És un home que estima profundament aquesta terra. Té unes “eines meravelloses per ajudar el país”. “Posa els seus coneixements, talent i mitjans al servei de tothom”. A vegades “es desanima pensant en el futur, quan veu que les lluites que hem batallat poden acabar en no res, amb la llengua, la terra, el país. Jo li dic que hem de cuidar el redol”. Qui parla es disculpa: “Em sap greu, no el puc criticar gens ni mica”. És Biel Majoral, mestre de mestres, músic i activista, qui ens acosta el pianista i productor musical i audiovisual Miquel Brunet (Bunyola, 1961).

El compositor de Bunyola Miquel Brunet va ser l’encarregat de posar banda sonora a la pel·lícula muda El jefe político (La réponse du destin) un film rodat entre el 1921 i el 1925 (durant el 1924 es va gravar a Palma i Bunyola), recuperat i restaurat per l'Arxiu del So i de la Imatge (ASIM) i la Filmoteca Espanyola. La cinta d’André Hugon es va estrenar durant la cloenda de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, i Brunet hi va fer sonar les composicions en directe.

El darrer projecte en solitari de Miquel Brunet neix de la necessitat d'expressar la seva crisi de fe en l'espècie humana i de denunciar "la cruel inhumanitat que repeteix models cíclics d'estupidesa i falta de valors humans", diu el músic. Es tracta de Missa del descreure, un treball que ha creat amb la col·laboració de la soprano Sofia Domènech i el baríton Joan Miquel Muñoz.

Apoptosi, l'aventura creativa de Miquel Brunet, Marcel Pich i Guillem R. Simó, ja té el primer videoclip. La cançó escollida del llibre-disc és Cavallet i, en l'audiovisual, es mostren alguns dels desastres naturals que han passat a Mallorca, en la línia de l'ambient apocalíptic i dadaista de l'obra.

Apoptosi, f. [BIOL] Mecanisme de mort cel·lular programada genèticament que permet l'eliminació de cèl·lules envellides, malmeses o sobreres. "Hem optat per aquest nom per a l'obra perquè volíem establir una relació entre aquest mecanisme de mort cel·lular, que és bona perquè erradica les cèl·lules dolentes, i l'ecologisme, en el sentit que la naturalesa, amb els seus mecanismes, ho torna tot al seu lloc", explica Marcel Pich, amb el productor i pianista Miquel Brunet a un costat i l'artista i actor Guillem R. Simó a l'altre.

Els matins, sigui el dia que sigui, intent imposar-me la rutina d’asseure’m una estona al piano. És una mena de necessitat vital que em manté actiu. Quasi sempre toc una mica de Bach.

Amb paraula, art i música, la cultura manacorina s’ha vestit de llarg aquest cap de setmana per honrar la figura de quatre il·lustres i predilectes personatges que dins el seu àmbit feren i fan un Manacor més ric en valors. El músic i poeta Guillem d’Efak, el pintor i escultor Miquel Brunet, el músic i compositor Antoni Parera Fons i l’escriptora Maria Antònia Oliver, els dos primers com a fills il·lustres i els dos següents com a fills predilectes, han rebut el reconeixement a unes trajectòries professionals i personals que l’Ajuntament ha emmarcat per a la pròpia història del municipi.

Fa onze anys que Miquel Brunet moria a Manacor, la ciutat on va néixer el 1919. Darrere quedaven dues grans exposicions que, en vida del pintor, propiciaren un recorregut antològic per la seva obra, a la Llonja (1990) i al Casal Solleric (2002). No es pot dir, doncs, que l’obra de Brunet no tingués les oportunitats i el reconeixement que mereixia, mentre aquell home pagès pràcticament no es movia del petit i humil estudi (i caseta) amb vistes a l’hipòdrom de Manacor i on podia gaudir d’allò que més li agradava: la pintura i els cavalls.

Manacor tindrà un setembre especial amb la cultura com a referent: nomenarà l'escriptora Maria Antònia Oliver i el músic i compositor Antoni Parera Fons com a fills predilectes de Manacor i proclamarà el poeta, escriptor, músic i rapsode Guillem Fullana Hada d'Efak i el pintor Miquel Brunet Miquel com a fills il·lustres del municipi.

Aquest dimarts, 19 de juliol, es presentà a Berlín el documental de Miquel Brunet 'Ferments, el mapa sensitiu d’una Illa'.