Aquesta primavera, en el món empresarial ha rebrotat un rumor recurrent des de fa anys: la possible fusió entre els dos gegants europeus del petroli, o, cosa que és el mateix, entre British Petroleum (coneguda comercialment com a BP) i Shell (la nova denominació de Royal Dutch Shell). Es consumi o no la fusió, la realitat és que la història de totes dues petrolieres és més que centenària i està plena de moviments corporatius. Si volem trobar l’origen de la British Petroleum, cal viatjar fins al 1901, quan un inversor adinerat del sud d’Anglaterra va aconseguir la concessió d’uns terrenys a Pèrsia (avui l'Iran) per fer prospeccions petrolieres. El seu nom era William Knox D’Arcy, i el projecte tindria una gran transcendència històrica.

La petroliera holandesa Royal Dutch Shell afronta aquesta setmana un nou pas de la seva gran batalla judicial per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Sobre la taula hi ha una resolució històrica contra el gegant mundial dels combustibles fòssils que l'obliga a reduir un 45% les seves emissions de CO₂ per al 2030 respecte al 2019.

La justícia dels Països Baixos ha tornat a emetre una sentència pionera en matèria climàtica. Després d'obligar el govern del país a reduir emissions amb un veredicte històric el 2019, ara obre la porta a forçar també les empreses privades a fer els deures per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica. I ha començat per dalt de tot, amb el gegant mundial dels combustibles fòssils: la petroliera holandesa Royal Dutch Shell. La sentència emesa aquest dimecres per la jutge Larisa Alwin de la Haia obliga l'empresa Shell a reduir les seves emissions de CO2 un 45% l'any 2030 respecte al que emetia el 2019.