Pujar el Kilimanjaro sense caminar és molt més que un repte esportiu per a Mix Manresa. El 2023, després d’un viatge a Kenya, va començar a donar forma a un projecte que el duria fins als 5.895 metres del cim africà amb una bicicleta de mà i que acabaria implicant un equip mèdic, amics, patrocinadors i productores. El resultat és Hatua. Ascens al Kilimanjaro sense fer una passa, un documental que explica l’expedició, però també tot el que hi ha al darrere: la preparació, els vincles que es creen al voltant d’un repte d’aquestes dimensions i la manera com Manresa entén la discapacitat.

El cineasta mallorquí Jaume Carrió presenta a la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma Les imatges arribaren a temps, un curtmetratge de sis minuts que combina imatges d’arxiu i assaig documental per reflexionar sobre la pèrdua, la memòria i la manera com la societat conserva els records davant les catàstrofes naturals.

Suportant el paradís és una obra literària i cinematogràfica que ja acumula diverses vides. L'editorial Lunwerg publicà la primera edició d'aquest llibre de converses amb vint artistes mallorquins l'any 2011 i ara Lleonard Muntaner l'ha reeditat. El documental, estrenat aquest 2026 a l'Atlàntida Mallorca Film Fest, recupera unes entrevistes filmades el 2012 per retratar la pèrdua d’identitat, la destrucció del territori i les contradiccions de la Mallorca turística. La pel·lícula confronta aquells advertiments amb la mirada d’una nova generació de creadors. En parlam amb la directora del procés creatiu, del cinema com a espai de diàleg i de la derrota, la indignació i l'esperança que travessen el context social en què s'ha estrenat.

El documental Mallorca, un receptari, dirigit pel mallorquí Pablo Bujosa Rodríguez, clausurarà la secció Culinary Cinema del festival de Sant Sebastià amb un recorregut per diversos pobles de l'illa per reivindicar la cuina tradicional mallorquina i els coneixements gastronòmics transmesos de generació en generació.

Netflix estrenarà el 29 de maig Rafa, una sèrie documental dedicada a la trajectòria personal i esportiva de Rafel Nadal. La plataforma va publicar aquest dimarts el tràiler de la producció, un avançament de dos minuts i mig que recorre alguns dels moments més determinants de la carrera del manacorí i posa el focus en la seva capacitat de superació després de les lesions.

El director txec Michal Pazderka ha guanyat el III Festival de Documental Social del Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), i Judit Arbona Espejo, estudiant de tercer de Periodisme, el XVI premi de Periodisme Alberta Giménez. Tots dos disposen de la col·laboració de la Fundació "la Caixa" a través de Caixabank. Els guardons s'han entregat aquest dimarts en un acte al centre universitari.

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca estrenarà aquest dissabte el documental Espoliats, una pel·lícula que vol oferir una panoràmica sobre les causes i els efectes de les balances fiscals de les Balears amb l'Estat. El documental es projectarà a les 19.30 h a Cineciutat i hi intervindran Guillem López Casasnovas, Antoni Riera, Natàlia Bueno, Joana Maria Mas, Antoni Llabrés, Jaume Horrach, Ramon Ferré, Joan Gaià, Toni Cànoves i Joan Planes.

L’ecòloga Anna Traveset i el cineasta Joan Bover tenen, com a mínim, una cosa en comú. No dubten a definir com una de les experiències més impressionants i inoblidables de les seves vides el moment en què varen veure comparèixer, enmig del blanc gelat de l’arxipèlag noruec de Svalbard, un os polar. “Se’ns va disparar el cor a tots”, resumeix Traveset, “perquè, d’una banda, tens l’emoció de saber que és un fet únic, un privilegi, però de l’altra no pots deixar de pensar que l’os es pot posar a córrer en qualsevol moment i hauràs de reaccionar. Encara hi ha morts cada any, culpa d’això”, assegura.

Cinemes Girona de Barcelona; col·loqui postprojecció. Una dona agafa el micròfon, s’aixeca de la butaca i diu el seu nom. I continua: “Soc mare d’una nena de 10 anys que en fa 2 que té alopècia. D’aquest documental, m’emporto no ficar la meva filla en un armari del qual no hagi de sortir mai”. La directora del film ofereix una rèplica: “Aquesta pel·lícula és per a la teva filla”.

"Non serviam" (“No et serviré”, en llatí) són les paraules que la tradició cristiana atribueix a Llucifer, quan es revolta contra Déu i li fa saber que renuncia a ell. James Joyce fa servir aquesta expressió al seu Retrat de l'artista adolescent, quan el seu Stephen Dedalus pren la decisió de fer vida d'artista i, segons ell mateix: “No servir més allò en què no crec, se'n digui llar, família o Església” (podeu llegir l'obra en la traducció al català de Teresa Vernet; em sembla que no n'hi ha una versió més recent). En general, "Non serviam" es considera una expressió de rebel·lia que poden invocar tots aquells que s'aixequen contra el pensament dominant.

Passat, present i futur de l'ofici dels margers. Aquest és un dels eixos principals sobre el qual es construeix el documental La febre de la pedra, que té aquest ofici tradicional com a protagonista. El documental, dirigit per Antoni Mir Marí, s'estrena aquest dissabte, 15 de febrer, a les 19.10 h a IB3.

Juan Antonio Forés Pinxo és un dels majors experts en la societat mallorquina dels anys vuitanta. Social, cultural, però sobretot musical. Aquest dijous, 23 de gener, tant ell com el productor Xesc Mulet seran al Teatre Municipal de Manacor per presentar Mallorca 1983. Signes a l'arena, una pel·lícula documental sobre com l'ona expansiva de llibertat que venia de Madrid, després de la mort del dictador Francisco Franco, va influenciar la música illenca i la seva evolució durant els primers anys de la dècada. Ho faran gràcies a l’organització del Cinemaclub 39 Escalons.

Hi ha un intangible a La guitarra flamenca de Yerai Cortés que costa d’objectivar. I és que és una pel·lícula en la qual es noten les ganes que l'equip tenia de fer-la. En aquest documental sobre el guitarrista flamenc que va enlluernar C. Tangana es percep passió per compartir una història, il·lusió per fer-ho amb un art que per als seus creadors és nou (Antón Álvarez, és a dir, C. Tangana, debuta com a director amb aquest film) i, en general, fam per comunicar. Tot això és molt relatiu en una disciplina tan col·lectiva i en una indústria amb tants interessos com el cinema. I, com deia abans, no deixa de ser una apreciació sobre uns actius molt eteris. Però, com el duende, si hi són, es noten.

La primera persona oficialment reconeguda com a cíborg, el Neil Harbisson, que es va implantar una antena al cap, és de Mataró. La mateixa ciutat on va créixer la Moon Ribas, artista cíborg. Pioners i impulsors d'aquesta pràctica al nostre país, també exerceixen de mentors d'en Kai Landre, el protagonista de Cyborg generation, un documental que ens apropa a una cultura en què s'expandeixen els límits de la identitat i de la percepció humana a partir de la fusió amb la tecnologia.

Més de mig segle després de separar-se, els Beatles continuen sent un dels grups més lucratius del món: només el 2019 van generar més de 60 milions d’euros en productes que van dels videojocs o els musicals amb la marca Beatles a l’enèsim rescat de gravacions inèdites. El fruit més aplaudit d’aquesta operació de necrofília comercial ha estat segurament la minisèrie documental Get back (2021), de Peter Jackson, una desbordant immersió en les tensions creatives i personals de la gravació del Let it be. No és estrany, doncs, que Disney+ torni a remenar el calaix de filmacions històriques sobre el grup amb el segell d’un altre cineasta prestigiós, Martin Scorsese, que produeix el documental Beatles ‘64 –disponible a la plataforma aquest divendres– sobre el primer viatge dels Beatles als Estats Units per actuar al xou d’Ed Sullivan.

Els documentals Objeto de estudio, de Raúl Alaejos, i Kix, dirigit per David Mikulán i Bálint Réves, han estat guardonats amb els premis del jurat i del públic, respectivament, en la sisena edició del festival MajorDocs. La hojarasca, de Macu Machín, ha rebut una menció del jurat en aquest festival, al qual han assistit 3.000 persones, un 50% més que en l'edició del 2023. El jurat, format per l'artista Marta Azparren, el cineasta Macià Florit i la directora artística de Fipadoc, Christine Camdessus, ha destacat la qualitat de dues pel·lícules "úniques que han marcat un punt d'inflexió, no només com a pel·lícules, sinó com a maneres de fer cinema".

Reflectir un temps complicat, potser els dos anys més difícils en la vida d’un adolescent. Aquells on el pensament crític modula la seva personalitat i els deixa a punt per estudiar una carrera universitària. “La pandèmia els va aplegar de ple”, explica Doménec Boronat (Manacor, 1970) professor del batxillerat artístic de l’institut manacorí Mossèn Alcover, “com van afrontar aquell procés per entendre el món?”. D’això és precisament del que parla ‘Llapis horitzó’, una pel·lícula documental de 60 minuts, que conta a l’aula, el carrer, la casa i els viatges, les vivències i diàlegs de distints alumnes en un estat de dubtes i mascaretes.

La sisena edició de MajorDocs es durà a terme entre l'1 i el 5 d'octubre a Palma. Aquest dilluns se n'ha fet públic el cartell, dissenyat per Ángel Luque, i que, segons els organitzadors, captura l'essència de la temàtica al voltant de la qual girarà la pròxima edició del festival: la direcció de fotografia i el dispositiu fílmic com a part essencial del procés de creació. El director de fotografia Santi Bazán també ha col·laborat en la realització de la imatge principal d'aquesta sisena edició.

El teatre Principal d'Inca ha estat l'escenari de la darrera gravació del documental En un lugar de la mente, un document audiovisual que recull una interpretació lliure del Quixot per part d'un grup d'actors i actrius diagnosticats en salut mental. Els assistents a l'acte han pogut gaudir en directe de la interpretació de l'obra Tot assajant don Quixot, que posa punt final al rodatge del documental. Tant l'obra com les persones del públic que van assistir a la funció d'aquest dissabte nit van ser registrades per les càmeres i formaran part de les gravacions del projecte audiovisual.