Els soldats nord-coreans que es van unir als seus aliats russos en la batalla contra les forces ucraïneses han estat retirats de les línies del front després de patir moltes baixes, segons informen oficials ucraïnesos i nord-americans. Les tropes de Pyongyang, enviades per fer retrocedir l'ofensiva ucraïnesa a la regió russa de Kursk, no s’han vist al front durant unes dues setmanes, segons els oficials que han demanat l’anonimat per parlar d’assumptes militars i d’intel·ligència sensibles.

“No oblido que quan França va ser atacada (...), qui va venir? Va ser Mali! Avui estem pagant el nostre deute”. El 2 de febrer del 2013, davant d’una multitud que li donava les gràcies, el president francès François Hollande va viure un dels seus moments més àlgids en política internacional: París havia aturat l’avanç dels jihadistes cap a Bamako, la capital de Mali. A Tombouctou, la mítica ciutat lligada a la cultura, la música i els llibres, Hollande va recordar com els africans havien contribuït a l’alliberament de França durant la II Guerra Mundial. Més tard, ell va afegir que es tractava, probablement, del “dia més important de la seva vida política”. Els malians que li donaven la benvinguda agitaven banderes franceses.

La guerra és a l’altra banda d’aquest mur, una barricada feta amb part d'un edifici socarrat i mig derruït al sud de l’Afganistan. Fa una setmana, una família vivia en una casa en aquesta propietat. Però n'ha fugit i casa seva s’ha convertit en una posició de batalla ocupada per mitja dotzena de soldats, amb els seus casquets gastats i llaunes buides de begudes energètiques. La terrassa del terrat està marcada per l'explosió d'una granada propulsada per coets i hi ha forats enmig del mur de fang on es col·loquen les metralladores i els rifles per disparar.

"És l'hora d'acabar amb la guerra més llarga dels Estats Units. És l'hora que les tropes nord-americanes tornin a casa", ha dit el president dels Estats Units, Joe Biden, aquest dimecres des de la Casa Blanca, només minuts abans que els seus secretaris d'Estat, Antony Blinken, i de Defensa, Lloyd Austin, anunciessin des de Brussel·les amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, la retirada també dels soldats de l'aliança que encara són al país, uns 7.000 de 35 països diferents (a més dels 2.500 nord-americans), a partir de l'1 de maig i que culminarà en pocs mesos.

Els candidats a ocupar la presidència de l'Afganistan, Abdullah Abdullah i Ashraf Ghani, han signat avui l'acord que garantirà la formació d'un govern d'unitat nacional en què tots dos ocuparan llocs de responsabilitat. El pacte es produeix mesos abans que les tropes dels Estats Units iniciïn la retirada a finals d'any i sota l'amenaça que l'OTAN també fes el mateix si no s'arribava a salvar les diferències per evitar el buit de poder.

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha descartat avui enviar efectius a l'Iraq, davant l'avançament dels milicians islamistes radicals de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) que ja controlen províncies tant en aquest país com a la veïna Síria. "No enviarem tropes a l'Iraq", ha afirmat Obama en una declaració oficial als jardins de la Casa Blanca, tot i que ha apuntat que "en els propers dies" els seus assessors li facilitaran plans alternatius a una operació militar.

El president afgà, Hamid Karzai, ha exigit al secretari de Defensa dels Estats Units, Leon Panetta, que les tropes de l'OTAN abandonin els pobles de l'Afganistan i que "es quedin dins de les seves bases militars". Segons Karzai, les forces afganeses tenen la capacitat de mantenir per si soles la seguretat del país. "S'ha de treballar perquè la transició es completi el 2013, en comptes del 2014", com estava previst, ha assenyalat el president afganès, fent referència a l'abandonament definitiu de les tropes nord-americanes promès pel president dels EUA, Barack Obama.

Les retallades en Defensa als Estats Units comencen a prendre forma. El Pentàgon ha revelat aquest dijous el resultat de la davallada en el seu pressupost. El secretari de Defensa, Leon Panetta, ha informat de la reducció de 92.000 efectius en els pròxims 5 anys de l'exèrcit nord-americà. Segons les dades que facilita l'agència AFP, això significa que rebaixarà un 13% els soldats terrestres.

Les tropes de Moammar al-Gaddafi estan guanyant terreny a la zona est de Líbia. Aquest diumenge l'exèrcit del règim ha bombardejat Ajdabiyah forçant la seva entrada a la ciutat. Els rebels han respost amb el llançament de coets i foc d'artilleria malgrat que des d'ahir tot apunta que estarien perdent el control d'aquest punt estratègic, porta d'entrada al principal bastió rebel, Bengasi, que es troba a 150 quilòmetres al nord d'Ajdabiyah.