Mentre l’estiu fa els darrers badalls no puc evitar pensar en com és de fugisser el temps. La calor i la basca insistent són com un corcó que només ens fa desitjar que arribi aviat el fred i quan ho fa ens lamentam de la velocitat dels dies i enyoram el juny, amb dies llargs i la tebior dolça acaronant la pell. Llavors feim recompte dels amics que hem visitat, de les festes, les vacances i dels plaers que hem gaudit. Records que arruixaran els moments dolents per tal de fer-se un lloc. Afortunadament tenim recursos la resta de l’any per evocar aquests moments i el gelat n’és un.

Els diumenges compràvem els cortes de gelat a un duro o a 25 pessetes. La gruixa i el preu feien mesura. Record també la romana de Can Pereta per pesar les taronges, suspesa en l’aire en tota la seva verticalitat. I també el padrí repassar equivalències d’un altre temps, unitats que llavors em resultaven incomprensibles i llunyanes. Les repassava en una lletania, tot un exercici de memòria.

Segons el DCVB els sospirs són una aspiració profunda seguida d’una espiració audible, que sol esser expressió d’una pena, ànsia, desig, fatiga o emoció intensa. Respiram profundament i emetem un petit gemec. A casa meva els sospirs són un espai del cos, del cor, una alliberació de l’esperit. El mateix manual també explica que pot ser una barreta de pasta de farina, aplanada, molt cuita amb sucre, ous, canyella i llimona.

El panettone ha guanyat la partida al púding com a menjar de Nadal al Regne Unit? Què és, exactament, el diumenge de la remenada o, més pròpiament, el diumenge de la preparació, l'Stir-up Sunday, com en diuen en anglès? Per què ni els nens ni els adults no saben ja d'on ve aquesta expressió? ¿Potser perquè prové del Book of Common Prayer de l'Església anglicana, i ja ningú no resa, ni tan sols per Nadal?

El nostre calendari està marcat per diverses festes, religioses o populars, amb dolços de tota mena que tenen una forta càrrega simbòlica. Els panellets de Tots Sants, per exemple, neixen de les ofrenes i els àpats que es feien en record dels difunts al segle XVIII. Fem un repàs d’algunes delícies que toca menjar durant els mesos més gèlids de l’any i que són patrimoni dels Països Catalans.  

Hi ha unes postres japoneses que segurament no mereixen presentació perquè, a banda de delicioses, són probablement les més conegudes fora del país nipó: els mochis. Són una mena de gelat enganxifós i alhora suau que es pot farcir de molts ingredients diferents, asiàtics i locals, i se'n pot gaudir al final d'un banquet de sushi, a casa o al restaurant. Aquestes postres no s'acostumen a fer a casa perquè pot semblar que la seva elaboració és difícil, sobretot per la fina capa gelatinosa que les embolcalla. Ara bé, res més lluny de la realitat: l'elaboració dels mochis no és difícil (només laboriosa) i utilitzar les jornades de vacances per aprendre'ls a fer pot ser d'allò més satisfactori per complementar i rematar el taller de sushi artesanal que molta gent ha fet. A més, un dels avantatges és que, a diferència del sushi, no calen accessoris ni cap instrumental específic, només uns quants ingredients fàcils de trobar a les botigues d'alimentació oriental. Per fer uns pastissets daifuku mochi (que és el seu nom complet) només cal farina d'arròs glutinosa, aigua, sucre i el farcit, i són un dolç mil·lenari nascut al Japó, un país on es preparen amb qualsevol excusa. Amb més de 1.500 anys d'història, aquestes postres tenen com a base l'arròs: un ingredient superpopular al Japó i fonamental de la seva alimentació. La seva consideració era tal que els mochis s'oferien als déus i eren (i són) l'estrella de l'Any Nou, tot i que han aconseguit saltar a la resta de l'any i del planeta. A més, es tracta d'un plat pioner, perquè ja apareixien citats a la primera novel·la de la història, Genji Monogatari, que té més de mil anys i és l'obra mestra de la literatura japonesa.

L’olor cremós de la llet impregnava la cuina i els sentits abraçaven la calma d’aquella aroma familiar. En el fons del plat, el pa rostit esperava el moment de ser inundat per la crema calenta. El blat immaculat trencat per bocins de crosta que suraven sobre la superfície. Llavors la padrina es menjava amb calma les sopes amb llet. La dolçor i la suavitat del pa reblanit les feia molt mengívoles i se les empassava gustosa, xuclant de tant en tant perquè el líquid no quedàs dins la cullera.

Fa anys, un lector va escriure'm cercant detalls sobre un misteri que l'havia molestat: "Què passa amb les galetes que menja el Monstre de les Galetes?", em preguntava. El correu electrònic no deia res més. Vaig riure i vaig arxivar la nota a l'armari del meu cervell on van aquestes coses. Fins que em vaig adonar d'alguna cosa: Jo voler galetes. I jo voler respostes.

La cuinera Ada Parellada, del restaurant Semproniana, explica com preparar a casa dues receptes que parteixen d'una mateixa massa i que poden convertir-se tant en postres com en plat salat.

¿És possible un pa de pessic sense ou? ¿Cal comprar ingredients exòtics per fer unes postres veganes? Cada vegada és més fàcil trobar opcions dolces veganes a les cartes dels restaurants, als forns de pa i als programes de cuina de la televisió o les xarxes socials. Tot i que a vegades l'alternativa és només una peça de fruita al menú, de mica en mica s’amplia una oferta que inclou postres fetes a base de fruits secs i begudes vegetals, sense mantega i altres derivats lactis o substituint l’ou per compota de fruita o oli. I tot sense haver de renunciar al plaer i sabors. 

La pastisseria Takashi Ochiai destaca avui per l’elaboració de dolços japonesos i catalans. Inaugurada el 1983 pel japonès Takashi Ochiai, avui l’establiment s’ha convertit en una referència pel seu panettone, que ha guanyat el premi al millor panettone de l’estat espanyol. Però també hi ressalta el tortell de Reis, que crea l’artesà Jordi Morelló unint gustos japonesos a la recepta original.

La cuinera Ada Parellada, del restaurant Semproniana, explica la manera de preparar a casa un pastís de formatge amb un tall de síndria.

Lucía Cortés va tenir clar que volia dedicar-se a fer feliç a la gent a través del menjar, principalment les postres. Després d'estudiar cuina a l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears (EHIB) i de començar a treballar en el món de l'hostaleria, va fer un canvi en la seva pròpia alimentació i va començar a eliminar tots els ingredients d'origen animal fins a fer-se vegana. Com no podia ser d'una altra manera, va fer el mateix amb el menjar que ella mateixa cuinava i ho va posar a prova als fogons del mític restaurant vegà de Palma Bon Lloc. Colpejat per la pandèmia, el seu propietari, Juanjo Ramírez, va haver de tancar el negoci a principis del 2021, i ara els sus fills estan a punt d'obrir-ne un de nou, La Mujer de Verde, en el qual Lucía Cortés també participa.

 El tiramisú ha conquerit el món. No hi ha restaurant que no acabi el menú sense proposar aquestes postres italianes juntament amb els habituals gelats, flams, pastissos de formatge o xocolata i la crema catalana. La untuositat del mascarpone, el cacau en pols que el corona i la facilitat amb què es prepara podrien explicar-ne l’èxit. Ara bé, hi ha professionals com Miquel Guarro, director pastisser de Hofmann, que no veuen amb bons ulls el seu èxit. Guarro assegura: “El tiramisú està tan idealitzat que ha fet que es perdi la identitat de les postres tradicionals del nostre país”.

La crema catalana arriba puntual per Sant Josep, el 19 de març. Aquestes postres sempre s’han relacionat amb l'arribada del bon temps, l’augment d’hores de llum solar, l’inici de la primavera i l'augment de la posta d’ous de les gallines (la recepta en fa servir uns quants), però des de fa un temps la seva preparació ha evolucionat gràcies a diversos xefs que treballen en transformar-ne la textura. Tant és així que avui la crema catalana es pot menjar a mossegades i en qualsevol època de l’any. Per als amants de les innovacions culinàries i per als que, en canvi, prefereixen la preparació tradicional, us expliquem tots els secrets per preparar una bona crema catalana.

Es posa en marxa una campanya per donar a conèixer a la ciutadania els productes de forn i pastisseria que s'elaboren tradicionalment durant les diferents festivitats de l'any. Amb el nom 'L'art de menjar', aquesta iniciativa de la Conselleria de Transició Energètica, a través de l'IDI i l'Associació de Forners i Pastissers, té com a objectiu fomentar la compra d'aquests productes als forns i pastisseries que els elaboren de manera artesanal.

Estimats,