol, es presentà a Berlín el documental de Miquel Brunet 'Ferments, el mapa sensitiu d’una Illa'.