Palma ampliarà de manera significativa la seva xarxa d'atenció sociosanitària amb la creació de 320 noves places distribuïdes en sis centres de dia, una residència i un habitatge supervisat. La consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, ha presentat aquest dimecres a la sala de plens de l'Ajuntament de Palma el Pla d'infraestructures sociosanitàries de Palma, que pretén donar resposta a l'augment de la dependència i a corregir el que ha qualificat de "discriminació" que ha patit la ciutat.

Molts centres educatius de les Illes Balears no compleixen les condicions de climatització per treballar-hi el juny sense passar calor. En aquest context, hi ha escoles i instituts que troben fórmules per combatre la temperatura alta. És el cas del CEIP Es Puig de Lloseta. “Tenim la piscina municipal a 100 metres”, diu el director, Miquel Bujosa. Aquest mes, sis grups (tres d'Infantil i tres de Primària) van a nedar i a refrescar-se cada hora.

El nou CEIP Tramuntana entrarà en funcionament el pròxim curs escolar a Palma i acollirà els 450 alumnes que actualment estudien al CEIP Felip Bauzà. A banda, es crearan 225 places, fins a les 675 que tindrà la nova escola. Per tant, només el 33% seran noves. El centre, previst durant el govern del Pacte d'Esquerres, està ubicat al solar on estava l’antiga fàbrica de La Femu (Son Oliva), una barriada amb moltes mancances de places escolars públiques. De fet, el que ara podria passar afectarà especialment els centres de Secundària de la zona, que són els més massificats de Palma: IES Josep Maria Llompart, Joan Maria Thomàs, Ses Estacions i Son Pacs.

Igual que amb la llengua, hi ha temes amb els quals no podem jugar o especular, que cal abordar necessàriament sobre la base del consens i no de la confrontació ni del tacticisme. La darrera “Mirada des del catalanisme” de Portes Obertes del Catalanisme parla d’això. La nota d’opinió elaborada per la junta de l’associació considera que ara com ara aquests temes prioritaris són tres: llengua, autogovern i immigració.

La població escolar de les Balears ha augmentat any rere any i l’increment de les infraestructures educatives no ha anat al mateix ritme. Això provoca que hi hagi escoles públiques que, per nombre d'alumnes, ja quasi són com els instituts (que tradicionalment són més grans). Curiosament, de les cinc més poblades, només una és a Palma: el CEIP Aina Moll, amb 632 alumnes. Per damunt s’hi situa el CEIP Inspector Joan Capó (Felanitx) que, amb 688 matriculats, lidera la taula. Originalment, el centre estava previst per a 500 infants. La Conselleria considera “urgent" actuar-hi. A curt termini, està prevista la construcció d’una nova escola de dues línies que ajudi a descongestionar el Joan Capó.

La federació de famílies FAPA Mallorca ha advertit aquest dilluns que haver de reubicar 300 alumnes de l'IES Politècnic suposarà la saturació d'altres centres educatius de Palma. Així, s'oposa a la reducció de places que suposa traslladar alumnes en lloc de fer centres nous ja planificats i acordats. FAPA Mallorca s'oposa a la reducció de les noves places previstes en el centre en construcció a Palma que reemplaçarà el Politècnic i a "qualsevol mesura que impliqui la reducció de places públiques o incrementar la saturació dels centres existents", ha manifestat en un comunicat, després de la mesa extraordinària de diàleg amb les famílies feta dia 19.

Alemanya és l'economia més gran de la Unió Europea, però en els últims dos anys també és el malalt del continent. L'economia va tancar el 2023 amb un creixement negatiu i les previsions de Berlín també auguren un 2024 amb l'activitat sota mínims. Les raons són diverses, des de l'encariment de l'energia per la guerra a Ucraïna fins a les tensions comercials amb la Xina, però un element apareix sovint al debat públic: la manca d'inversió, sobretot pública, que arrossega el país des d'inicis del segle XXI.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat que serà la comunitat educativa de Selva qui decideixi si es reforma l'edifici històric del CEIP Es Putxet o es construeix un nou centre de dues línies, previst a un solar valorat en més de dos milions d'euros. Així ho ha assenyalat aquest dijous en la seva compareixença en la Comissió d'Educació i Universitats, a petició del PSIB, per informar sobre les previsions del Pla d'infraestructures educatives de les Balears. "No ho decidirà ni l'Ajuntament ni la Conselleria d'Educació, ni tampoc la Plataforma salvem Es Putxet, sinó la comunitat educativa". Vera ha assegurat que la "deixadesa" en la qual es troba l'edifici "no va ser culpa de l'Ajuntament" i que des de la Conselleria oferiran les dues opcions a la comunitat educativa. "Els presentarem els dos plans, el de reforma i el del nou centre, amb totes les casuístiques, terminis i tot, i podran triar", ha dit. Una de les queixes que va fer la Plataforma és que el solar on es preveu la nova escola es troba en una zona inundable. Vera ha assegurat va escoltar el neguit i que cap dels centres que preveu construir en els pròxims anys es farà sense el certificat de recursos hídrics que en demostri la seguretat.

El conseller d'Educació, Antoni Vera, ha defensat la seva aposta per l'escola concertada, durant la presentació dels pressuposts de la Conselleria per al 2025. "Mentre jo sigui a Educació, no construirem places públiques allà on n'hi hagi de concertades, sinó allà on siguin necessàries", ha dit Vera, en resposta a la diputada socialista Amanda Fernández, qui l'ha acusat de privatitzar l'educació. "Perdoni que li ho digui, no, no privatitzam. El que feim és garantir els drets a tots els docents, siguin de la pública o de la concertada. Creim en la pública i en la concertada. Ho hem defensat sempre. Tractarem tothom per igual, segons la seva naturalesa. Evidentment, no podem tractar la concertada igual que la pública perquè té una naturalesa diferent. Volem una escola pública forta i una escola concertada forta", s'ha defensat el conseller.

La Conselleria d'Educació va traslladar els alumnes del CEIP Es Putxet de Selva a altres dependències municipals l'abril a causa del mal estat de l'edifici, que data de 1930. A partir d'aquell moment, el batle del municipi, Joan Rotger, ha apostat per aixecar una nova escola. Això sí, tant l'oposició com veïns del municipi asseguren que el mal estat del Putxet és imputable a l'Ajuntament: "És responsabilitat del batle, que fa ostentació de ser el més longeu de Mallorca. Se li pot retreure que no ha fet res per Selva, ni tan sols el manteniment de l'escola. Ara surt com a salvador de l'educació i vol construir una escola de dues línies al poble. Després de 20 anys de reivindicacions, a Caimari es farà una escola per a 220 nins, malgrat que mai no hi ha hagut més de 70 escolaritzats", diu Joana Maria Coll, regidora d'El Pi.

El funcionament escolar de Selva està qüestionat des de fa mesos. A l'abril, Educació va decidir que els alumnes fossin traslladats a altres dependències a causa del mal estat de l'edifici del CEIP Es Putxet. Abans, el 28 de març, els tècnics d'Educació havien qualificat la infraestructura, que data de 1930 i està protegida, com a "no habitable". A partir d'aquí, la construcció d'un nou centre educatiu ha estat un dels temes recurrents en les rotllanes veïnals i el nou equipament s'ha previst al Pla d'Infraestructures educatives. El fet és que l'Ajuntament vol destinar 90 mil euros a comprar 10.377 metres quadrats de sòl rústic i fins a 2 milions d'euros per adquirir 3.357 metros quadrats urbans ubicats a la sortida del poble. Allà el Consistori hi vol un centre de dues línies, a més de traslladar l'escoleta 0-3, que ara és a ca les Monges. Tant el cost de l'operació de compra com la decisió d'aixecar una nova escola generen malestar entre part dels veïns i de la comunitat educativa. "Per què no es destinen aquests doblers a comprar terrenys per fer-hi habitatge social?", es pregunta una veïna.

El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma han inaugurat aquest dimecres les obres del desdoblament del camí dels Reis i la reforma de la rotonda d'accés a Gènova des de la via de cintura i situada prop de l'aquarterament de Jaume II, cosa que ha suposat una inversió de 2,6 milions d'euros. Segons ha recollit Europa Press, es tracta d'una actuació conjunta entre les dues administracions i preveu millorar els accessos a Palma i a la zona col·legis. Concretament, disposarà de carrils bici i dos sentits d'accés a la rotonda, on s'ha millorat l'estètica i el sembrat de jardineria.

La Conselleria d'Educació presentarà abans de dia 10 d'agost el nou Pla d'Infraestructures, en què es plantejaran intervencions a deu anys vista i consensuades amb la comunitat educativa, forces sindicals i polítiques. Des de l'inici de la legislatura, ha explicat el conseller Vera, ha visitat més de 350 centres per conèixer les demandes de les comunitats educatives i dels ajuntaments, per treballar en les concrecions. Una vegada presentat el Pla, ha dit Vera, es consensuarà amb la comunitat educativa i amb les forces sindicals, a través de la Mesa d'infraestructures. El document també es durà a debat amb els partits polítics. "Tothom l'ha de sentir com a propi, perquè si hi ha alternança política, l'han de poder assumir"; ha dit Vera.

Els alumnes de segon i tercer cicle de Primària del CEIP Es Putxet (Selva) ja han estat traslladats a les dependències municipals Es Centre, tal com acordà la Conselleria d'Educació i Universitats i l'Ajuntament de Selva dijous passat. Els de primer cicle i els d'Educació Infantil s'han traslladat a l'edifici homòleg del CEIP Es Putxet, en què hi ha aules disponibles.

De París a Venècia. De Barcelona a Amsterdam. De Brussel·les a Bratislava. Les ciutats europees podrien veure un vendaval de noves connexions ferroviàries els pròxims anys, en tant que governs i inversors privats donen resposta a la preocupació pel clima i a la creixent demanda de trànsit de passatgers transfronterer.

"El port marítim de Madrid és el de València". Aquestes paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, dimarts passat en la cimera celebrada entre el govern valencià i el madrileny van inflamar l'ànim d'alguns representants polítics i cívics, que, com en el cas del PSPV, van acusar la política conservadora de tractar el País Valencià "com una colònia". Més enllà de la intencionalitat política de la declaració d'Ayuso, la seva afirmació reclama una anàlisi sobre els orígens i la dimensió de la relació econòmica entre el País Valencià i la Comunitat de Madrid, així com sobre si aquesta pot afeblir l'aposta del primer pel Corredor Mediterrani, les relacions amb Catalunya i les connexions amb la resta d'Europa.

Fa escassament un mes, a la Generalitat hi havia optimisme: creien que podrien retenir el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, que des del 1991 se celebra al circuit de Montmeló. Les negociacions estaven obertes i, malgrat l'interès de Madrid, al departament d'Empresa hi havia el convenciment que la seva oferta convenceria Formula One World Championship Limited, organitzadora del campionat.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha decidit tancar tres aules de Primària del primer pis del CEIP Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç davant el perill que presenta l'estructura de l'edifici. "S'ha hagut d'apuntalar de manera immediata un edifici arran dels problemes gravíssims que pateix, a conseqüència de la deixadesa de l'anterior equip de la Conselleria Educació", ha dit el portaveu del Govern, Antoni Costa, després del Consell de Govern.

Proves amb motors de coets, desenvolupament de drons no tripulats, formació a centenars de pilots vietnamites i indis, producció d’hidrogen verd per a la indústria aeroespacial i desballestament d’avions d’empreses estrangeres. Són algunes de les noves funcions que l’aeroport Lleida-Alguaire ha anat assumint en els darrers anys per sobreviure.

Allargar la pista més propera al mar en 840 metres –més que cap altra de les propostes anteriors– en direcció a l'estany de la Ricarda, però fer-ho amb una plataforma elevada amb pilones per sobre dels aiguamolls. És l'as a la màniga que encara guardava la patronal catalana Foment del Treball per ampliar l'aeroport del Prat, l'última de les onze propostes recollides per la seva comissió i l'única que surt directament de les reunions que ha mantingut aquest grup en els últims quinze mesos. També és la més ambiciosa, atès que la proposta d'Aena plantejava una ampliació de 500 metres d'aquesta mateixa pista, mentre que projectes posteriors ho rebaixaven a un allargament d'uns 300 metres.