El Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de les Balears (Codnib) ha sortit en defensa de la mare que va denunciar que el menjador escolar del centre escolar es negava a oferir-li un menú vegà al seu fill i, de fet, s'ha mostrat partidari dels menús vegans en els menjadors escolars assegurant que no suposen cap problema nutricional o dietètic. A més, han remarcat que introdels aliments d'una dieta vegana no suposen un augment en el preu del menú ni interfereixen en la gestió del menjador escolar.

L'AFA del CEIP Rafal Vell, entitat encarregada del menjador que va ser acusada per una mare per no oferir un menú vegà al seu fill ha respost la dona assegurant-li que "entenem l'opció de la família, però no forma part del nostre programa educatiu adequar un menú d'acord amb la variació de consums d'un infant de quatre anys", han sentenciat.

Esveco, la plataforma per una educació sostenible, vegana i ecològica, ha demanat que es redacti una normativa en l'àmbit nacional per garantir que als menjadors escolars s'ofereixin menús aptes per a persones veganes després del cas de "discriminació" a Mallorca.

Gracia Osuna té un nin de quatre anys que va a escola al CEIP Rafal Vell i que queda al menjador cada dia perquè tant ella com el pare treballen. Gracia és vegana, però el seu home no ho és. Per això varen optar perquè el menor triàs el que volia menjar. A partir de Nadal de l'any passat el nin va començar a interessar-se pel que menjava la mare i "va dir que no volia menjar animals", conta.

Nieves Pérez (Palma, 1972) és una persona entusiasta, amb una veu que transmet pau, dolçor i empatia. És psicòloga i nutricionista, dues professions que combina i per a les quals aquestes qualitats són essencials. “Som inquieta i m’he passat la vida cercant respostes i cercant-me a mi mateixa. Durant aquest procés he trobat la meva missió a la vida, que és ajudar els altres”, diu. Per ella, una de les claus del dia a dia és ser conscient de la sort que és estar vius. “Sempre intent connectar amb les persones a través de la sensibilitat”, assegura. A més, té una condició que la diferencia de part dels seus companys de professió: és nutricionista, sí, però també vegana des de fa 30 anys.

Formatges fets amb llet vegetal, però que no ho semblin i, sobretot, que no en tinguin el gust. Aquest és l’objectiu de l’start-up Väcka, especialitzada en l’elaboració de formatges per als consumidors vegans amb seu a Barcelona. 

El veganisme és una opció de vida cada cop més present a la nostra societat. És encara força minoritària, però el que no és tan minoritari és la reducció del consum de carn per part de la població. Sobre aquestes qüestions la periodista Tana Collados va estrenar diumenge al vespre, al 30 minuts, la producció pròpia Cada vegada més vegans, en què va donar dades sobre les persones de l'Estat que segueixen una dieta vegana i també va analitzar el perquè de l'opció alimentària, i el parer de les persones que són contràries a aquest tipus d'alimentació, que no tria cap producte provinent dels aliments d'origen animal (mel, ous, carn, peix), ni tampoc ho preveu a l'hora de vestir-se i cuidar-se en general. Us en donem més detalls en els reportatges següents. També us indiquem receptes veganes.

La frase que encapçala aquesta notícia la diu un fabricant de calçat vegà: “Ara està de moda i fins i tot queda bé dir que ets vegà”. Quines dimensions reals té el veganisme? Què porta una persona a ser-ho? ¿És una moda o realment és el futur de l'alimentació? Totes aquestes preguntes les ha intentat respondre el 30 minuts que s'emetrà aquest diumenge a les 22.05 h a TV3 i que han titulat Cada vegada més vegans. El documental és un reportatge de la periodista Tana Collados i el realitzador Víctor Díaz, que han intentat representar tant els partidaris com els detractors del veganisme.

Menjar carn que en realitat no és carn, sinó un producte vegetal, ja no és una cosa nova: a tots els supermercats podem trobar productes semblants al tall elaborats amb proteïnes procedents de plantes. La diferència amb la carn animal és que quan aquests productes en calquen la textura, no tenen exactament el mateix gust que la carn. I al revés: quan poden replicar-ne el gust, l’aspecte i la sensació a la boca no són iguals. Aquest dilema és una de les raons per les quals Giuseppe Scionti va optar per crear unastart-up, Novameat, que aportés als vegans un producte que els permetés replicar l’experiència idèntica de menjar un bistec o una costella de porc. I tot això no ho aconsegueix des d’un obrador, sinó amb impressores 3D.

La companyia productora de proteïna vegetal Heura ha finalitzat una ronda de finançament amb la que ha obtingut 20 milions d'euros, segons ha informat aquest dilluns en un comunicat. Els inversors no rebran directament una participació de l'empresa, sinó que adquiriran pagarés transformables en accions.

Un altre estiu que passa i un estiu més durant el qual els gelats han sigut protagonistes de la temporada. Tot i que encarem la tardor, els gelats no tenen per què desaparèixer i menys ara que l’oferta és cada vegada més àmplia i adaptada a tots els gustos i estils de vida. Els gelats vegans són un bon exemple de com un producte tradicional s’ha adaptat a les demandes de la clientela erigint-se en una alternativa respectuosa amb els animals i sense renunciar al gust i la textura.

¿És possible un pa de pessic sense ou? ¿Cal comprar ingredients exòtics per fer unes postres veganes? Cada vegada és més fàcil trobar opcions dolces veganes a les cartes dels restaurants, als forns de pa i als programes de cuina de la televisió o les xarxes socials. Tot i que a vegades l'alternativa és només una peça de fruita al menú, de mica en mica s’amplia una oferta que inclou postres fetes a base de fruits secs i begudes vegetals, sense mantega i altres derivats lactis o substituint l’ou per compota de fruita o oli. I tot sense haver de renunciar al plaer i sabors. 

Ningú sap com serà el 2022, un nou any que arriba marcat per la incertesa de la pandèmia. Tampoc a taula, però les xarxes socials i la demanda dels consumidors ja anticipen algunes tendències, de les quals la indústria ha pres bona nota per tenir un any ple de gastronomia. La sostenibilitat figura com la gran protagonista dels pròxims 12 mesos, com passa en altres àmbits com la moda i la mobilitat, però el 2022 també és l’any de la revitalització de les propostes més gurmet després d’una certa calma als bars i restaurants. Les tendències, apuntades per mitjans especialitzats com la Food & Beverage Magazine, cadenes com Whole Foods Market i informes com el document anual de la nutricionista Hanni Rützler Future food studio, també indiquen que caminem cap a una nova etapa d'àpats originals i de desafiament als paladars, en què sobresurten noves propostes que atorguen protagonisme a la cuina de la Polinèsia i les receptes amb flor d'hibisc.

Uns carrers més enllà d'on viu el dramaturg i director Javier Daulte, a Buenos Aires, estan a punt d'obrir un restaurant de carn a la brasa. "Encara no l'han inaugurat i ja té pintades a la porta en contra de la carn", explica. El conflicte entre carnívors i animalistes batega rabiosament avui dia i Daulte l'ha convertit en el motor del seu últim espectacle, Carnicera, que es representa al Teatre La Gleva fins al 27 de juny. Protagonitzat per Isabel Rocatti i Ramon Pujol, el muntatge és una comèdia que planteja l'existència d'un terrorista dedicat a adulterar la carn perquè els seus consumidors es tornin més agressius.

Lucía Cortés va tenir clar que volia dedicar-se a fer feliç a la gent a través del menjar, principalment les postres. Després d'estudiar cuina a l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears (EHIB) i de començar a treballar en el món de l'hostaleria, va fer un canvi en la seva pròpia alimentació i va començar a eliminar tots els ingredients d'origen animal fins a fer-se vegana. Com no podia ser d'una altra manera, va fer el mateix amb el menjar que ella mateixa cuinava i ho va posar a prova als fogons del mític restaurant vegà de Palma Bon Lloc. Colpejat per la pandèmia, el seu propietari, Juanjo Ramírez, va haver de tancar el negoci a principis del 2021, i ara els sus fills estan a punt d'obrir-ne un de nou, La Mujer de Verde, en el qual Lucía Cortés també participa.

L’expansió del veganisme també ha arribat al turisme. L’agència catalana Tarannà - Viatges amb Sentit és la primera de l’Estat que ofereix viatges per a vegans, amb l’objectiu de promoure un turisme sostenible i l’oportunitat d’explorar el món sense haver de renunciar a un estil de vida respectuós amb els animals i el medi ambient. La ideòloga d’aquests viatges, que es començaran a oferir a la primavera, és Cristina Fernández, vegana des de fa 6 anys. Amb els directius de Tarannà han estat treballant per buscar proveïdors que “entenguessin què és el veganisme” i què buscaven. Com explica Fernández, es tracta de viatges pensats per conèixer els països, però alhora per a clients vegans que puguin viatjar sense haver de renunciar a la seva manera de viure. A la pràctica, això vol dir, segons Fernández, “que els viatgers puguin mantenir la seva dieta, allotjar-se en hotels vegans certificats”. I afegeix: “Volem que els nostres viatges tinguin un impacte positiu en els animals, en les entitats i persones que els cuiden i defensen, i en les comunitats locals”.

El veganisme és un estil de vida que comporta canviar altres hàbits de consum a més de l’alimentari. La cosmètica i la moda són dos dels sectors que estan vivint un boom de noves empreses que ofereixen productes per al públic vegà: des de roba, sabates i complements fins a cremes facials o sabons sense cap producte d’origen animal. Una d’aquestes consumidores és l’Elena Crespi, de 38 anys, i que en fa 4 que és vegana. “Ara soc més conscient i estic més compromesa amb el respecte pel medi ambient i per evitar el maltractament animal, i també de les persones”, explica. Tot i això, reconeix que la decisió no és fàcil: “És impossible ser 100% coherent, no hauria de viatjar en avió ni tenir mòbil, però em comprometo tant com puc: amb el menjar, la roba, productes de cosmètica i neteja o la cosmètica eròtica”.

El veganisme és una filosofia que cala amb força entre els joves. Ho saben molts pares, que han vist com aquesta decisió ha canviat alguns hàbits quotidians dels fills. Als Estats Units, per exemple, segons l’informe The green revolution 2019 una quarta part dels joves d’entre 25 i 34 anys són vegans o vegetarians, una tendència que, a més, té molt de ressò a les xarxes, on els mil·lennials i els de la generació Z són molt actius. A més, els vegans han dut a terme algunes campanyes molt exitoses entre els joves com el Veganuary, que se celebra al Regne Unit i que proposa deixar de consumir productes d’origen animal durant el mes de gener, o el No Meat Monday, que proposa fer el mateix cada dilluns.

El creixement del nombre de persones que any rere any opten per ser veganes és una constant que no es pot obviar, una tendència imparable que ja està produint un canvi cultural profund. Encara són una minoria de la població, és cert, i molts són joves que fa un ús intensiu de les xarxes socials, però seria un error pensar que es tracta d’un fenomen puntual. El veganisme ha vingut per quedar-se. Però què vol dir ser vegà? Més enllà del fet de no menjar carn, com fan els vegetarians, suposa no consumir ni portar cap producte d’origen animal, cosa que en fa més un estil de vida que un tipus de règim alimentari. L’antropòleg Francesc Xavier Medina explica que els vegans, de fet, són activistes polítics i, per tant, militants que fan proselitisme d’unes pràctiques que fins i tot els poden resultar difícils i incòmodes d’aplicar, però que porten a terme per convicció.